Seguretat viària en els col·legis: acceptable

12 de novembre de 2013

Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

De casa a l’escola, de l’escola a casa o al parc o a les activitats extraescolars i volta a començar. Segons l’última enquesta de mobilitat del Ministeri de Foment, cada nen de fins a 14 anys es desplaça una mitjana de 3 vegades al dia: la majoria d’aquests viatges són per a anar o venir del centre educatiu i quan realitzen les activitats quotidianes i gairebé sempre es desplacen caminant. Els nens formen un dels col·lectius més vulnerables dins de l’espai públic. La seva baixa alçada i les seves reaccions a vegades imprevisibles augmenten el risc que sofreixin un accident. La seva visió i nivell d’audició tampoc estan desenvolupats completament pel que la seva percepció de l’espai públic i dels vehicles de motor que circulen és diferent a la dels adults.

Per tot això, EROSKI CONSUMER ha volgut llançar una mirada analítica a l’entorn dels col·legis amb la finalitat d’observar si perilla la seguretat dels nens en l’entrada i sortida dels centres educatius. Per a això, a la fi del mes de setembre va comprovar la seguretat i el tipus d’infraestructures de la zona escolar que envolta a un total de 100 col·legis situats en 10 ciutats espanyoles: la Corunya, Barcelona, Bilbao, Logronyo, Madrid, Pamplona, Sant Sebastià, Sevilla, València i Vitòria. Com a conclusió, la seguretat viària de l’entorn dels col·legis analitzats només pot valorar-se amb un ‘acceptable’. I és que es van observar algunes mancances destacables. No tots els accessos específics per als alumnes estaven senyalitzats clarament (en dos de cada tres ocasions) i en una de cada tres no es va trobar una zona d’espera segura abans d’entrar en l’edifici. A més, en el 55% dels casos no hi havia senyalització de limitació de velocitat i en el 45% ni tan sols un senyal vertical de zona escolar o freqüentada per menors.

Per ciutats, les zones escolars més ben valorades van ser les analitzades a la Corunya, Bilbao, Pamplona, Sant Sebastià i Vitòria (van obtenir un ‘bé’). La resta (Barcelona, Logronyo, Madrid, Sevilla i València) es van qualificar amb un ‘acceptable’.

En transport públic

Els usuaris dels centres educatius han de poder triar l’alternativa de transport que els vagi millor: a peu, amb bicicleta o utilitzant el transport escolar, públic o privat (el cotxe). No obstant això, segons augmenta la distància, es van restringint les possibilitats d’anar a peu i es van imposant uns altres.

En primer lloc, es va parar esment als mitjans de transport urbà públics. En gairebé una de cada cinc zones escolars estudiades no es van trobar parades situades prop dels voltants del col·legi: ocorria en cinc casos a Logronyo, quatre a Barcelona i València respectivament, tres a Sevilla, un a Pamplona i un altre de Vitòria. Per contra, en les 82 zones escolars visitades on si es van trobar dominaven les d’autobús urbà: es van comptabilitzar una mitjana de 2 parades d’aquesta manera de transport molt pròximes al col·legi en quatre de cada cinc ocasions. Així mateix en un 15% de les ocasions es van veure parades de tramvia (a Bilbao, Madrid, Barcelona, Sevilla i València) i en un 10% de metre (en les capitals vitoriana, madrilenya, barcelonina, bilbaïna i valenciana).

Els accessos, assegurances

Els 100 centres educatius observats disposaven d’un perímetre totalment tancat, ja anés amb tanques o amb els murs del propi edifici. De mitjana, cadascun d’ells disposava de dues entrades específiques per als alumnes. En tres de cada quatre ocasions, es va considerar que aquests accessos tenien la suficient amplària (una mitjana de 4 metres) per a evitar aglomeracions, no vaig agafar alguns trobats en el 26% dels centres analitzats (entorn dels 2 metres).

A més, un 70% dels centres estudiats comptaven amb una zona d’espera al costat d’aquests accessos perquè els alumnes poguessin esperar de manera segura a entrar en el centre. Els que van fallar en aquest sentit eren la meitat dels col·legis estudiats a Sant Sebastià, quatre a Bilbao, Madrid, Sevilla i València respectivament, en tres de Barcelona i Pamplona respectivament; un de Vitòria, un altre a la Corunya i un últim a Logronyo.

Durant l’estudi, es va comprovar que en el 90% dels casos el centre està senyalitzat correctament amb un cartell identificatiu amb el seu nom i el tipus de centre que és, però no ocorria el mateix amb tots els seus accessos específics de l’alumnat. Només en un de cada tres col·legis seleccionats estaven senyalitzats. Sobresurten en aquesta matèria de manera positiva tots els col·legis visitats de València, sis de Bilbao, sis de Pamplona i cinc de Logronyo i Sant Sebastià. El tipus de senyalització sempre eren plaques o rètols en la façana.

Més senyalització, més seguretat

La senyalització és una altra eina molt útil per a evitar riscos en els encreuaments. En primer lloc, en els passos de vianants se senyalitzen bàsicament amb les marques viàries, generalment ben pintades (en el 88% dels casos). No sempre estan acompanyats de senyals verticals (només ho estaven els passos de vianants del 51% dels casos), ni tampoc amb semàfors (això ocorria en 45% de les vegades). I finalment, només en un 28% dels casos els passos de vianants tenien il·luminació, en un 14% eren elevats, i en un 12% comptaven amb bandes de calmat de trànsit.

