Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Addicció al treball, noves formes de mesurar aquest trastorn

Per al seu diagnòstic és necessari la presència obligada de dos elements: compulsió i treball excessiu

img_trabajando 1

L’addicció al treball és un problema més freqüent del que sembla. Els experts situen les xifres en el 10% de la població espanyola. No només provoca problemes psicològics en l’individu sinó que també aconsegueix tota l’esfera familiar. Sovint té conseqüències en la salut: problemes cardiovasculars, gàstrics, trastorns musculars i ansietat. Diagnosticar aquest lliurament desmesurat és imprescindible per posar-li solució. Un dels punts clau per detectar-la és la presència de compulsió.

El diagnòstic de l’addicció al treball, fins ara, es duia a terme amb dues proves: el WorkBAT (bateria d’addicció al treball) i el WART (test d’addicció al treball). Però els dubtes sobre la seva fiabilitat i efectivitat han portat a investigadors de la Universitat Jaume I (València) al desenvolupament d’una nova eina d’avaluació, publicada en “Psicothema”. El qüestionari DUWAS (per “Dutch Work Addiction Scale”) s’utilitza des de fa cinc anys en la seva versió original de 17 preguntes. L’any passat es va validar una versió breu en països com Holanda i Japó, i recentment ho hem validat amb mostra espanyola, explica Mario del Líban, investigador principal del projecte i investigador de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana.

Excés de treball i compulsió

Aquesta nova escala aporta més fiabilitat que les anteriors. Les estadístiques mostren bons índexs de fiabilitat i validesa. A més, el fet que sigui una escala breu, de només deu preguntes, facilita que pugui utilitzar-se amb un altre tipus d’escales, sense que el treballador s’avorreixi, i que contesti de forma aleatòria. L’investigador afegeix, a més, que aquesta nova escala se centra, per fi, en una “definició ajustada del que és addicció al treball”, que té en compte les seves dues dimensions principals: el treball excessiu i fer-ho amb un impuls irresistible.

El terme compulsió és fonamental en l’addicció. No només és important el fet que la persona treballi moltes hores, sinó també la raó pel qual ho fa. Així, perquè es consideri addicció, el motiu principal ha de ser la compulsió per treballar, la culpabilitat que experimenta la persona si no ho fa o els símptomes d’ansietat que es generen davant la impossibilitat de treballar. Els experts assenyalen que dedicar més de 50 hores a la setmana al treball pot determinar l’addicció.

Problemes físics

Els experts assenyalen que dedicar més de 50 hores a la setmana al treball pot determinar l’addicció

A Espanya, aquesta addicció afecta entorn del 12% dels treballadors. Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), el 8% de la població activa espanyola dedica més de 12 hores al dia a la seva professió. Un problema que abans era en general masculí, i que cada vegada afecta a més dones, per la seva incorporació progressiva al món laboral. Els efectes psicològics poden ser més o menys evidents, encara que empitjoren a mesura que progressa l’addicció. Fins i tot sovint, comporten complicacions físiques relacionades amb la simptomatologia de l’estrès: alteracions gàstriques o cardiovasculars, com a hipertensió arterial i infart. A tot això s’uneixen trastorns en l’àmbit social, caracteritzats , per la reducció del seu cercle d’amistats i per dificultats familiars pel descuit de parella i fills.

Una mala alimentació i poques hores de somni (per maximitzar el temps que tenen per treballar), així com de l’excés de treball al que fan front de forma diària incideixen negativament en la salut física. “Les alteracions socials i familiars es produeixen pel desequilibri que existeix entre el temps i esforç que s’inverteix a l’àrea laboral i la no laboral”, culmina l’investigador. Quan, a més, les persones addictes al treball consumeixen substàncies il·legals per augmentar el seu rendiment laboral i superar el cansament i la necessitat de dormir, el quadre s’agreuja.

Paper de les empreses

El paper de les empreses per detectar aquestes conductes és essencial i obligat, ja que estan considerades com a factors de risc laboral. Per aquest motiu, no cal premiar els excessos laborals; encara que és una mesura que utilitza el 80% de les empreses espanyoles, segons dades de l’Institut de Formació Avançada (Infova).

Entre les conclusions de l’IV Congrés Nacional de l’Associació per Racionalitzar els Horaris Espanyols (AHOE), al novembre de 2009, es destaca que la conciliació de la vida familiar i laboral és una exigència de qualitat de vida en les societats desenvolupades i igualitàries. I, a més, es remarca que les empreses han d’adoptar mesures per assegurar aquesta concòrdia, impulsar la gestió de la diversitat, la innovació i la flexibilitat.

PRESENTISMO LABORAL

El “presentismo laboral” és un terme que fa referència a les persones que treballen malgrat estar malalts, la qual cosa provoca un baix acompliment en les seves activitats. Avui dia, aquest concepte engloba més condicions, resultat de no poder exercir les funcions al 100%: depressió, ansietat, problemes de parella, entre uns altres. La clau està en la falta de concentració, que es tradueixen en una gran falta de productivitat. En la nova era d’Internet, aquest terme també s’associa a perdre el temps amb webs no relacionades amb el treball, una pràctica que realitza més de la meitat de la població.

Molts addictes són presentistas, però no tots els presentistas poden considerar-se addictes. A la llarga, aquest comportament afecta a tots els àmbits de la persona i deriva en ausentismo.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions