Empitjoren les expectatives dels consumidors sobre la crisi

18 de novembre de 2011

Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

EROSKI CONSUMER ha volgut conèixer la percepció que tenen els consumidors espanyols davant la crisi econòmica, precisament un any després d’haver indagat sobre aquest tema per primera vegada: està l’ampolla plena o mig buida? Per a obtenir una instantània que reflecteixi com es viu aquesta realitat s’ha realitzat una enquesta en línia a més de 2.300 consumidors del nostre país. L’any passat, quatre de cada deu (el 42%) jutjaven que la seva situació econòmica era pitjor respecte a l’anterior any. En aquesta ocasió, el pessimisme continua vigent: tan sols un 3% declara haver millorat, mentre que el 43% dels enquestats percep que les coses han anat a pitjor. El percentatge majoritari (54%) és, no obstant això, el dels qui afirmen que estan en similars condicions. És revelador que aquestes dades siguin lleugerament més negatius que els que es van obtenir fa dotze mesos. Per territoris, els enquestats navarresos són, per segon any consecutiu, els menys pessimistes: un 61% diu mantenir-se, i gairebé el 10% millora. Murcians, castellà-manxecs i andalusos, en aquest ordre, són els qui pitjor perceben la seva situació: un de cada dos enquestats veu que la seva conjuntura econòmica ha empitjorat durant l’últim any.

Amb aquests resultats no sorprèn que les expectatives de futur també s’hagin deteriorat. Respecte amb 2010, són més els que creuen que l’any esdevenidor serà pitjor (16% enfront del 13%), menys els que pensen que millorarà (5% enfront del 7%), i menor encara és el número dels quals pensen que serà semblant (44% enfront del 47%). La incertesa també creix: davant una pregunta relativament senzilla, una mica més d’un terç dels enquestats no s’atreveix a pronunciar-se. El nombre d’indecisos s’ha incrementat. De nou aquestes dades mitjanes poden ser matisats per territoris. Els pronòstics més optimistes els trobem entre els enquestats canaris (un 11% pensa que les coses aniran a millor) i els madrilenys (una mica més del 7%). És destacable que entre els qui pitjor havien vist el passat recent (murcians, castellà-manxecs i andalusos) es polaritza la resposta: el pes dels qui pensen que tot millorarà supera la mitjana, però també ho fa el dels qui creuen que les coses aniran a pitjor.

Com s’arriba a fi de mes?

Un de les dades més reveladores de l’any passat va ser la diversa realitat que vivien els espanyols quant a la seva economia domèstica. En quines condicions s’arriba a fi de mes? El ventall de possibilitats era ampli, i abastava des dels qui aconseguien estalviar alguna cosa o bastant (un 43,4%), fins als qui havien de tirar d’estalvis o préstecs (12,9%), passant pels qui arribaven a final de mes sense endeutar-se, encara que sense estalviar (43,7%). Dotze mesos després, les coses han canviat lleugerament, i ho han fet a pitjor: són menys els que aconsegueixen estalviar alguna cosa (41,8%) i més els que han de tirar de la guardiola o els préstecs (14,9%). Els qui arriben amb el que ingressen són pràcticament els mateixos (43,3%). És probable que gran part de l’estalvi que es produeix té el seu fonament en la mala perspectiva que els consumidors tenen sobre el futur més immediat. En condicions normals, gran part d’aquest estalvi s’hauria materialitzat en un consum la falta del qual, avui dia, afavoreix l’atonia econòmica.

Per territoris, navarresos, càntabres, asturians, aragonesos i de La Rioja són els llocs on els comptes domèstics llancen major saldo positiu a final de mes; de fet, a La Rioja i Navarra trobem que més del 12% dels enquestats afirmen “estalviar bastant”. És a Andalusia, Canàries, València, Múrcia i Castella-la Manxa on les dades són més preocupants, perquè són els territoris on els enquestats tiren més dels seus estalvis i arriben a manllevar per a quadrar els comptes de la llar.

El regnat de les marques blanques

Una manera molt raonable d’ajustar la despesa domèstica en els productes més quotidians és plantejar-se una recomposició de la cistella de la compra habitual. Les dades de l’estudi revelen que els consumidors espanyols han optat de manera molt rotunda pels productes de marques blanques (els que els distribuïdors comercialitzen amb el seu propi nom). Aquests productes només estan absents en el 2,4% de les llars enquestades, mentre que en el 73% la seva presència és “majoritària” o “molt majoritària”. De fet, si comparem aquestes dades amb els obtinguts fa un any, comprovàvem que avui dia la presència de les marques blanques és encara major. Cap territori es queda curt quant a la presència de marques blanques, i destaca en gran manera la potent aposta que per aquests productes fan els enquestats navarresos i castellà-manxecs (la presència és alta o molt alta en més del 80% de les llars enquestades).

La interpretació sembla clara: davant l’exercici d’optimitzar l’economia familiar, els consumidors aposten per l’equilibri que, entre qualitat i preu, ofereixen aquests productes: el 45% dels enquestats (la dada supera el 50% a Canàries, Castella-la Manxa i València) afirma que, des que va començar la crisi, la presència de marques blanques en la seva cistella habitual s’ha incrementat. Com era previsible, això ocorre, sobretot, en les llars que afirmen tenir una situació econòmica complicada.

Les raons per les quals els consumidors aposten per aquesta mena de productes són l’alta confiança en les marques blanques (a penes un 4,9% afirma no confiar en elles; la dada és inferior al de l’any passat), i que aquesta confiança es basa, sobretot, en la confiança que es té en el distribuïdor que les embeni (molt més que en el fabricant concret que les produeix). La relació de confiança és molt major, a més, en els consumidors intensius de marques blanques: el 68% d’ells fonamenta la seva elecció en la confiança que li ofereix la seva botiga habitual.

Fitxa tècnica

Metodologia: Enquesta en línia

Univers: Subscriptors dels butlletins d’EROSKI CONSUMER i usuaris de la web www.consumer.es

Base: 2.340 enquestes

Error mostral: +- 2% per a un NC 95%

Data: Setembre 2011