La síndrome postvacacional aguaita a aquells treballadors que en breu tornaran a la seva rutina habitual. Aquesta patologia es caracteritza per la falta d’adaptació a l’activitat laboral després de finalitzar les vacances. Els qui no es troben a gust amb la seva ocupació són els qui més ho noten.
Des de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC) recomanen tenir una actitud positiva per anar adaptant-se a poc a poc al canvi de vida després de les vacances i evitar l’ansietat que genera el tornar als problemes quotidians del treball i la família.
Aquesta síndrome s’identifica per una sèrie de símptomes físics, com a fatiga, falta d’apetit o dolors musculars, i psíquics, com a tristesa o irritabilitat. Sol presentar-se en major mesura en els més joves i en aquells que s’incorporen al seu treball sense transició alguna.
“Burn out”
També són proclius a la síndrome postvacacional els qui idealitzen el període de vacances i els que no estan contents amb el seu treball, especialment els afectats per “burn out”, persones “cremades” per la seva activitat laboral quotidiana.
Els metges de família aconsellen no prendre cap medicament i acudir a la consulta si els símptomes no remeten en dues setmanes. Així mateix, per evitar la síndrome, recomanen planificar les activitats i tractar de disposar de temps d’oci repartits al llarg de tot l’any.
La síndrome postvacacional també pot aparèixer en els nens que tornen al col·legi. En aquest cas, els especialistes aconsellen als pares que comencin l’horari escolar quatre o cinc dies abans de l’inici del curs perquè els petits es vagin adaptant.
