Veure una temporada de la sèrie de moda d’una tirada, amb la sensació de voler gaudir d’un altre capítol més i, així encadenar un darrere l’altre, fins a passar hores i hores davant del televisor sense poder parar i, en acabar, una sensació de buit. Encara que alguns consideren aquesta conducta, denominada també “binge-watching“, una addicció, no existeix evidència científica que sostingui tal afirmació. A continuació, de la mà d’un expert, es llança una mica de llum sobre aquest comportament. També es descriu què és una addició i quins trets de la personalitat predisposen a comportaments abusius.
Veure temporades senceres de la sèrie favorita sense pausa es pot convertir en un costum habitual o obsessiva que generi, fins i tot, sentiments de culpabilitat o sensació de buit en acabar. Algunes informacions que circulen per la Xarxa consideren que aquesta pràctica està relacionada amb algun problema de comportament o trastorn. Però, tant com per considerar-la una addicció?
El binge-watching no és una addicció
Veure de manera excessiva sèries de televisió no deixa de ser un problema d’abús o mal ús, però no una addicció
El professor Julio Bobes, investigador principal del CIBERSAM (Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Salut Mental) en el grup de la Universitat d’Oviedo i vice-president de la Societat Espanyola de Psiquiatria (SEP), és taxativa: tant l’Organització Mundial de la Salut en “la seva Classificació dels trastorns mentals i del comportament” (CIE-10), com des de l’Associació Americana de Psiquiatria en l’última revisió del ‘Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals’ (DSM-V), no consideren aquest comportament com a trastorn ni tampoc ho accepten com una addicció. “No existeix evidència científica que permeti sostenir que determinats comportaments duts a terme de manera abusiva per algunes persones -siguin compres, sexe, treball, exercici físic o veure sèries de televisió- com un trastorn addictiu”, especifica aquest expert.
En Internet circula informació -en fòrums, blogs o portals sense acreditació- sobre diferents comportaments o conductes que amb rapidesa algú els penja l’etiqueta de “trastorn” o “addicció”, però que, en realitat, no són tal. “A la Xarxa, hi ha molt soroll i poques nous”, puntualitza el professor Bobes. “Les societats científiques rigoroses, com la SEP, es recolzen en la ciència per determinar, després d’estudis sistemàtics d’un determinat problema, si es considera o no un trastorn, com seria una addicció”, afegeix.
Això no vol dir que no siguin moltes les persones grans consumidores de sèries de televisió però, que aquestes mateixes, possiblement passats uns dies, consumirien altres coses. “El quid de la qüestió està en què aquestes persones no perden graus de llibertat, com succeiria en una addicció, solament perden temps“, apunta el doctor Bobes.
L’addicció: un trastorn mental
Alguns trets de la personalitat poden fer que un sigui més vulnerable a determinades conductesSegons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), existeix una gran varietat de trastorns mentals (al voltant de 400), tots amb manifestacions diferents. Són una combinació d’alteracions del pensament, la percepció, les emocions, la conducta i les relacions amb els altres. Entre aquests es troben els trastorns afectius, d’ansietat , les discapacitats intel·lectuals, els trastorns psicóticos, les demències i els trastorns mentals i de comportament deguts al consum de psicotrópicos (com a alcohol, tabac, cànnabis, opioides, sedants, etc.), entre uns altres.
Les denominades “addiccions comportamentales, no tòxiques o no químiques” no són addiccions com a tal, sinó problemes d’abús o mal ús, com assenyala el DSM-V de l’Associació Americana de Psiquiatria. Així doncs, veure de manera desmesurada sèries de televisió no deixa de ser un problema d’abús o mal ús, però no una addicció.
Hi ha algunes persones que tenen més risc o major facilitat per quedar-se enganxat a determinades conductes. Alguns trets de la personalitat o estats emocionals concrets poden fer que un sigui més vulnerable a qualsevol d’ells.Tendir a la impulsividad, una baixa tolerància a la frustració, dificultat per enfrontar-se als problemes i trobar una solució, problemes per relacionar-se amb els altres, dependència emocional o sofrir una baixa autoestima són alguns trets que augmenten la probabilitat de ser una persona que consuma de manera excessiva sèries de televisió, que s’obsessioni amb fer esport o amb seguir una dieta sana o es doni a les compres sense fre.
