Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Afrontar la jubilació

En 2050 Espanya tindrà 13 milions de majors, prop d'un 32% de la població
Per EROSKI Consumer 10 de juny de 2004

Fer front a la jubilació no sempre és tasca fàcil. Arribar als 65 anys o sotmetre’s a una prejubilació a partir dels 55 pot suposar un difícil moment que en moltes ocasions produeix depressió i estrès. El jubilat, diuen els experts, experimenta al principi moments d’eufòria, però després pot caure en estats depressius que s’accentuen en funció de les circumstàncies personals. Encara així, el panorama per a un pensionista no té per què ser frustrant. Com a elements positius alguns geriatres assenyalen la disponibilitat d’un temps preciós per a realitzar activitats que abans eren impensables.

Canvi vital considerable

Per a Eduardo Rodríguez Rovira, el president de la Confederació Espanyola d’Organitzacions de Majors, CEOMA, la jubilació és una de les crisis vitals més importants a les quals s’enfronten els individus. En l’espectre de la vellesa, explica Rodríguez, hi ha moltes classes de majors: els que es prenen aquest moment com un alliberament i els que cauen en terribles decepcions que fins i tot arriben a provocar-los la mort. Existeixen, afegeix, altres persones majors que per les seves circumstàncies laborals (artistes, intel·lectuals) no es jubilen mai i es mantenen actius gairebé fins al final dels seus dies.

Segons Valentín Martínez-Otero, doctor en psicologia i psicopedagogia, adscrit al Col·legi de Psicòlegs de Madrid, pot dir-se que, en general, la jubilació suposa “un canvi vital considerable”. Es tracta d’una situació de crisi que, en la seva opinió, pot tenir un vessant positiu i una altra negativa. Més temps lliure, oportunitat per a descansar i dedicar-se a activitats plaents apareixen en l’apartat d’elements positius. A l’altre costat de la balança es troben la pèrdua de relacions socials, de reconeixement i la disminució del salari, entre altres.

“En matèria de salut baixen fins a les defenses. Però no li ocorre a tots. El que té diners juga al golf i s’ho passa estupendament. Però si et jubiles amb pocs ingressos econòmics, vidu i sense fills o amb ells fora de la ciutat et comences a enfrontar a la solitud”, opina Eduardo Rodríguez Rovira.

El període de jubilació, segons el psicòleg Martínez-Otero, coincideix sovint amb una etapa de la vida en la qual l’individu pot estar més afeblit. Això comporta situacions predepresivas o depressives que poden requerir atenció professional. L’estrès en la majoria dels casos obeeix a la precària situació econòmica a la qual es veuen abocats molts jubilats que requereixen ajuda de l’administració.

La psicòloga Almudena López, professora ajudant de la facultat de ciències de la salut de la Universitat Rei Joan Carles de Madrid, explica que en el procés psicològic que comporta una jubilació apareix una pèrdua del rol professional. I quan aquest suposa més del 75% del temps de l’individu, i se suma a la disminució d’ingressos econòmics, ens trobem davant conseqüències negatives que repercutiran en l’estat d’ànim del jubilat. Això no vol dir necessàriament, aclareix López, que els pensionistes s’enfrontin sempre a situacions poc agradables. A vegades es poden assumir altres rols que reforcin la personalitat i l’autoestima, com per exemple el paper d’avis.

Mites sobre els majors

“Jo crec que cada persona es jubila com ha viscut. És absurd que una persona com jo, que mai ha fet gimnàstica la vagi a fer ara a marxes forçades. És absurd fer coses a les quals no estic acostumada. El terrible, en canvi, és deixar de fer coses que abans podia, com per exemple llegir. Però la vellesa és llei de vida i cal acceptar-la amb el millor humor possible”, comenta Marisa Viñes, presidenta de l’associació Avis en marxa (Abumar), amb seu a Madrid.

Viñes creu, com els psicòlegs Martínez-Otero i López, que la jubilació no és fàcil d’assumir però que depèn en bona part de les circumstàncies de la persona. Un dels aspectes positius que Viñes troba a la jubilació és la possibilitat d’associar-se en organitzacions dissenyades per a majors que ajuden en certa forma a mitigar el buit que pot deixar el convertir-se en pensionista. “Abans era difícil associar-se, ara no. Ja no necessitem permís per a fer-ho i és una bona opció”, afegeix la presidenta d’Abumar.

En aquest sentit Almudena López assenyala la importància de deixar enrere el mite tan estès que totes les persones majors volen el mateix. En general, diu, es dissenyen activitats molt uniformes, sense tenir en compte que en aquest segment de la població hi ha una gran heterogeneïtat. “Que els programes per a jubilats constin dels mateixos punts és un error. A uns els pot encantar fer un viatge amb l’Imserso i a uns altres els pot semblar un horror”, diu la psicòloga López.

No obstant això, entre els professionals es tracta de canviar aquesta mentalitat i per això són cada vegada més diverses les ofertes per als jubilats. “Cal acabar amb la idea que els majors no poden aprendre o que no els agrada la tecnologia. Ara ja hi ha aules d’internet per a majors”, assenyala López. “Cal procurar que els ancians participin i tinguin activitat corporal i mental suficient. No han de ser considerats com a nens, sinó com a persones de gran experiència i saviesa. S’han de respectar les aficions dels ancians, animar-los al fet que organitzin el seu temps i brindar-los oportunitats de relació i gaudi. La labor de psicòlegs, psicopedagogs i educadors pot ser molt positiva en aquesta etapa de la vida”, afegeix Valentín Martínez-Otero.

La presidenta d’Abumar recomana mantenir-se actiu i procurar, de la manera que millor li afavoreixi a l’individu, integrar-se en la societat. “I crec que s’ha de contemplar la possibilitat d’anar al psicòleg, sobretot a partir dels 50 anys. A mi em sembla que a aquesta edat és quan arriba la veritable crisi”, afegeix.

Per a enfrontar-se a la jubilació, diuen els experts, el millor és tractar de separar aquesta etapa de la vida de la pèrdua d’autoestima. Però en això no sols juga un paper important l’actitud del jubilat sinó de les persones que li envolten. “Com més suport social tenen aquestes persones més positiva serà la jubilació. O almenys disminueixen les conseqüències negatives. No és el mateix el que es jubila sense xarxes socials de suport emocional -familiars i amics-, que el que ho fa envoltat d’aquests estímuls”, opina la psicòloga López.

Segons Isidoro Ruipérez, president de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia, hi ha jubilats de certes capes socials, com per exemple en les zones rurals, que estan poc informats sobre el panorama que els espera. “Crec que es dóna molt poca informació sobre la vellesa i és important, sobretot en aquests àmbits, que la gent aprengui a envellir”, assenyala Ruipérez. Per a aquest especialista, el paràmetre establert a partir del qual es comença a parlar de vellesa són els 65 anys, però els canvis importants en l’individu es donen a partir dels 80.

Crisi en el matrimoni

Un dels aspectes en els quals més es nota la jubilació és en el matrimoni. Aquest es veu afectat pel canvi de rol d’un dels seus membres en el moment de deixar la seva vida laboral activa. En general, el que ocorre és que la parella es veu obligada a compartir un temps que abans no tenia. Si la dona estava a casa permanentment i de sobte el seu marit també ho està, les coses poden complicar-se. Però això depèn de l’actitud que assumeixin tots dos. “Tot transcorre en funció de com s’organitzin. Les persones autònomes s’organitzen creativament i es troben bé. Les persones molt dependents i que viuen el treball com a única font de satisfacció són els que pitjor s’adapten amb una possible incidència negativa en la parella: discussions, gelosia, etc.”, opina el psicòleg Martínez-Otero.

Una persona que abans dedicava la major part del seu temps al treball es veu, de la nit al dia amb massa temps lliure i no sap què fer. D’allí es genera una situació d’estrès que fa més vulnerable a l’individu. Llavors, costums, activitats? que abans no suposaven un problema ara comencen a ser-ho. “Per això la recomanació en el cas de les parelles passa per buscar unes fonts de reforç. L’altra persona ha d’establir patrons de comportament nous, perquè ara haurà de relacionar-se més temps amb la seva parella. L’ideal és que els dos trobin objectius comuns, que li donin un significat a la seva nova relació i que satisfaci als dos”, assenyala la psicòloga Almudena López.

“Si durant el matrimoni la parella ha estat unida és bastant probable que les coses marxin. Quan el marit es queda a casa moltes vegades on més es produeixen desacords és en la cuina, però sempre cal intentar mantenir-se ocupat”, assenyala Viñes.

En el camí cap a la jubilació, diu la psicòloga López, ha d’existir un procés individual d’acceptació del nou rol. “El negatiu sempre és la sensació d’haver perdut un paper social, de convertir-se en invisible; però aquest és un risc que cal assumir amb naturalitat. És important intentar cuidar-se més perquè en cas contrari poden aparèixer problemes de salut”, afegeix el president de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia.