Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

“Alguns aprofiten la por per colar-nos mil faules que no serveixen per res”

Marián García, doctora en Farmàcia, divulgadora sanitària i professora en el grau de Nutrició de la Universitat Isabel I

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 15 de Juny de 2020

Marián García és, probablement, la boticaria més coneguda d’Espanya. No solament pels veïns que la van veure créixer a Belmonte (Conca), en la farmàcia dels seus pares; pels seus companys de la Universitat Complutense de Madrid, on es va doctorar en Farmàcia; o pels seus alumnes a la Universitat Isabel I, on és professora en el grau de Nutrició; sinó pels milions de persones que la reben amb gust a les seves cases a través de diversos mitjans de comunicació i xarxes socials. Divulgadora sanitària, creadora d’un reeixit (i premiat) blog de salut i autora de quatre llibres (l’últim d’ells, gratuït), conversa amb nosaltres sobre veritats, mentides i dubtes en temps de por i pandèmia.

El seu últim llibre, ‘123 preguntes sobre coronavirus’, va sortir a la llum a la meitat de la crisi sanitària, llest per descarregar de manera gratuïta. Què li va motivar a escriure-ho i llançar-ho d’aquesta manera?

Tres dies abans del Dia del Llibre em vaig adonar que, donades les circumstàncies, no em venia de gust massa fer “promo” dels meus llibres anteriors. Diguem que a la meitat de la pandèmia no tenia cos per parlar de “pernil de york” ni de “mocs radioactius”. Arantxa Castany, my partner in crime en tota aquesta història, m’insistia molt en què alguna cosa calia fer. Tant em va insistir que al final li vaig dir: “Saps què? Que ho anem a celebrar escrivint un llibre. Anem a recopilar tota la info que hem publicat en xarxes des del mes de gener sobre coronavirus. I ho anem a publicar gratuïtament perquè pugui arribar a tothom”. I com Arantxa és un altre ser quixotesc, em va donar el sí vull i ho vam fer.

Ha arribat a molta gent?

El resultat són més de 150.000 descàrregues directes a les quals cal sumar les vegades que s’ha reexpedit per WhatsApp, del que no tenim traçabilitat. Si per cada descàrrega el llibre s’ha reexpedit a unes set persones (alguna cosa que no és absurd tenint en compte la quantitat de gent que hi ha en cada grup), estaríem parlant de més d’un milió d’impactes.

La salut pública és, en aquest moment, un tema central de conversa i debat. Es difonen infinitat d’articles, promocions, àudios, vídeos o tuits sobre la COVID-19 i els seus derivats, però no tots contenen informació contrastada. Quins són els bulos que més li preocupen?

Actualment, més que bulos em preocupen els enganys que s’estan cometent gràcies al que jo crido “màrqueting de la por”. Aprofitant la por ens estan colant mil faules que no serveixen per res. El que està ocorrent amb el “món mascarilla” és inaudit. Hi ha empreses que certifiquen mascarillas sense tenir capacitat legal per certificar i és una autèntica vergonya. Aquestes empreses són capaces de certificar que una mascarilla de tela equival a una FFP2, quan des del Ministeri de Sanitat especifica que aquesta afirmació és un engany. És necessari que des de Sanitat, i també des del Ministeri d’Indústria, Consum i Turisme es faci alguna cosa al més aviat possible.

Li sorprèn la proliferació d’aquest tipus d’estafes?

M’ha sorprès, encara que jo ja estava adobada en aquestes lides. Per exemple, ara mateix són trending topic els productes de pa sucat amb oli que prometen acabar el coronavirus amb nanopartícules de plata o els matalassos amb propietats màgiques. No m’enxampa molt de sorpresa cap de les dues perles perquè, d’una banda, jo ja parlava en 2014 de les falses promeses d’unes pezoneras de plata i, per un altre, l’any passat vaig ajudar a destapar el cas de venda d’altres matalassos màgics. Però això no lleva perquè sí m’hi hagi sorprès i molt negativament adonar-me de les espècies carronyeres que són endèmiques al nostre país. Dels quals abans no et podies fiar, ara menys encara.

Les mascarillas provoquen hipòxia o falta d’oxigen?

És un mite. Les mascarillas filtren partícules, no gasos. Excepte casos molt puntuals que pot indicar el metge, no hi ha motiu algun per deixar d’usar mascarilla per aquesta raó. Deixar d’usar la mascarilla és el perillós.

És eficaç la hidroxicloroquina per prevenir o guarir la COVID-19?

A principis d’aquest mes es va saber que l’estudi que parlava dels grans riscos d’hidroxicloroquina en realitat no tenia els requisits per poder ser publicat. En poques paraules: li van colar un gol per l’esquadra a la qual potser sigui la revista mèdic-científica més rellevant [The Lancet]. Això no vol dir que ja sapiguem si és realment eficaç o no. L’única cosa que podem saber és que està en estudi, que és un medicament sota prescripció que s’usa (i necessita) per a altres indicacions i que en cap cas hem d’automedicarnos.

En aquestes setmanes ha augmentat la venda d’aparells d’ozó i de llum utravioleta que es promocionen com a solucions per eliminar el coronavirus. Què opina sobre els mètodes que es venen com a eficaços per desinfectar espais?

Jo em limito a recollir les informacions de l’Organització Mundial de la Salut i del Ministeri de Sanitat. L’OMS va llançar un comunicat al maig indicant que la desinfecció per pulverización o fumigació no és l’aconsellable enfront del coronavirus. D’una banda, poden quedar zones sense desinfectar i, per un altre, la desinfecció solament dura el microsegon que està el local obert sense que entre ningú. Ah! I tant el Ministeri de Sanitat com l’OMS diuen que de cap manera es pot fumigar a les persones. D’altra banda, sobre la llum ultraviolada cal saber que pot ser eficaç amb llums com les quals s’usen en hospitals (algunes costen entre 60.000 i 150.000 euros), que la llum UVC és molt perillosa si aquests equips no s’empren i mantenen bé, i que gens eximeix de fer neteja prèvia perquè la brutícia fins i tot pot “fer ombra” i que no es desinfecti el que està sota.

Quines precaucions realment eficaces podríem prendre les persones durant la desescalada?

El risc de contagi disminueix entorn del 80 % si estem a més d’un metre d’una altra persona. Posem el focus en això, en la distància. El virus es transmet de persona a persona, d’això sí tenim evidència clara. No ens obsessionem tant amb la neteja (que cal seguir fent-la, faltaria més) i sí una mica més amb evitar reunions grans en les quals no puguem guardar la distància.

De què hauríem d’estar parlant els mitjans en termes de salut i estem passant per alt?

Per exemple, de l’escàndol que suposa el segell Covid-Free, dels aparells associats que et venen per aconseguir-ho… En lloc d’estar en això, en la premsa els que es lucran amb el màrqueting de la por apareixen com a herois i com a genis de la R+D+i disposats a ajudar al proïsme (per un mòdic preu d’entre 1.000 i 4.000 euros, clar). És molt, molt lamentable. Afortunadament, hi ha mitjans que estan fent una cobertura informativa excepcional, però molts altres viuen per i pel clickbait.

Etiquetas:

bulos coronavirus


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions