Des del passat mes de març, la malaltia hemorrágica de l’Ébola és notícia a tot el món. I ara l’atenció se centra a Espanya, on s’ha registrat el primer cas de contagi fos del continent africà: una auxiliar d’infermeria que havia estat en contacte amb els missioners espanyols repatriats al nostre país per la malaltia. No obstant això, els especialistes fan una crida a no sucumbir al pànic. Saber què causa el virus de l’Ébola i com es contagia són algunes de les qüestions les respostes de les quals poden aportar tranquil·litat als ciutadans. El següent article contesta a aquestes i a altres preguntes sobre la malaltia.
1. Què causa la malaltia del virus de l’Ébola?
La febre hemorrágica de l’Ébola la provoca un virus de la família Filoviridae, del com s’han identificat fins ara cinc tipus. Quatre d’ells produeixen la infecció en les persones: virus de l’Ébola-Zaire, virus de l’Ébola-Sudan, virus de l’Ébola-Costa d’Ivori i el virus de l’Ébola-Bundibugyo. El cinquè serotipo, l’Ébola-Reston, ha ocasionat la malaltia greu en primats, però en humans, de moment, solament es coneixen alguns casos d’infecció sense símptomes.
2. Com es contagia el virus de l’Ébola?
El virus es contagia a través del contacte directe amb carn d’animals salvatges (micos, ximpanzés, ratapinyades i antílops que provenen de la caça), de fluids corporals (sang, saliva, semen, suor, orina o vòmits) d’una persona malalta o mitjançant material contaminat, com a agulles. No es transmet per l’aire -a diferència del virus de la grip- ni per l’aigua.
3. Quan apareixen els primers símptomes?
Després de resultar infectada pel virus de l’Ébola, la persona passa per un període d’incubació que va dels 2 als 21 dies, i sorgeixen els primers indicis. Fins que els símptomes no es presenten, els afectats no transmeten la infecció. El risc de contagi és major a mesura que evoluciona la malaltia, sent els pacients en estat terminal els que major càrrega viral tenen.
4. Quins són els símptomes de la infecció pel virus de l’Ébola?
El virus es contagia per contacte directe amb carn d’animals salvatges, fluïts corporals d’una persona malalta o per material contaminat
La infecció té un inici brusc amb febre alta, esgarrifances, dolor muscular generalitzat, dolor abdominal, diarrea, fatiga extrema, cefalea i mal de coll. Aquest conjunt de símptomes guarda molta similitud amb l’inici de moltes malalties víriques.
Quan la infecció avança, l’afectat sofreix vòmits, diarrea i disfunció hepàtica i renal; alguns també sagnat per ulls, nas i oïdes, aparició de moretones sense causa aparent i hemorràgia gastrointestinal, a més d’inflor genital, erupció cutània hemorrágica, paladar amb aparença vermella i sensació de dolor en la pell. Finalment, fallada multiorgánico i xoc.
5. Qui tenen més risc de contagi?
A Espanya, solament el personal sanitari a càrrec dels pacients afectats o sota sospita de tenir la infecció és població de risc, és a dir, els qui estan a la cura directa de la persona afectada. Els especialistes insisteixen que Espanya no és un país afectat i que no té hostes naturals del virus que és, en principi, un tipus de ratapinyada africana (ratapinyades frugívores de la família Pteropodidae).
6. Com es pot prevenir la infecció?
Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) d’EUA recomanen unes mesures de protecció per a les persones que es trobin prop d’una zona afectada per un brot d’Ébola o per els qui hagin de viatjar a una d’elles: rentar-se les mans amb freqüència; evitar el contacte amb qualsevol fluid corporal de qualsevol persona però, sobretot, dels afectats; no tocar el material que hagi pogut entrar en contacte amb sang o altres fluids d’una persona o d’un cadàver infectat; no tocar el cos d’una persona que hagi mort per la infecció; no acudir als hospitals on estan les persones infectades; i no mantenir relacions sexuals amb una persona malalta o amb qui faci menys de set setmanes que s’hagi recuperat de la malaltia. A més, s’insisteix en no tocar ratapinyades ni primats, ni els seus fluids corporals, ni vius ni morts, ni tampoc consumir la seva carn crua o poc cuinada.
7. Com es diagnostica la malaltia del virus de l’Ébola?
Davant un possible cas, primer es descarten altres malalties, com a malària, febre tifoidea, meningitis i hepatitis, entre unes altres. La infecció pel virus de l’Ébola es confirma amb una anàlisi de sang, en el qual es realitzen la prova d’inmunoadsorción enzimàtica (ELISA), detecció d’antígens, de seroneutralización i la prova de reacció en cadena de la polimerasa amb transcriptasa inversa (RT-PCR) i aïllament del virus mitjançant cultiu cel·lular. Altres determinacions, com l’hemograma, aporten informació de l’estat del pacient.
8. Té tractament la febre hemorrágica de l’Ébola?
No. De moment, no té vacuna ni tractament específic. El tractament persegueix controlar els símptomes que van sorgint i mantenir l’equilibri de fluids i electròlits, l’oxigenación i la pressió arterial, a més de posar fre a qualsevol infecció que pugui aparèixer. Els pacients greus precisen vigilància intensiva.
9. Què passa amb els animals domèstics infectats?
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) destaca al seu web que la neteja i desinfecció amb hipoclorit sòdic o altres detergents de les granges de porcs i micos és eficaç per inactivar el virus. També apunta que davant una sospita de brot, cal posar en quarentena les instal·lacions. Fins i tot afirma que per disminuir el risc de transmissió a l’ésser humà pot ser necessari sacrificar als animals infectats, seguint un estret control de la inhumació o incineració dels cadàvers.
No obstant això, no es detalla el que succeeix amb els animals domèstics, com els gossos, qüestió que ha suscitat nombrosos comentaris a les xarxes socials. D’altra banda, hi ha experts que declaren que si es donés el cas i seguint totes les mesures d’aïllament, comptar amb un exemplar contagiat viu seria de gran valor científic.
10. Què succeeix amb els fàrmacs en estudi?
Malgrat les notícies que alguns fàrmacs i les vacunes en estudi mostren resultats prometedors, cap s’ha experimentat en persones ni estan aprovats per les autoritats sanitàries, i tot apunta al fet que no hi haurà cap vacuna disponible abans de 2015. A Espanya, la Direcció general de Salut Pública, Qualitat i Innovació del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat manté el contacte amb institucions internacionals per accedir als fàrmacs experimentals reconeguts per l’OMS.