Els creus seran més segurs mentre la velocitat d’aproximació dels vehicles sigui més reduïda. En aquest sentit, en el 87% de les zones escolars analitzades la velocitat d’aproximació dels vehicles als passos de vianants es considerava l’adequada. No obstant això, per al trànsit de la zona no hi havia una senyalització de velocitat que els recordés als vehicles en quin lloc estan i a quina velocitat han d’anar per això. Només en el 40% dels casos es va observar i la limitació era de mitjana, 30 km/h. Una altra dels senyals imprescindibles és la que anuncia que es tracta d’una zona escolar. Només en la meitat dels entorns analitzats existia una senyalització vertical. A les ciutats on més es va trobar va ser a Logronyo i Madrid (en nou entorns escolars estudiats respectivament) i a Bilbao (en set d’elles).

Per a més informació en les notes de premsa adjuntes i en les taules que contenen.

Qualificacions finals de les zones escolars analitzades en 10 ciutats, segons EROSKI CONSUMER*
CIUTATMOBILITAT(1)ESPAI URBANO(2)SENYALITZACIÓ(3)EN HORA PUNTA(4)NOTA FINAL(5)
La CorunyaMOLT BÉREGULARMOLT BÉ
BARCELONAREGULARREGULARMOLT BÉACCEPTABLE
BILBAOACCEPTABLE
LOGRONYOREGULARACCEPTABLEMOLT BÉACCEPTABLE
MADRIDREGULARREGULARMOLT BÉACCEPTABLE
PAMPLONAACCEPTABLE
SANT SEBASTIÀMOLT BÉMOLT BÉACCEPTABLEMOLT BÉ
SEVILLAACCEPTABLEREGULARMOLT BÉACCEPTABLE
VALÈNCIAREGULARACCEPTABLEMOLT BÉACCEPTABLE
VITÒRIAMOLT BÉREGULARMOLT BÉ
MITJANAACCEPTABLEREGULARMOLT BÉACCEPTABLE

*A la fi de setembre, EROSKI CONSUMER va comprovar la seguretat i el tipus d’infraestructures de la zona escolar més immediata i que envolta a un total de 100 col·legis situats en 10 ciutats espanyoles: la Corunya, Barcelona, Bilbao, Logronyo, Madrid, Pamplona, Sant Sebastià, Sevilla, València i Vitòria. A més, es va analitzar si durant les hores punta (ja anés d’entrada o sortida dels alumnes) es produïa alguna situació de perill. (1) Mobilitat : en aquest apartat es va analitzar el tipus de transport públic urbà que existia (nombre de parades i visibilitat de les mateixes), si hi havia carrils bici i aparcament per a vehicles privats (gratuït o regulat). (2) Espai Urbà : en aquest bloc es van comprovar diversos aspectes: del centre escolar (si estava barrat o tancat amb un altre sistema, el nombre d’accessos específics per als alumnes, l’amplària d’accessos, la zona d’espera), de les voreres de l’entorn (amplària, estat del paviment i disposició del mobiliari urbà), dels passos de vianants (entorn per als vianants o calçada a prop, si deriven a l’interior del centre, si tenen suficient visibilitat, si les parades de transport públic pròximes tenen passos de vianants per a creuar la calçada), dels carrils bici (estat general del paviment i disposició del mobiliari urbà), dels aparcaments privats i públics (si tenien miralls de visualització) i dels aparcaments reservat per al transport urbà col·lectiu (si existeixen, si s’observen autobusos privats en hora punta i si cal creuar la calçada). (3) Senyalització : en aquest apartat es van observar també diversos aspectes: del centre (senyalització d’accessos i cartell identificatiu), de l’entorn (possibles problemes en la vorera, senyal de zona escolar i limitació de velocitat), dels passos de vianants (que tinguessin senyals verticals, semàfors, estiguessin ben pintats, anessin elevats, tinguessin il·luminació, bandes de clamat de trànsit i la velocitat d’aproximació a ells fos l’adequada), del carril bici (que tingués senyal vertical, marques viàries de sentit i velocitat, encreuaments senyalitzats i també estiguessin senyalitzats els possibles problemes en els carrils bici) i de l’aparcament reservat per al transport urbà col·lectiu (que estigués convenientment senyalitzat amb senyals i/o marques viàries). (4) Hora punta : en aquest bloc es va realitzar una inspecció durant les sortides i/o entrades dels alumnes a l’edifici (dificultats d’accés per retencions i embussos, elements que obstaculitzen els accessos, semàfors que permeten creuar la calçada sense córrer, situacions de perill en els encreuaments), en l’aparcament reservat per al transport urbà col·lectiu (aparquen correctament en el seu estacionament i no realitzen maniobres mentre els nens descendeixen o pugen al vehicle) i sobre seguretat (existència de policia municipal o voluntaris, possibles ocasions de perill). (5) Nota final : És la mitjana de les qualificacions mitjanes obtingudes en els quatre blocs. Encara que és una valoració quantitativa, aquestes notes es van sotmetre també a una revisió qualitativa.

Veure l’informe complet

Miniatura de la portada impresa de revista de novembre 2013