Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Accidents en edat preescolar

En la Unió Europea moren més nens per lesions prevenibles que per la suma de totes les altres malalties infantils
Per Montse Arboix 8 de gener de 2007

Cada any milers de nens sofreixen accidents de diversa gravetat. I encara que la majoria d’aquests accidents no reverteixen major gravetat la veritat és que existeixen circumstàncies que afavoreixen el risc. S’estima que cada dia moren en la Unió Europea 14 nens a causa de lesions prevenibles com a conseqüència d’accidents en l’àmbit domèstic o en la via pública. Tenint en compte que són la primera causa de mort infantil a partir d’un any d’edat, els adults responsables han d’estar prou informats i aplicar les mesures de prevenció necessàries en cada etapa de creixement.

Als països desenvolupats en els quals s’han disminuït els índexs de mortalitat global en relació a desnutrició, malalties infeccioses i mortalitat en els primers mesos de vida, els accidents segueixen sent un important problema de salut. Segons dades de la Unió Europea, aproximadament 20 milions de nens i joves són mates d’accidents cada any. Més de 15.000 moren per aquestes causes, i al voltant d’uns 30.000 sofreixen discapacitat posterior. Això significa que moren més nens per lesions que per la suma de totes les altres malalties infantils. Aquests accidents tenen lloc especialment a casa o en la via pública (àrees de joc).

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), que defineix l’accident com a «succés fortuït, desgraciat o nociu, o esdeveniment independent de la voluntat humana provocat per una força exterior que actua ràpidament i que es manifesta per un dany corporal o mental», manifesta que la prevenció és la clau per evitar l’alta morbimortalidad.

Edat preescolar

La Convenció de les Nacions Unides per als drets de la Infància subratlla la responsabilitat social de protegir als nens i promoure els serveis i ajuda necessaris per a ells. Això inclou les lesions per accident, que són causa principal de mort i incapacitat en la infància. Els nens en edat preescolar (fins als sis anys) són els membres més vulnerables de la societat. En aquesta etapa hi ha diferències substancials en relació al desenvolupament psicomotor del nen.

Abans dels sis anys és important ensenyar les normes bàsiques de seguretat vial i la manera de creuar el carrer de forma segura

Fins als tres mesos el nen està en una situació totalment passiva i depenent. És important evitar les caigudes d’objectes damunt d’ell i mai cal deixar-ho solament en una superfície de la qual pugui caure. Segons Ana Soriano, pediatre del centre d’atenció primària de Santa María de Palautordera, a Barcelona, «la qual cosa més veiem són, en els menors d’un any, caigudes des dels cambiadores o des del llit dels pares i quan comencen la deambulación, caigudes contra mobles o el sòl».

Tres mesos més tard la seva curiositat augmenta i qualsevol objecte és susceptible per ficar-se en la boca; per aquest motiu, cal evitar joguines amb peces petites i desmuntables o altres objectes o substàncies que pugui empassar-se. Els nens tenen una gran predisposició a la recerca de tots els seus orificis. «És freqüent que vengen a la consulta per qualsevol peça petita en el nas o en l’orella. És important no intentar treure-les a casa, sobretot si són de forma esfèrica pel risc que penetrin més en la cavitat». Dels 6 als 12 mesos d’edat el nen guanya mobilitat i autonomia, comença a desplaçar-se gatejant i la seva curiositat també creix. Les mesures de prevenció hauran de centrar-se en la protecció d’endolls, portes i finestres, i accessibilitat d’escales. Les xifres d’accidents per caigudes en galledes, banyeres o fonts són destacables.

En l’etapa que comprèn d’un a tres anys, el nen desenvolupa el moviment, la curiositat i els hàbits. En aquesta etapa se sumen, freqüentment, els accidents per intoxicació de medicaments, productes de neteja i pintures, entre uns altres. Els medicaments més habitualment relacionats són els antitérmicos (paracetamol i ibuprofeno), mucolíticos o xarops per a la tos, molt utilitzats en aquestes edats i amb relatiu bon sabor. Molts d’aquests accidents per intoxicació, ampliables a tots els grups d’edat, s’evitarien no guardant productes tòxics en envasos de productes per al consum, segons els experts. Cremades en la cuina o mitjançant metalls calents, caigudes des de cadires, el llit i sobretot finestres, accidents de trànsit (és imprescindible agafar-los de la mà i vigilar-los constantment per l’imprevisible dels seus actes) i atragantamiento amb el menjar són alguns dels accidents més habituals en aquesta franja d’edat. «Cal parar esment als aliments durs i que es trossegen com la fruita seca, per això no es recomanen enters fins als 3 anys», afegeix a experta.

Les piscines i similars són també un dels llocs on solen produir-se accidents. Per evitar-los és necessari protegir el seu accés i usar els dispositius de flotació d’acord a l’edat del nen. Abans dels sis anys és important ensenyar-li les normes bàsiques de seguretat vial i la manera de creuar el carrer de forma segura. «Els accidents de trànsit són un altre grup d’accidents infantils i des d’atenció primària s’incideix en la prevenció amb la utilització dels dispositius de seguretat dels cotxes, donant consells sobre seguretat vial», ressalta Soriano.

Aliança Europea

L’Aliança Europea per a la Seguretat Infantil (European Xile Safety Alliance) és una iniciativa de l’Associació Europea per a la Seguretat del Consumidor per avançar en la prevenció de lesions en la infància a Europa. ECOSA, en les seves sigles angleses, va presentar en 2004 un informe basat en les estadístiques aportades per l’OMS i per Centres de Recerca en els Estats Membres. Els resultats d’actituds dels progenitors relacionats amb la seguretat infantil van ser aportats per l’Eurobarómetro 2003 de la Comissió Europea.

Els objectius de l’Aliança són buscar i aplicar polítiques adequades i establir una xarxa europea per compartir programes de prevenció. Per a això, l’Aliança desenvolupa activitats de recerca en accidents a la infància i elabora estudis per intentar aconseguir una millor qualitat de vida dels nens. L’Aliança, de la qual forma part el Ministeri de Sanitat i Consum espanyol, està orientada per un grup d’experts dels països membres de la Unió Europea i de països aspirants a formar part.

EN L’AUTOMÒBIL

ImgEn el passat 2006 es van produir 2.630 accidents de trànsit en les carreteres espanyoles amb més de 3.000 víctimes mortals, amb la implicació de milers de nens. A Catalunya, entre el 2002 i el 2005, prop d’1.640 menors de 12 anys van ser víctimes d’accidents de trànsit. La majoria va requerir ingrés hospitalari resultat de ferides lleus, 170 d’ells amb pronòstic molt greu i 36 van morir. Segons estadístiques del Servei Català de Trànsit, els accidents de carretera són la primera causa de mort en nens majors de quatre anys.

A la vista d’aquestes xifres, i després de considerar que les campanyes dirigides als pares no acaben de funcionar (dos de cada deu famílies catalanes continuen sense usar dispositius de seguretat en el cotxe com les cadires o el cinturó, i el seu ús decau entre els sis i deu anys d’edat), el Servei Català de Trànsit ha engegat una campanya de seguretat viària per conscienciar als més petits.

La campanya se centra en l’edició de petits llibres informatius acompanyats d’una mascota infantil amb la forma del cinturó de seguretat, Cintunino Clac. Tot això es repartirà en consultes de pediatria dels centres d’atenció primària de salut, en serveis hospitalaris de pediatria i en escoles. La mascota, que va adherida als cristalls del cotxe, té com a missió protegir els ninots dels nens de la mateixa manera que el cinturó els protegeix a ells. Aquesta iniciativa, duta a terme amb la col·laboració del Departament de Salut de la Generalitat catalana, té l’objectiu de sensibilitzar als més petits sobre la necessitat de protegir-se, de la importància de l’ús del cinturó, alhora de fer reflexionar als pares sobre el valor dels dispositius de retenció.