Després de sofrir un infart de miocardi, passada la fase aguda en la qual l’afectat se sent en perill de mort, són moltes les persones que de forma progressiva abandonen la medicació prescrita pel cardiòleg. En aquests casos, els resultats són nefasts per a la seva salut, doncs incrementen la taxa de mortalitat. Tant és així que, en dates recents, experts de la Fundació Espanyola del Cor han insistit en la importància de continuar amb el tractament prescrit per millorar el pronòstic de la malaltia. En aquest article s’explica per què és tan important seguir el tractament després de sobreviure a un infart i quines pautes fan millorar l’adherència terapèutica.
L’incompliment terapèutic és, encara avui dia, un desafiament per als professionals de la salut. Incomplir el tractament prescrit i les pautes higiènic-dietètiques o abandonar-los per complet suposa un greu risc per a la salut. Les dades disponibles assenyalen que solament entre el 45% i el 78% de les persones amb alguna dolència crònica compleix amb el prescrit. I sembla ser que el tipus de malaltia que se sofreixi és el de menys, ja que tenen dificultats per seguir el tractament tant les persones amb diabetis o amb hipertensió com els qui han tingut un infart de miocardi.
El tractament després d’un infart
Quan es compleixen els tres anys d’haver sofert un infart, el 50% dels pacients ha abandonat per complet la medicacióPer intentar conscienciar a la població sobre els efectes que té no continuar rigorosament amb la medicació i les recomanacions pautades l’especialista, la Fundació Espanyola del Cor va organitzar fa poc la sessió informativa “Després de l’infart, compromet-te amb la teva salut cardiovascular”, amb la finalitat de posar l’accent en la responsabilitat que ha d’assumir cada pacient després de sofrir un infart de miocardi.
Presentat pel Dr. Leandro Plaza i moderat pel Dr. José Luis Palma, en l’acte es va recalcar la importància de la medicació després d’un esdeveniment cardíac. Així, Esteban López de Sá va ser l’encarregat d’explicar el compliment farmacològic que fan els espanyols després d’haver sofert un infart. I els resultats no són gens encoratjadors.
Aquest expert de la Unitat de Vigilància intensiva Cardiológicos de l’Hospital Universitari La Pau, de Madrid, va posar en relleu que, encara que la mortalitat en la fase aguda de l’infart en les últimes dècades s’havia reduït del 20% al 4% actual, no succeïa el mateix amb la fase crònica de la malaltia coronària. I és que, en aquesta última, el 70% de les morts es deu a l’abandó de la medicació.
La medicació habitual després d’un infart sol incloure dos o tres fàrmacs per millorar el pronòstic del pacient, però no solament en la fase aguda, va insistir l’especialista, sinó també després del primer any posterior a l’esdeveniment. No obstant això, malgrat ser vital, la majoria de les persones, a poc a poc, deixen les pautes mèdiques… I quan es compleixen els tres anys, molts solament prenen la meitat dels medicaments prescrits i, fins i tot, el 50% d’ells els ha abandonat per complet.
Abandonar el tractament: perill de mort
L’abandó del tractament en la fase crònica de la malaltia coronària és comuna a tot el mónDeixar el tractament suposa un greu risc per a la salut, ja que provoca un augment en la taxa de mortalitat. Les dades aportades per aquest especialista mostren que els pacients que abandonen tot el tractament prescrit durant el primer any tenen una mortalitat del 30%. I aquesta situació és comuna a tot el món.
López de Sá apunta alguns factors que provoquen l’abandó: els efectes secundaris d’alguns fàrmacs o la complexitat del tractament; després de la fase aguda desapareixen els símptomes durant algun temps i la persona té la falsa sensació d’estar guarida; factors relacionats amb altres malalties associades a les quals es dona major importància per produir major malestar; els fàrmacs costen diners i suposen una càrrega econòmica afegida a algunes paupèrrimes pensions; o hi ha metges poc involucrats en els tractaments.
No obstant això, l’expert és taxatiu: “Si els pacients no abandonessin la medicació, s’aconseguirien més beneficis en el pronòstic de la malaltia que si es fessin nous descobriments”.
Experts de diferents especialitats recalquen alguns aspectes que ajuden a millorar el compliment:
- Una bona relació professional sanitari-pacient és bàsica. Cal preguntar sempre al metge o a la infermera tots els dubtes que es tinguin, per petites que siguin, sobre la malaltia i els medicaments.
- És fonamental que la persona conegui molt bé la seva malaltia i els medicaments que ha de prendre. És important preguntar quins són, per a què serveixen, quan cal prendre’ls, de quina manera i fins a quan. És essencial que amb ajuda del metge o de la infermera s’adapti la presa del fàrmac a les rutines de la vida quotidiana de la persona, i involucrar-ho en el seu pla terapèutic.
- Facilita que es prenguin els fàrmacs quan el tractament és simple i es recepten el mínim nombre possible.
- És important rebre la informació per escrit, fins i tot la prescripció mèdica.
- Pot ajudar acompanyar-se per algú de confiança.
- Involucrar a la família.
- Si la persona és major, viu sola i ha de prendre molts medicaments, es pot demanar un sistema personalitzat de dosatge en la farmàcia que ajudi a les preses.
- Utilitzar elements de recordatoris per a les preses.
