Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Albert Font, coordinador assistencial del Servei d’Oncologia Mèdica de l’ICO, a Badalona

«Un TAC periòdic a fumadors fa possible la curació del càncer de pulmó»

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 31deDesembrede2007

El diagnòstic precoç del càncer de pulmó segueix sent el cavall de batalla dels oncólogos mèdics en aquesta malaltia, que es diagnostica tarda i que, per tant, té resultats de curació encara bastant allunyats dels quals s’aconsegueixen en altres càncers. El Grup Español de Càncer de Pulmó (GECP) investiga en diversos fronts, com són la millora en la detecció precoç del càncer pulmonar, amb tècniques de diagnòstic com el TAC, el tractament personalitzat i l’aplicació d’un fàrmac oral. Albert Font, coordinador assistencial del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), de Badalona (Barcelona), comenta totes aquestes qüestions, que també s’han debatut al VII Congrés de Càncer de Pulmó, organitzat pel GECP i celebrat recentment a la capital catalana.

Se segueix diagnosticant el càncer de pulmó en fases avançades?

Bàsicament segueix sent així. En el 40% dels pacients es diagnostica en fases avançades, quan hi ha metàstasis (el tumor ja s’ha estès fora del pulmó). En un altre 30%, el càncer es diagnostica en fase localment avançada (això significa que el tumor s’ha estès a la cavitat toràcica i els ganglis); i en el 30% restant, es detecta en una fase més inicial.

Quins són les conseqüències d’aquest diagnòstic tardà?

Les conseqüències en els resultats dels tractaments són molt importants. La curació global del càncer de pulmó és d’un 15% als cinc anys. En els pacients amb càncer de pulmó localment avançat, aquestes opcions de curació ja es redueixen i la curació als cinc anys és d’un 10% dels casos, com a molt. En els casos de metàstasis, la supervivència és excepcional.

Creu que seria factible fer un garbellat a la població general per detectar més precoçment el càncer de pulmó?

No hi ha un mètode de ‘screening’ que permeti fer un diagnòstic precoç que sigui factible i que doni resultats, com ocorre en les dones que acudeixen al control ginecológico anual, que permet fer un diagnòstic precoç de càncer de coll d’úter, o amb les mamografies periòdiques, que també ho fan possible en el càncer de mama. En el càncer de pulmó no existeixen mètodes establerts. Els pacients amb símptomes que acudeixen a la consulta, en el 70% dels casos ja tenen càncers avançats o molt avançats.

Quins són els símptomes típics del càncer de pulmó?

Els símptomes respiratoris són varis, com la tos i dificultat respiratòria o dispnea. El tercer símptoma en freqüència és el dolor toràcic i uns altres més infreqüents són la pèrdua de veu, l’expectoració de sang i la pèrdua de pes. Però això no ha de fer pensar a qualsevol pacient que tingui tos i dolor toràcic que té un tumor. No vull sembrar l’alarma. Els símptomes solen ser persistents i es presenten, especialment, en fumadors.

Com es diagnostica el càncer de pulmó?

La primera prova bàsica per detectar-ho és una radiografia de tórax. Després, una broncoscopia i un TAC toràcic.

Es detecta bé amb aquestes proves o s’escapa algun cas?

«Entre un 15% i un 20% dels fumadors de més d’un paquet al dia desenvolupen un tumor de pulmó»No sol escapar-se cap cas de càncer de pulmó. El que ocorre és que, de vegades, una exploració inicial no és suficient per fer un diagnòstic i cal repetir algunes proves o fer altres estudis. El 80% dels casos es diagnostiquen amb una exploració, radiografia de tórax, broncoscopia i TAC.

Quins avanços hi ha sobre aquest tema?

Estudis recents suggereixen que la pràctica periòdica d’un TAC -tècnica de diagnòstic per imatge- a pacients en risc, com els fumadors, té un important rendiment en fases més precoces i fan possible la curació. Quant a una aplicació periòdica i seriada de l’escàner a tota la població, sembla dificultosa i poc aplicable.

Per què? És costós?

Efectivament, és molt costós per al sistema. Si tenim en compte que el 25% d’homes i dones adults fumen, el percentatge de població adulta al que hauria de fer-se un TAC de tórax anualment és important.

De manera que, encara que sigui molt costós des del punt de vista econòmic, les evidències científiques apunten en aquesta adreça. No és així?

Exacte. Encara que no és un tema totalment establert, en els últims casos, els estudis apunten en aquesta línia. El ‘screening’ clàssic de l’esputo no ha demostrat beneficis, mentre que el TAC sí sembla aportar alguna cosa. Però caldria veure a quina població de pacients es realitza i amb quina freqüència. També cal tenir en compte que hi ha un percentatge de pacients que tenen una lesió pulmonar que no és maligna i als quals caldria fer proves addicionals, que podrien generar angoixa i ansietat de forma innecessària. Així que no és només un tema econòmic, de rendiment i eficàcia, sinó que té aquestes altres implicacions.

I no es podria fitar la realització d’aquest tipus de proves -el TAC- a una part de la població?

El nombre de cigarrets que es fuma i la durada -durant quants anys- és un factor pronòstic en aquest càncer de pulmó; a més tabac consumit, major risc. Hi ha estudis que ho aconsellen en aquests fumadors a partir de la mitja edat, entre els 45 i 50 anys. Caldria tenir en compte que només entre un 15% i un 20% dels fumadors, que fumen més d’un paquet al dia i durant 20 anys, desenvolupen un tumor de pulmó. Així que ha d’haver-hi altres factors desencadenants, de susceptibilitat genètica, que condueixin al càncer de pulmó. Estem treballant en aquest sentit, en com fitar a la població de risc, segons l’addicció al tabac i els pacients amb factors de risc addicionals.

Quins són les línies d’estudi del Grup Español de Càncer de Pulmó (GECP) per millorar el diagnòstic de càncer de pulmó i el seu maneig?

Estem investigant en el diagnòstic precoç, perquè sigui possible diagnosticar a més pacients en una fase més precoç, per aconseguir una major taxa de curació. En primer lloc, treballem en prevenció, doncs hem de dedicar-nos a lluitar contra el consum de tabac; en segon, en mètodes aplicables i factibles de diagnòstic en fases més precoces del càncer; en tercer, estudiem com aplicar nous fàrmacs sobre les cèl·lules tumorals per eliminar-les, com les teràpies dirigides (‘targeted therapies’), una esperança de futur més eficaç i menys tòxica. I una última línia de treball del GECP és intentar aconseguir un tractament personalitzat en funció del perfil genètic dels pacients, de manera que sigui més eficaç.

És possible aplicar aquest tractament personalitzat del càncer de pulmó en la pràctica clínica?

En pacients, dins de la pràctica assistencial, es pot practicar una biòpsia del tumor i prendre una mostra de sang per estudiar el seu perfil genètic i predir què tractament de radioteràpia o quimioteràpia és més eficaç. L’ICO l’està duent a terme en càncer de pulmó i progressivament s’anirà fent de manera rutinària.

Llavors, no és un tractament generalitzat en la pràctica clínica…

No és un tractament estandarditzat, encara és una línia de treball. Existeixen altres centres que també intenten analitzar el perfil genètic de cada pacient per aplicar el tractament més adequat.

TRACTAMENT ORAL

Img
Imatge: Paul Kemp

Alguns pacients amb càncer de pulmó, especialment dones, presenten una mutació en el gen del receptor del factor de creixement epidèrmic (EGFR, en les seves sigles angleses). Les persones amb aquesta mutació tenen una sensibilitat extraordinària a un dels tractaments per a aquest tipus de càncer en fases avançades: un fàrmac que s’administra per via oral, anomenat erlotinib. El pronòstic dels pacients amb la mutació que poden rebre aquest tractament canvia de forma significativa.

Així, mentre les persones amb càncer de pulmó en fases avançades que segueixen el tractament estàndard sobreviuen una mitjana de vuit mesos, les que presenta la mutació genètica i, a més, reben erlotinib, poden viure al voltant de dos anys més. Podria dir-se que la supervivència d’aquests pacients es triplica, segons Albert Font, encara que puntualitza que «desgraciadament, les persones amb la mutació només representen el 10% del total d’afectats per càncer de pulmó».


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions