Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

5 preguntes sobre l’orina

Alguns símptomes, com el dolor o coïssor en orinar, poden estar provocats per una infecció

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 02deDesembrede2016
Img preguntas orina hd Imatge: alexraths

La micció és un acte normal que es realitza diverses vegades al dia. No és habitual donar-li importància, tret que s’observin canvis en la seva freqüència, quantitat o característiques de l’orina excretada o que provoqui símptomes molests. Però, com hauria de ser una orina normal? Quin és el seu color i olor característica? Quins aspectes poden posar en alerta que hi ha alguna alteració? Com cal procedir per recollir una mostra? En aquest article es donen respostes a aquestes i altres qüestions sobre l’orina.

Img preguntas orina art
Imatge: alexraths

1. Què és l’orina i quin és la seva funció

L’orina és el líquid que segreguen els ronyons, emmagatzema la bufeta i s’expulsa a l’exterior a través de la uretra. Té diverses funcions: eliminar les substàncies de deixalla produïdes pel metabolisme cel·lular i les substàncies tòxiques per a l’organisme (com les provinents dels medicaments); i participar en l’equilibri electrolític, acabant amb els ions de sodi i potassi, en la regulació hídrica que controla la pressió arterial i en el control de l’equilibri àcid-base.

2. Els colors de l’orina

L’orina normal és clara i té un color groc pajizo. No obstant això, pot canviar de color segons la quantitat i els aliments que s’ingereixen, davant determinats medicaments o patologies. A continuació s’apunten alguns colors i la causa:

  • L’orina tèrbola és un signe d’una infecció urinària (també pot causar una olor desagradable).
  • Un aspecte lechoso pot ser provocat per bacteris, cristalls, excés de glòbuls blancs o mucosidad.
  • Si és transparent però de color marró fosc -semblança a una beguda de cua- pot ser: per una alteració hepàtica que produeix excés de pèrdua de bilirubina, com succeeix en l’hepatitis o la cirrosis, per exemple; per una lleugera pèrdua de sang; o, fins i tot, per haver menjat espàrrecs.
  • Si el color és rosat o vermell, és senyal de pèrdua de sang, sigui per menstruació, trastorn de la via urinària que origini sagnat, anèmia hemolítica o porfíria (malaltia congènita metabòlica). Encara que hi ha certs aliments que també poden provocar-ho: mores, remolatxes o colorants alimentaris.
  • El color taronja o groc fosc s’associa a fàrmacs (com la rifampicina), l’ús recent de laxants, la presa de suplements de vitamines del complex B o la ingesta excessiva d’aliments rics en carotenos (pigments vegetals) que es troben en taronges, mandarines, carabassa o pastanaga, entre uns altres.
  • Si l’orina és de tonalitat verdosa o azulada, pot ser per la ingesta de colorants artificials, per una infecció d’orina, per alguns medicaments (com la Viagra) o per una malaltia rara denominada hipercalcemia familiar benigna.
  • I, per acabar, el color porpra es relaciona amb patògens que alcalinizan l’orina, com Klebsiella pneumoniae, la Pseudomonas aeruginosa o algun enterococo, entre uns altres.

3. Quin és l’olor normal de l’orina

Si una persona té un estat de salut bé i beu una quantitat d’aigua adequada, l’olor de l’orina no és forta

Per norma general, si una persona té un estat de salut bé i beu una quantitat d’aigua adequada, l’orina no desprèn una olor forta. No obstant això, d’igual manera que succeeix amb el color, hi ha aliments (espàrrecs, all, cafè o bolets) i fàrmacs (algunes vitamines) que poden variar les seves característiques habituals. No obstant això, cal tenir en compte que una olor fort pot indicar la presència de deshidratació, alteració hepàtica o infecció d’orina, igual que una olor fétido, que també pot ser senyal de presència de microorganismes patògens, una olor dulzón pot ser a causa de diabetis (per elevats nivells de glucosa en orina) i una olor a floridura, a alguna malaltia del metabolisme.

4. Infecció d’orina: quins són els seus símptomes?

Segons la ‘Guia de Pràctica Clínica: Cistitis no complicada en la dona’, de l’Associació Espanyola d’Urologia, el segon procés infecciós en atenció primària són les infeccions del tracte urinari (ITU). Les cistitis representen el 90% de totes aquestes infeccions en la dona, però, a partir dels 65 anys, la incidència s’iguala en tots dos sexes. La raó cal buscar-la en la seva anatomia, ja que el conducte que va des de la bufeta fins a l’exterior (uretra) és més curt que en els homes i facilita l’entrada de bacteris. S’estima que al voltant del 34% de les dones sofrirà una infecció d’orina al llarg de la vida.

Segons aquests especialistes, en dones joves, el bacteri culpable en el 70%-80% dels casos és Escherichia coli, que prové de la zona distal del tub digestiu, i el major factor de risc és el coit, per la qual cosa és més freqüent en aquelles sexualment actives.

Hi ha altres factors que poden augmentar la probabilitat d’infecció (diabetis, deficiències en el sistema immunològic, embaràs o ancianidad), a més d’altres condicions que dificultin el buidatge de la bufeta, com a alteracions en la pròstata, alteracions medul·lars o ser portador d’una sonda vesical.

Però, què pot posar en alerta que se sofreix una infecció d’orina? Els principals símptomes són: coïssor, coïssor o dolor en orinar i necessitat d’anar al bany amb freqüència. De vegades, l’orina pot tornar-se d’un color tèrbol, lechoso o vermellós (que indica pèrdua hemática) i desprendre una olor desagradable. En general, no provoca augment de la temperatura corporal. Si apareix febre alta juntament amb dolor lumbar, pot ser que la infecció hagi aconseguit les vies urinàries altes i el ronyó (pielonefritis).

Davant alguna d’aquestes característiques es recomana consulta al professional de referència. El diagnòstic d’una infecció d’orina s’obté a través d’una anàlisi d’orina, que també informa sobre el patogen causant i a quin antibiòtic és més sensible.

5. Com recollir una mostra d’orina i para què serveix

Per a una anàlisi d’orina no és necessari estar en dejú. La millor mostra per a l’examen és la primera del matí. Es recomana no beure una hora abans de recollir la mostra per no alterar els resultats. Per procedir a la recollida i evitar la contaminació amb altres microorganismes presents a la zona, cal rentar i assecar bé els genitals i rebutjar el primer doll de micció. Seguidament, si s’allarga el temps entre la recollida i el lliurament al professional de salut encarregat, el convenient és deixar la mostra en la nevera.

En una anàlisi d’orina es pot determinar la presència de cèl·lules, microorganismes o cristalls o moc, però també de glucosa, proteïnes, cetones i pigments com la bilirubina, entre uns altres.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions