Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

A partir de quin moment parlem de diabetis?

Silenciosa, molt estesa i poc coneguda: així és la diabetis tipus 2, la diabetis que avui dia afecta a més persones

Img cuando hablamos diabetes listgImatge: donscarpoLa diabetis és una patologia de la qual tothom ha sentit parlar, però que no es coneix en profunditat, a pesar que la pateixin gairebé sis milions de persones a Espanya. Fruit d’aquest desconeixement, és habitual escoltar expressions com “tinc una mica de sucre “. Però què vol dir “tenir una mica de sucre”? Es pot tenir “una mica” de diabetis? En aquest article comptarem a partir de quin moment i en funció de quines proves es diagnostica la diabetis tipus 2, que afecta un major nombre de pacients. A més, exlicaremos alguns termes habituals en l’àmbit sanitari que poden causar confusió quan s’escolten per primera vegada, com a glucosa en dejú, hemoglobina glicosilada o prediabetes.

Expressions com “tinc una mica de sucre” són desafortunades, ja que la diabetis és una malaltia crònica que es té o no es té, i que s’ha de prendre molt de debò. No obstant això, és normal que sorgeixin alguns dubtes quan parlem sobre diabetis, perquè és una malaltia complexa i el procés de desenvolupament de la qual i diagnòstic pot variar entre els diferents casos.

Diabetis: atenció als símptomes

La Federació Espanyola de Diabetis (FEDE) treballa amb intensitat per a conscienciar sobre la necessitat que la diabetis tipus 2 sigui diagnosticada de manera precoç, i així abordar la patologia en les primeres fases del seu desenvolupament. Es tracta d’un gran repte, ja que es calcula que una mica menys de la meitat de les persones amb diabetis a Espanya, entorn de 2,5 milions de persones, desconeixen que la pateixen.

Per aquesta raó, és important parar esment a una sèrie de símptomes que poden alertar sobre el desenvolupament de la patologia:

  • Increment de la set i l’apetit.
  • Problemes de vista.
  • Pèrdua de pes.
  • Formigueig o picors en peus i mans.

No obstant això, en molts altres casos, es tracta d’una malaltia silent i que no mostra símptomes visibles fins a fases avançades del seu desenvolupament, en les quals es comencen a experimentar un altre tipus de complicacions, com les que afecten el cor i la vista. Per això és important que, de manera preventiva, es realitzin controls mèdics, que poden ajudar a diagnosticar l’existència de diabetis o la seva fase prèvia, coneguda com prediabetes.

Com es mesuren els nivells de glucosa en sang

Existeixen diversos mètodes per a avaluar els nivells de glucosa en sang. Alguns donen indicacions més precises que uns altres i és habitual que es valorin certs paràmetres abans de confirmar el diagnòstic:

  • Glucèmia en dejú: anàlisi de sang que s’ha de realitzar abans del desdejuni i que determina la possible existència de diabetis quan el nivell de glucosa en sang és igual o superior a 126 mg/dl.
  • Hemoglobina glicosilada (HbA1c): a diferència de la prova anterior, en aquest cas s’avalua la mitjana de glucosa en sang en els últims tres mesos, diagnosticant-se diabetis quan el valor és igual o superior a 6,5%.
  • Glucosa oral: per a conèixer la corba de glucèmia al llarg de diverses hores, s’avalua la tolerància a la glucosa subministrant una dissolució de glucosa en aigua i mesurant la glucèmia dues hores després. El diagnòstic de diabetis es duu a terme quan el resultat és igual o superior a 200 mg/dl.
  • Glucosa en sang: encara que es tracta d’una prova que ha de complementar-se amb alguna de les anteriors, una anàlisi de sang en qualsevol moment del dia que indiqui un nivell de glucosa en sang igual o superior a 200 mg/dl també pot alertar sobre el desenvolupament de diabetis.

Com s’indica en el blog de Patia Diabetis, experts en la prevenció de la diabetis tipus 2, és recomanable que se sotmetin a aquesta mena de proves els qui tinguin sobrepès i un estil de vida sedentari; tinguin algun familiar amb diabetis; hagin patit diabetis gestacional durant un embaràs; o que ja hagin estat diagnosticats de prediabetes en alguna altra ocasió.

M’han dit que tinc prediabetes, què vol dir?

La prediabetes és una fase prèvia a la diabetis tipus 2 on ja existeix cert trastorn de tolerància a la glucosa, la qual cosa fa que els nivells de glucosa en sang siguin superiors al normal, però no prou per a diagnosticar la patologia. Aquesta situació es dóna quan, després de realitzar una o diverses de les proves anteriors, els valors es troben en els següents rangs:

  • Glucèmia en dejú: 100 – 125 mg/dl.
  • Hemoglobina glicosilada (HbA1c): 5,7% – 6,4%.
  • Glucosa oral: 140 – 199 mg/dl dues hores després d’ingerir la dissolució de glucosa.
  • Índex de Quantose RI (resistència a la insulina): igual o superior a 63.

Igual que és important conèixer el diagnòstic de diabetis, també ho és en el cas de prediabetes, perquè prendre mesures a temps pot fer que es detingui o, almenys, retardi el seu desenvolupament. Ja que hi ha certs factors de risc sobre els quals no es pot actuar, com l’edat o la genètica, és necessari posar el focus sobre l’estil de vida. Un estil de vida saludable s’ha de basar en una alimentació equilibrada i variada i la pràctica regular d’exercici físic. A això, alguns experts afegeixen una altra sèrie de pautes , com mantenir un pes adequat, evitar l’estrès o aconseguir una bona qualitat del somni.

M’han diagnosticat diabetis, què faig?

Després del diagnòstic de diabetis, els pacients tenen per davant un llarg camí per a conèixer la patologia i aprendre a controlar-la. El primer pas ha de veure amb ser conscients del que suposa aquesta malaltia. De res serveix emmascarar-la amb frases com “tinc una mica de sucre”, ja que no són adequades, i restar-li importància a la diabetis no ajuda a combatre aquesta patologia crònica.

Una vegada fet aquest pas, arriba el moment de començar a formar-se i informar-se, per a conèixer els detalls que envolten la diabetis i el seu tractament. I, finalment, però no per això menys important, s’ha de mantenir una comunicació fluida i pròxima amb els professionals sanitaris, que prescriuran el tractament més adequat per a cada cas i que pot incloure, en funció del nivell de desenvolupament de la diabetis: control de l’alimentació i l’exercici, antidiabéticos orals i, en última instància, subministrament d’insulina.

Sobretot, des de FEDE s’insta a no témer la diabetis, sinó a conèixer la patologia i prevenir-la informant-se sobre aquest tema a través de fonts i materials fiables, com la guia ‘Tinc diabetis tipus 2, què puc fer?’, i consultant amb el seu metge de referència en cas de dubtes sobre el diagnòstic i tractament.

Etiquetes:

diabetis sucre

RSS. Sigue informado

Federación de diabéticos españoles

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions