Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

5 accions que poden salvar una vida

Saber com actuar davant un accident o emergència com un atragantamiento o un infart pot ajudar a salvar la vida de la víctima

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 02deSetembrede2016
Img cinco cosas salvarte vida hd Imatge: lisafx

Els primers auxilis són l’atenció més immediata que se li pot donar a una persona fins que arriben els serveis d’emergències o li atenen els professionals sanitaris. El temps que transcorre des que es produeix l’esdeveniment fins que algú practica els primers auxilis és de vital importància per a la supervivència de les víctimes. Per aquest motiu, reconèixer quan hi ha alguna cosa que no camina bé, és fonamental per actuar sense perdre temps. A continuació es descriuen cinc accions que poden ajudar a salvar una vida.

Img cinco cosas salvarte vida art
Imatge: lisafx

Els primers auxilis són totes les accions orientades a afavorir la supervivència d’una víctima. Formen part de la cadena de supervivència, que incideix en la importància de totes les seves baules: cridar al 112, aplicar primers auxilis, realitzar les maniobres de recuperació cardiopulmonar i ús de desfibril·lador semiautomàtic o automàtic i l’atenció sanitària professional.

La falta o el retard d’algun d’ells fan disminuir les probabilitats de supervivència. Per aquest motiu, és de vital importància conèixer els senyals i símptomes que indiquen que alguna cosa no va bé i recordar que, davant una emergència, no tot val, cal saber com actuar: el primer és mantenir la calma; després, protegir-se un de mateix i després a la víctima; sol·licitar ajuda o cridar al 112; i, finalment, socórrer a la persona.

1. Com detenir hemorràgies externes

Mai cal utilitzar el torniquet, tret que la persona hagi sofert una amputació traumàtica
Sempre amb les majors mesures d’higiene -la sang és un vehicle per a la transmissió de malalties- cal procedir a rentar la ferida, amb aigua i sabó si està molt bruta. Si sagna molt, s’han d’aplicar gases, mocadors o el tèxtil més net disponible i fer pressió. Si la ferida està en la cama o el braç, i no presenta cap fractura, es pot elevar per sobre del cap, la qual cosa farà que disminueixi el flux. Si malgrat la pressió el sagnat continua, sense llevar la gasa en contacte directe amb la ferida, se sobreposaran unes altres, que s’aniran canviant a l’una que quedin xopades.

La primera gasa o tèxtil en contacte amb la ferida no es retira per no eliminar el coàgul que es comença a formar. No utilitzar cotó ni alcohol, ja que interfereixen en la curació de la ferida. No extreure objectes clavats si els hi hagués, perquè poden estar taponando algun got sanguini i evitar un sagnat major. Tampoc utilitzar el torniquet, tret que la víctima hagi sofert produït una amputació traumàtica d’alguna extremitat.

2. Reconèixer els símptomes d’un infart

Des de la Fundació Espanyola del Cor adverteixen que, davant un infart agut de miocardi, és fonamental reaccionar amb rapidesa, ja que el diagnòstic i el tractament precoç són clau per a un bon pronòstic. Per això, és bàsic reconèixer els símptomes.

Com a norma, un infart cursa amb un dolor o pressió intensos en el pit, que no es modifica ni amb el moviment ni amb la respiració i que se sol irradiar a la mandíbula, coll i esquena, al braç esquerre i, de vegades, fins i tot al dret.

Altres vegades el dolor se centra en la part alta de l’abdomen i s’acompanya amb dificultat en respirar, nàusees i/o vòmits, com si es tractés d’una indigestió. També s’associa a sudoració freda i profusa, mareig i, fins i tot, pèrdua de consciència.

En dones, els símptomes poden varien lleugerament. És més habitual que elles presentin mareig, vertigen sobtat o breu pèrdua de consciència, indigestió o pressió abdominal que pot acompanyar-se de nàusees i vòmits, debilitat sense motiu aparent, dolor en l’articulació de l’espatlla o en el tórax i sensació de mort imminent.

3. Perill! Descàrrega elèctrica

Les lesions més greus que pot sofrir una persona que s’ha electrocutat són internes, per la qual cosa no són observables a primera vista. En aquest cas cal actuar de la següent manera:

  • No tocar a la persona mentre el corrent elèctric estigui connectada.
  • Desconnectar l’interruptor general.
  • Demanar ajuda o cridar al 112.
  • Retirar a l’afectat del corrent amb un objecte aïllant (de fusta o plàstic).
  • Valorar a la víctima. Si està inconscient i respira, col·locar-la en posició lateral i abrigar-la. Si no respira, iniciar maniobres de reanimació cardiopulmonar.

4. Obstrucció completa de la via aèria no hi ha temps que perdre!

Una de les causes més freqüents d’atragantamiento són els aliments mal mastegats, sobretot trossos de carn, o per empassar-se sense voler alguna peça petita que se sostenia amb els llavis, com a cargols o les petites piles dels audiòfons.

Una obstrucció total de la via aèria impedeix el pas de l’aire i és recognoscible perquè, encara que la víctima fa l’intent, és incapaç de tossir niparlar . En aquesta situació, el temps és or i cal actuar immediatament, per evitar la mort per asfíxia. Per a això, s’ha de procedir de la següent manera:

  • 1. Notificar a l’afectat -que no pot respirar i estarà molt espantat- que se li practicaran uns cops en l’esquena. Col·locar-se darrere, a un costat de l’esquena, passar un braç per sota de la seva aixella sostenint-li el tórax amb la mà i mantenint-la inclinada. En aquesta posició, amb l’altra mà es donen cinc cops intraescapulares amb energia, de dalt a baix.
  • 2. Si després de cinc cops no ha expulsat el cos estrany, cal realitzar la maniobra d’Heimlich. Per a això cal posar-se darrere de la víctima i envoltar-la amb els braços a l’altura de la cintura; col·locar un puny pel costat del polze per sobre del melic o per sota de l’estèrnum. Si la víctima és una dona embarassada o una persona obesa, el puny es posa en el terç inferior de l’estèrnum (on es fa el massatge cardíac). Després, cal subjectar el puny amb l’altra mà i practicar cinc compressions ràpides i cap amunt i cap a dintre.

Si la maniobra no ha estat efectiva, cal realitzar de nou cinc cops en l’esquena i, alternativament, cinc maniobres d’Heimlich, fins que expulsi el cos estrany o perdi la consciència. Si l’afectat queda inconscient, cal col·locar-li amb molta cura en el sòl de cap per amunt i valorar si respira. Si no ho fa, sol·licitar ajuda o cridar al telèfon d’emergències 112 i començar amb les maniobres de reanimació cardiopulmonar sense perdre temps.

5. Quins són els senyals d’un ictus?

Els símptomes i signes de l’ictus apareixen de forma brusca i és vital actuar amb rapidesa. En aquest cas, igual que succeeix en l’infart de miocardi, les possibilitats de recuperar-se sense seqüeles depèn, en gran mesura, del temps que transcorre des que es manifesten els primers senyals fins al diagnòstic i el tractament definitiu.
Des de la Societat Espanyola de Neurologia apunten que hi ha una alta probabilitat d’estar davant un ictus, si el quadre es va iniciar de manera brusca, en uns minuts, encara que pot prosperar i oscil·lar al llarg d’hores, i si la persona mostra almenys un d’aquests símptomes:

  • Alteració del parla: paraules o síl·labes canviades, llenguatge incoherent o confús o problemes de comprensió.
  • Pèrdua de força d’un costat del cos, amb o sense afectació de la cara. En ocasions, hi ha desviació de la comissura bucal, que és fàcilment detectable si se li fa somriure a la persona. Amb demanar-li que aixequi tots dos braços, es pot comprovar si hi ha pèrdua de força o sensibilitat en alguna extremitat superior.
  • Pèrdua de visió parcial o total d’un o tots dos ulls.
  • Pèrdua de l’equilibri, impossibilitat per mantenir-se en peus i caminar.
  • En ocasions, mal de cap intens i d’aparició brusca.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions