L’últim informe de l’Associació per a la Defensa del Pacient (ADEPA) revela que 276 persones han mort per presumpta negligència mèdica en els sis primers mesos de 2004. Aquesta organització, amb seu a Madrid i delegacions en totes les comunitats autònomes, atribueix la situació a la “creixent deshumanització que sofreix la nostra Sanitat”. “Estan arribant denúncies d’una gravetat tremenda però evitable. Volem que se sàpiga que alguna cosa està passant”, explica la presidenta d’ADEPA, Carmen Flores. “Per què pugen les negligències? Perquè els metges estan col·lapsats. Hi ha una responsabilitat de l’Administració sanitària”, afegeix.
ADEPA incideix en la seva memòria en la preocupació que susciten determinats camps de la Sanitat en els quals l’augment d’activitat ha anat en paral·lel amb aquestes presumptes irregularitats que, en molts casos, han pogut derivar en la mort del pacient. És el cas de les reduccions d’estómac per obesitat mòrbida, dels quals ADEPA ha constatat la mort de 13 persones; o la cirurgia lásik de reducció de la miopia amb làser (cirurgia refractiva) de les quals ja s’han realitzat 400.000 intervencions a Espanya i que “es vénen produint, cada vegada amb major freqüència, lesions corneals de caràcter secundari”. A més, l’organització tramita el cas de 35 persones amb greus seqüeles (des de ceguesa, a visió doble o borrosa).
Publicitat enganyosa
En les associacions de pacients preocupa cada vegada més l’estreta relació entre estètica i medicina, donat l’increment de publicitats “enganyoses” sobre clíniques que deixen de costat els aspectes mèdics i s’ofereixen com a centres de bellesa i fins i tot manquen de professionals especialitzats.
La memòria d’ADEPA també adverteix de l’increment d’infeccions hospitalàries, que s’han saldat amb almenys 21 defuncions (sis d’ells a causa del brot de legionel·la de l’Hospital Clínic de Saragossa). En altres apartats, ADEPA denúncia que “existeix gairebé un 10% d’error en el subministrament de medicació a pacients ingressats”.
Aquesta organització considera que els efectes dels mals sanitaris pivoten sobre la falta de mitjans i l’augment de les llistes d’espera: més de 400.000 persones estan pendents d’una intervenció (amb terminis mitjans entre tres mesos i tres anys), una xifra similar està pendent de prova diagnòstica (de sis mesos a un any), i 600.000 malalts esperen la valoració de l’especialista (fins a deu mesos).
Encara que les reclamacions per negligència s’han incrementat (i en paral·lel les sentències), les denúncies recollides per associacions que defensen els drets del pacient que acaben davant un jutge no arriben a la meitat de les consultes. “Moltes es queden en el camí per falta de proves i, sobretot, falta d’informació”, reconeix Flores.
