Els menús infantils analitzats tenen poca varietat i baixa qualitat dietètica

12 de febrer de 2013

Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Menjar fora de casa quan es tenen fills és, a vegades, tot un repte. A més de la batalla del. “això m’agrada, això no m’agrada” l’aventura moltes vegades comença per trobar un restaurant que inclogui en la seva carta un menú infantil i que, abans de res, sigui equilibrat. I és que l’alimentació no sols ha de cuidar-se a casa; també en un restaurant es pot educar als més petits en l’art de menjar de manera saludable i equilibrada. Amb el propòsit de conèixer la qualitat nutricional dels menús infantils que s’ofereixen en els restaurants del nostre país, EROSKI CONSUMER ha visitat 180 establiments situats a la Corunya, Barcelona, Bilbao, Logronyo, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Santander, Sevilla, València i Vitòria. Es va observar que els menús infantils analitzats no ofereixen plats variats ni equilibrats. En cada local, es va sol·licitar informació detallada sobre l’oferta culinària per als més petits (tipus de plats, ingredients, tècniques culinàries, etc.) amb l’excusa de ser pares o mares d’un nen de 5 anys i voler menjar fos un dissabte qualsevol. No sempre disposaven d’un menú infantil per escrit, però mentre uns optaven per oferir plats combinats, uns altres dissenyaven un menú infantil tenint en compte la seva carta i altres adequaven el menú dels adults.

En línies generals, es va observar que els menús infantils analitzats no ofereixen plats variats ni equilibrats. Gairebé la meitat d’ells no aconsegueix aprovar l’examen dietètic proposat per. EROSKI CONSUMER , fonamentalment per la insuficient varietat d’aliments que inclouen (els llegums i la verdura no són gens freqüents), la repetició en les guarnicions i salses (gairebé sempre patates fregides o salsa de tomàquet fregit) i l’excessiu ús de tècniques culinàries grasses (fregits, empanats i arrebossats). Quant al preu, els menús costen de mitjana 12,5 euros.

El mètode d’anàlisi ha consistit a valorar, segons les recomanacions dietètic-nutricionals de l’estratègia NAOS i l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), la composició dels plats (verdures, farináceos, peixos, carns, postres i pa) de cada menú infantil, així com les seves guarnicions (si incloïen verdura i eren variades), les tècniques culinàries utilitzades (amb més o menys grassa) i si oferien fruita fresca per a postres i pa integral per a acompanyar. A més, es va consultar la possibilitat d’accedir a un menú dietètic especial sense sal, sense gluten, vegetarià i/o baix en calories. En total, cadascun dels menús analitzats podia obtenir un màxim de catorze punts.

Qualitat dietètica millorable

La dieta dels més petits ha de ser variada i equilibrada, procurant incloure aliments de tots els grups: lactis, carns, peixos i ous, fruites, verdures i hortalisses, llegums i cereals. No sols convé complir aquesta màxima en la llar, sinó que també és important tenir l’oportunitat de menjar d’una manera sana i equilibrada fora de casa. Però, és això una realitat o una quimera? Dels 180 menús analitzats per. EROSKI CONSUMER , el 56% aprova l’examen (16% obtenen un molt bé, el 17% un bé i el 23% un acceptable), però la resta, el 44% dels restaurants analitzats, suspèn en qualitat dietètica: un 14% amb molt malament, un 13% amb mal i la resta amb un regular.

Més verdura i equilibri entre carn i peix, si us plau

Un menú infantil de qualitat ha d’incloure almenys un plat d’amanida o de verdura, i si a més ofereix llegums i/o varietat d’altres farináceos (arròs, pasta, patates) aconsegueixen una major puntuació. Així mateix, el menú és encara més saludable si en l’oferta d’aquesta mena de plats no s’abusa dels ingredients d’origen animal (embotits, ou, carn picada, tonyina, formatges, etc.).

En l’estudi, dels 180 menús infantils analitzats, només un 22% incloïa com a mínim un plat de verdura o amanida, mentre que en un 66% d’ells es podia trobar pasta i/o arròs, el recurs més habitual: macarrons a la bolonyesa i arròs amb tomàquet fregit. A més, malgrat els beneficis reconeguts dels llegums, només un 7% les incloïa com a plat en l’oferta de menú (a Bilbao, Logronyo, Màlaga i Oviedo).

Així mateix, es valora positivament que els menús infantils ofereixin almenys una ració de peix. No obstant això, es va comprovar que menys de la meitat dels menús infantils analitzats inclouen peix entre les opcions de menú.

A més, l’acompanyament d’aquesta mena de plats influeix també en la qualitat dietètica del menú. A vegades, cau en l’error d’utilitzar la mateixa salsa o patates fregides congelades com a guarnició. Malgrat les recomanacions, només un de cada quatre menús infantils oferia guarnicions i salses variades. L’habitual és trobar salses de tomàquet fregit i patates fregides congelades. Destaquen de manera positiva 8 dels 12 menús infantils analitzats a Múrcia: un d’ells oferia un amaniment de vinagre de Mòdena i caramel, crostons fregits amb julivert i all, una salsa de fongs amb ceba i patates ofegades amb xampinyó, ceba, tomàquet i vi blanc.

La clau: cuinar sense greix

És fonamental parar esment també a les tècniques culinàries. Es recomana utilitzar les que menys grassa aportin als aliments: les que empren aigua ?bullit o bullit, vapor?-, a la planxa o forn i utilitzar menys de tres o quatre vegades per setmana els fregits, arrebossats, empanats, guisats i estofats (més grassos, energètics i de més difícil digestió).

No obstant això, en un 43% dels menús analitzats, més del 50% dels plats que els componien estaven cuinats amb tècniques culinàries grasses: especialment, fregits, empanats i arrebossats. En concret, a Oviedo, en tots els menús analitzats els fregits, empanats i arrebossats superaven a la planxa o el forn. Al contrari que els de Sant Sebastià, on manava la planxa, el forn i el menjar cuit.

En aquest sentit, influeix el plantejament que es fa del menú infantil. Un de cada deu establiments ofereix plats combinats, generalment una mescla de fregits i empanats. Si bé són plats que encanten als nens, resulten massa grassos i amb moltes calories. Ocorre especialment a Oviedo (6 dels 10 locals visitats ofereixen plats combinats) i a Sevilla (6 dels 15 analitzats).

Punts positius: fruita fresca i aigua

Una de les conclusions més positives de l’estudi és que com a postres en el 82% dels menús infantils analitzats s’incloïa la fruita fresca i en tots els avaluats l’aigua era sempre una opció. Finalment, un altre valor afegit és que els establiments d’hostaleria i restauració ofereixin l’opció de menús ?dietètics? adaptats a necessitats especials com a al·lèrgies i intoleràncies alimentàries. Tres de cada cinc menús infantils analitzats incloïen aquest tipus de menús dietètics. Això sí, en gran part d’ells sol·licitaven que avisessin amb antelació per a poder preparar-ho de manera adequada, sense presses i amb els aliments apropiats.

VALORACIÓ NUTRICIONAL DELS MENÚS INFANTILS PER LOCALITATS,
SEGONS EROSKI CONSUMER*
RESTAURANTS DE…MOLT BÉACCEPTABLEREGULARMALMOLT MALAMENTNOTA FINAL
la Corunya20%0%30%20%20%10% REGULAR
Barcelona9%27%9%41%14%0% REGULAR
Bilbao33%42%25%0%0%0%
Logronyo40%30%20%10%0%0%
Madrid5%14%23%41%5%14% REGULAR
Màlaga0%8%0%25%25%42% MAL
Múrcia42%33%17%8%0%0%
Oviedo0%10%0%10%20%60% MOLT MALAMENT
Pamplona0%0%30%0%40%30% MAL
Sant Sebastià0%20%50%10%20%0% ACCEPTABLE
Santander10%20%40%30%0%0% ACCEPTABLE
Sevilla0%0%20%20%20%40% MAL
València20%13%13%27%20%7% REGULAR
Vitòria40%20%40%0%0%0%
TOTAL 16% 17% 23% 17% 13% 14% REGULAR

* SISTEMA DE PUNTUACIÓ: cada menú infantil s’ha desgranat per a determinar com era la seva estructura i si oferia una sèrie d’aliments recomanables (verdures, farináceos, peixos, carns, guarnicions, postres i pa). A més s’han valorat les tècniques culinàries utilitzades (amb més o menys grassa), i si donaven la possibilitat d’accedir a un menú especial sense sal, sense gluten, vegetarià i/o baix en calories. La puntuació ha estat la següent: 2 punts per oferir verdures+arròs/pastura o patata+llegums; 1 punt si menys del 50% d’aquests plats no contenien aliments d’origen animal; 2 punts si el menú infantil incloïa igual número de carn i derivats (salsitxes, despulles, etc.) o ou que de peix; 1 punt si més del 50% d’aquests plats no eren precuinats; 2 punts si més del 50% dels plats estan cuinats amb aquelles tècniques culinàries que menys grassa aporten als aliments (com a bullit, planxa, forn…); 2 punts si les guarnicions i salses eren variades i incloïen verdures; 1 punt si hi havia fruita fresca en les opcions per a postres; 1 punt si es podia triar pa integral; 1 punt si es podia optar a aigua; i 1 punt si era possible accedir a menús especials/dietètics (sense sal, sense gluten, baixos en calories, menús vegetals, etc.). NOTA FINAL: La nota final és la mitjana de les valoracions dels menús infantils per localitat.

PREU MITJÀ DELS 180 MENÚS INFANTILS ANALITZATS PER EROSKI CONSUMER*
LOCALITATNOTA FINALPREU MITJÀ (en euros)
la CorunyaREGULAR14,2
BarcelonaREGULAR16,3
Bilbao12,5
Logronyo12,2
MadridREGULAR12,6
MàlagaMAL10,2
Múrcia9,9
OviedoMOLT MALAMENT13,9
PamplonaMAL11,4
Sant SebastiàACCEPTABLE15,4
SantanderACCEPTABLE11,0
SevillaMAL13,7
ValènciaREGULAR9,8
Vitòria12,1
MITJANA REGULAR 12,5

*Aquests preus inclouen beguda, pa i postres. En el cas que no s’inclogués en el preu inicial del menú infantil, es va sumar el cost d’aquests elements.

Veure l’informe complet

Miniatura de la portada impresa de revista de febrer 2013