Amb dades a la mà, la majoria de les agències internacionals de Salut, inclosa l’Organització Mundial de la Salut (OMS) apunten a la resistència que els bacteris han adquirit a l’acció dels antibiòtics com un tema prioritari de salut i la principal causa de l’aparició de malalties reemergentes.
Les emergents són aquelles malalties d’origen infecciós la incidència del qual en humans s’ha incrementat en les dues últimes dècades o amenaça amb augmentar en els propers anys, mentre que les reemergentes són patologies la incidència de les quals estava disminuint en les últimes dècades i es creien controlades, dormides o en reculada, però que, per diverses circumstàncies, tant la seva freqüència com morbimortalidad estan augmentant en forma de brots.
El mal ús dels antibiòtics, la creixent circulació internacional de viatgers, les migracions i una mala planificació de les activitats preventives han provocat que en els últims anys tant a Espanya com en altres països occidentals s’hagi detectat un augment en aquest tipus de patologies.
Morir de fama
«Els antimicrobianos van a morir de fama», denúncia Manuel Gómez García (Madrid), coordinador del grup de treball de Malalties Infeccioses de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària, semFYC, tenint en compte que la meitat de la població espanyola consumeix antibiòtics en patologies en les quals no estan indicades, sota la falsa creença que es tracta de fàrmacs bons, cars i polivalents. L’ús indiscriminat o erroni d’un antibiòtic, concreta Gómez García, provoca que els bacteris ‘aprenguin la lliçó’ i adquireixin defenses genètiques enfront de futures trobades, un fenomen conegut com a resistència antibiótica.
L’ús erroni d’antibiòtics provoca que els bacteris ‘aprenguin la lliçó’ i adquireixin defenses genètiques enfront de futures trobades
«Malgrat els calendaris vacunales existents, les noves realitats socials obliguen a plantejar-se estratègies diferents per combatre les malalties reemergentes», adverteix l’especialista. Algunes vacunes han deixat de ser barrera infranquejable per a la propagació de determinades malalties. En els últims temps s’ha revelat l’aparició de malalties provocades, de forma directa o indirecta, per diverses espècies de bacteris que han adquirit resistències a diverses famílies senceres d’antibiòtics, coincidint amb una elevada prevalença i major gravetat dels quadres.
Reconeix Gómez García que el 85% dels antibiòtics utilitzats en l’àmbit extrahospitalario es ‘malemplean’ per tractar infeccions respiratòries, que en un 75% resulten d’etiologia vírica. «Les infeccions respiratòries, meningitis, infeccions urinàries, malalties de transmissió sexual, diarrees infeccioses o infeccions nosocomiales són les patologies més freqüents en les quals es fa un ús erroni de l’antibiòtic», explica.
Tuberculosi
Una de les malalties reemergentes que més preocupa als experts en salut pública és la tuberculosi. No obstant això, dades d’una recerca sobre tuberculosi duta a terme recentment a Barcelona posen en relleu una caiguda paral·lela de casos de tuberculosis i SIDA com a conseqüència d’haver planificat bé la prevenció a escala local. Ja en el període de 1991 a 1997 els epidemiòlegs van denunciar un excés de més de 2.000 casos de tuberculosis en aquesta ciutat en relació al previst, i van advertir que la majoria dels casos eren atribuïbles a una co-infecció amb VIH.
Entre 2000 i 2003, l’excés detectat de tuberculosi va baixar a 600 casos, la majoria imputables al flux migratori. Gómez assegura que els metges de família, des de l’àmbit d’atenció primària, poden treballar de forma eficaç en la detecció precoç de casos, tenint en compte que molts pacients poden haver tingut contacte amb el patogen ‘Mycobacterium tuberculosi’ sense saber-ho.
«Resulta essencial una notificació immediata de possibles casos als serveis de salut pública, així com enfortir l’educació sanitària dels pacients; tant ells com les seves parelles o contactes han d’entendre la importància de les revisions i del compliment dels tractaments assignats». Gómez García també va qualificar com a fonamental la intervenció d’agents de salut perquè «actuïn com a mediadors culturals i com a traductors amb la població immigrant, i que siguin capaces de transmetre aquesta informació».
A EUA, la proliferació de resistències antimicrobianas com a conseqüència de l’ocupació indiscriminada d’aquests fàrmacs en l’àmbit de la salut animal ha portat a l’Agència Federal de l’Alimentació i els Medicaments (FDA) a prohibir l’ús de dos antibiòtics molt emprats pels ramaders en aus de corral. L’Agència sosté que almenys un 70% de tot l’arsenal antibiòtic disponible per a la clínica humana s’està emprant ‘sense solta ni volta’ en la ramaderia, i no precisament per tractar infeccions, sinó sota la ingènua pretensió de prevenir que els animals emmalalteixin.
El risc de resistències antibióticas es dispara llavors precisament entre els gèrmens que passen dels animals a l’home, com la salmonel·la. La FDA va prendre la seva decisió a la vista d’un estudi clínic que va evidenciar com un 17,6% dels pacients humans tractats amb els antibiòtics proscrits en les aus havien fracassat amb el tractament en 1999, mentre que només cinc anys abans la taxa de fracàs no superava el 1%.
La vigilància epidemiològica que es duu a terme a Espanya ha permès identificar també un brot de rubèola (malaltia vírica) en la Comunitat de Madrid. Destaquen així mateix els brots de xarampió detectats a Almeria, la Rioja, Madrid, Catalunya, Canàries i la Comunitat Valenciana, l’increment de parotiditis en de tot el país i la proliferació de casos de meningitis C en adults (majors de 20 anys), o l’augment de casos d’hepatitis A en adolescents i viatgers, així com un alarmant repunt de les malalties de transmissió sexual i altres patologies importades (es van notificar 433 casos de paludisme a Espanya durant el 2005).
