El camí de Sant Jaume Català per Sant Joan de la Penya té menys de 500 pelegrins a l’any, enfront dels 130.000 del Camí Francès, encara que la seva xarxa d’albergs és apropiada

25 de juliol de 2012

Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Cada any entren més pelegrins a segellar la credencial i a recollir la seva Compostela en l’Oficina del Pelegrí de Santiago. Els pelegrins rebuts en l’oficina ascendeixen ja a 67.473, un número que supera folgadament al de 2011. Mentre uns itineraris estan més que consolidats, uns altres, com els camins catalans per Sant Joan de la Penya i per Lleida i Saragossa, els camins del Sud-est i Llevant i el del Salvador, sorgits del treball i recerca duta a terme per les Associacions d’Amics del Camí des de finals dels 80, comencen a aflorar amb pas ferm cap al gran públic.

EROSKI CONSUMER ha recorregut a peu durant aquest any i el passat 2011 el. Camí Català per Sant Joan de la Penya . Aquest Camí enllaça l’abadia de Montserrat (Barcelona) amb Santa Cilia de Jaca (Osca), punt de trobada amb el Camí Aragonès. Un total de 325 quilòmetres que augmenten fins a 1127 quilòmetres fins a Santiago.

Guiats per l’Associació d´Amics dels Pelegrins a Santiago – Barcelona, impulsors del Camí des de Tàrrega a Sant Joan de la Penya que van començar a dissenyar i a senyalitzar cada any en 1992, s’ha gravat el traçat de cada etapa amb GPS per a elaborar l’altimetria i s’han pres fotografies, dues-centes de les quals poden desplegar-se acompanyades d’informació en els mapes. Durant la peregrinació, EROSKI CONSUMER ha pernoctat en els albergs i llocs d’acolliment disponibles i ha comprovat la senyalització i informació disponible, l’estat i característiques de les sendes, els serveis i les accions dutes a terme per les associacions jacobeas, els municipis i altres organismes públics.

Absència d’albergs de pelegrins en capitals de comarca com Balaguer i Montsó

Entre Montserrat i Santa Cilia de Jaca hi ha repartits 15 albergs i almenys 5 llocs habituals d’acolliment, una infraestructura gens menyspreable per a un recorregut transitat de moment per solo uns centenars de pelegrins a l’any. En el que va de 2012, l’Associació d’Amics del Camí de Santiago d’Osca ha comptabilitzat en l’alberg de pelegrins de la capital d’Osca un total de 80 persones.

Dels quinze albergs, dotze són municipals (el 80%), i els altres tres corresponen al Monestir de Montserrat, del Bisbat de Vic i de les Germanes de la Sagrada Família. Els llocs d’acolliment corresponen a diversos ajuntaments i a un particular. Catalunya (províncies de Barcelona i Lleida), amb 140,2 quilòmetres de recorregut (el 43%), oferta 6 albergs (el 40%) i Huesca, amb 184,8 quilòmetres (el 57%), ofereix els altres 9 (el 60%). En total, Catalunya i Osca sumen 217 places, gairebé a parts iguals, 106 i 111 places respectivament.

Quant als preus, entre els 6 albergs catalans per a pelegrins, dos d’ells són gratuïts encara que admeten un donatiu voluntari, un costa 15 euros i els altres tres restants valen 10 euros (un d’aquests inclou el desdejuni). El preu mitjà dels albergs catalans, establint un donatiu voluntari de 5 euros, és de 9,2 euros. En el cas dels albergs d’Osca, dos són gratuïts encara que admeten donatiu, cinc poden passar a costar 5 euros (encara que de moment s’han habilitat unes bústies per a deixar el donatiu voluntari), un costa 7 euros (el de la capital) i el de Santa Cilia val 10 euros. El preu mitjà, amb el donatiu voluntari en 5 euros, és de 5,8 euros. A diferència d’altres itineraris jacobeos, tots aquests albergs obren les seves portes durant tot l’any.

Fer el Camí Català per Sant Joan de la Penya, que es pot completar en dues setmanes a una mitjana de 23 quilòmetres diaris, implica un cost mig diari de 31 euros, sense luxes però sense passar necessitats, garantint una alimentació saludable. Aquesta ha de ser variada, completa i concorde a l’esforç realitzat, d’acord amb els següents costos: preu dels albergs i hotel en una o dues etapes; el cost per desdejuni, menjar i sopar (alternant dos menús diaris amb un sol menú i entrepà); refrescos i cafè, fruita, fruita seca i barretes energètiques per a reposar al llarg de l’etapa i la seva recta final, i diners extres en bugaderia, visites a algun monument, medicines, etc.

A Catalunya destaquen les instal·lacions dels albergs d’Igualada i Jorba, també els més cars, inaugurats en 2011 i 2010 respectivament. A Osca registren millors instal·lacions i equipament els situats a la comarca de la Foia d’Osca, condicionats gràcies a un Pla de Dinamització Turística que va dur a terme aquesta comarca durant 3 anys. En concret l’alberg de Pertusa i l’Hospital de Pelegrins Sant Galindo de la capital obert en 2011. També, encara que més austers, causen una grata sensació els albergs de Sarsamarcuello i Ena, sobretot aquest últim, tots dos oberts en 2009. També el de Santa Cilia de Jaca, en La Jacetania, per ser el degà i trobar-se ja en ple Camí Aragonès de Santiago.

A Catalunya hi ha un alberg cada 26,2 quilòmetres i a Osca cada 20,5

A Catalunya, calculant les distàncies entre albergs, hi ha un alberg cada 26,2 quilòmetres, xifra que es redueix fins als 18,7 quilòmetres tenint en compte els llocs d’acolliment més freqüents. A Osca, fent la mateixa mitjana, existeix un alberg cada 20,5 quilòmetres, distància que es redueix fins als 15,4 comptant els llocs d’acolliment.

L’esforç per part de les Associacions Jacobeas presents i dedicades a aquest itinerari, la de Barcelona, Osca, Sabadell i Cervera, ha estat important, a l’espera que alguns municipis confirmin aquesta labor i s’animin a obrir albergs. Hi ha llocs on, per distància i a pesar que existeixen bons allotjaments turístics, es troba a faltar un alberg per a pelegrins. Sobretot en el tram de 30 quilòmetres entre l’alberg de Jorba i el de Cervera, on l’hostal de la Panadella sol ser parada habitual. També en la localitat de Linyola, on un particular ofereix de manera altruista un local de la seva casa per a acollir als pelegrins, i a Balaguer i Montsó, totes dues capitals de comarca. Des de fa alguns mesos també es troba tancat per obres l’alberg de Pueyo de Fañanás (Osca), que encara no té data d’obertura i que els veïns d’Antillón han compensat habilitant diverses lliteres en el Club Social.

La senyalització de les associacions és molt completa i es renova cada any

L’itinerari entre Montserrat i Santa Cilia està senyalitzat amb fletxes grogues des de començaments de la dècada dels 90 per diverses Associacions de Pelegrins. Les marques són molt completes, tant de seguiment com en els encreuaments i bifurcacions. A aquesta tasca es va sumar en els últims anys de manera complementària la Direcció General de Turisme de la Generalitat i els departaments de turisme de diverses comarques d’Osca, com la del Cinca Mitjà i la Foia d’Osca, que ho van marcar amb pals, banderoles, estaques i panells informatius. En alguns punts, el traçat de les associacions i el dels organismes públics no coincideixen.
EROSKI CONSUMER segueix en la guia l’itinerari marcat per les fletxes grogues, ja que es repassa cada any en les sortides que realitzen els socis. Només amb els senyals dels organismes públics no basta per a seguir el Camí.

La senyalització de la Generalitat és homogènia, principalment amb pals que porten una o més banderoles i que poden seguir-se en les dues direccions, en color blau cap a Santiago i en color verd cap a Montserrat. Indiquen també la distància entre poblacions però, en alguns casos, marquen la mateixa distància a l’entrada que a la sortida de la població, quan difereix en diversos quilòmetres. La senyalització es completa amb estaques de fusta, suficients en algun tram però absents en uns altres.

La senyalització oficial del Camí a Osca no segueix un patró establert. Cada comarca i municipi ha realitzat la senyalització amb els elements que ha cregut convenients i no obeeix a un model com el que podem trobar en el Camí Aragonès entre Somport i Undués de Lerda. A més, en algunes comarques com en el Somontano i La Llitera, excepte en la localitat de Tamarite, no s’ha dut a terme cap actuació ressenyable quant a senyals. A Catalunya i sobretot en tot en el tram d’Osca sí que destaca la gran quantitat de panells informatius urbans o al peu del Camí que detallen la història i les característiques de les calçades, els monuments religiosos i naturals, etc.

Què ofereix la Guia Pràctica EROSKI CONSUMER sobre el camí de Sant Jaume?

  • Totes les etapes i albergs del Camí Francès, Aragonés, Portuguès des de Tui, Primitiu, del Nord, Via de la Plata, Sanabrés, Basc de l’Interior des d’Irun fins a Santo Domingo de la Calzada, i epíleg a Fisterra i Muxía i aquest acabat de publicar del Camí Català per Sant Joan de la Penya.
  • L’altimetria, descripció de l’itinerari, consells, fotografies i què veure i què fer en cadascuna de les jornades. També ofereix la història del Camí de Santiago, un apartat de consells i els monuments descrits i il·lustrats d’algunes de les rutes.
  • Informació pràctica per a arribar als punts d’inici del Camí o per a tornar des de Santiago.
  • Infografies i una calculadora de la despesa que suposa la peregrinació.
  • Una aplicació gratuïta per a iPhone que inclou tota la informació i Camins descrits i que actualitza automàticament els canvis registrats en el web.
  • Una guia adaptada i dissenyada per a visualitzar-se des de qualsevol mòbil.

  • Un fòrum on els pelegrins poden resoldre els seus dubtes i intercanviar les seves experiències.
  • El compte de twitter @caminoasantiago amb informació diària sobre la ruta jacobea i atenta a respondre qualsevol dubte que tinguin els pelegrins.

Més informació:

    en el lloc web exclusiu per a periodistes www.consumer.es/prensa

  • i si vols consultar dubtes o concertar una entrevista, t’atenem en el 650 075 860

Rubén García, Responsable de la Guia del Camí de Santiago EROSKI CONSUMER