Imagen: Jill WellingtonA l’últim debat #TuiteaDiabetes12 es van exposar algunes de les confusions més habituals i més esteses entorn de l’alimentació i la diabetis. La majoria d’elles són fruit de la falta de coneixement i la difusió de bulos i informacions poc contrastades. Cal eliminar els hidrats de carboni de la dieta? La fruita té massa sucre? Hi ha productes prohibits i altres aptes? En aquest article repassem aquests tres dubtes i oferim informació veraç i contrastada per respondre-les.
L’alimentació en diabetis és un tema que està en contínua evolució i que, lamentablement, és brou de cultiu per a nombrosos bulos i confusions que s’estenen amb facilitat. Com a conseqüència, moltes persones amb diabetis s’enfronten a nombrosos dubtes en programar la seva alimentació diària, podent-los fins i tot induir a error en haver de prendre decisions i, per tant, a desequilibris en el control de la seva patologia.
Aquests problemes s’originen en la falta de formació i educació diabetológica d’una gran part de les persones amb diabetis tipus 2. I, encara que des de les associacions de pacients es duu a terme una gran labor per omplir aquest buit al que encara l’Administració pública no dona resposta, hi ha encara un desconeixement ampli sobre el tipus d’alimentació que s’ha de seguir quan es pateix diabetis. Lluny del que gran part de la societat pugui pensar, la dieta d’una persona amb diabetis no difereix en gens respecte a la d’una persona que porti o vulgui portar una alimentació sana i equilibrada.
Per aquesta raó, i per millorar la informació tant entre les persones amb diabetis com entre la resta de la població, el passat 21 de juny, des de la Federació Espanyola de Diabetis (FEDE) es va organitzar el debat digital #TuiteaDiabetes12. L’objectiu era analitzar els bulos i confusions més estesos sobre alimentació i diabetis. Per a això, es va comptar amb quatre grans professionals de dilatada experiència: Andoni Lorenzo, president de FEDE; Paula Hinke, nutricionista de Cookpad; Alberto Esteban, cardiòleg; i Pedro José Pinés, endocrí de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN).
El debat generat i les respostes de tots aquests professionals ens ha proporcionat magnífiques informacions amb les quals extreure conclusions útils i resoldre tres dels dubtes més habituals entorn de l’alimentació i la diabetis.
1. Cal eliminar els hidrats de carboni?
És comú pensar que les persones amb diabetis no han de prendre aliments rics en hidrats de carboni (HC), pel seu impacte sobre els nivells de glucosa en sang. No obstant això, cal tenir en compte que són un tipus de macronutriente essencial en la nostra dieta diària, en aportar energia a l’organisme que resulta necessària per al seu bon funcionament.
Per tant, més enllà d’eliminar els aliments rics en HC, és necessari saber què tipus són i en quina mesura es troben presents en els productes de la nostra alimentació. Així doncs, els HC es poden classificar per la seva velocitat d’absorció; són preferibles cereals i derivats, llegums o tubercles que, per la seva lenta absorció, triguen més a elevar els nivells de glucosa en sang.
En aquest sentit, al debat #TuiteaDiabetes12, Alberto Esteban va recomanar parar esment a l’índex glucémico (IG), un indicador que permet classificar els aliments en funció del seu impacte sobre els nivells de glucosa en sang.
2. La fruita té massa sucre?
Un altre dels grans bulos de l’alimentació en diabetis consisteix a pensar que, pel seu sabor dolç, la fruita aporta una quantitat excessiva de glucosa. No obstant això, com assenyala el dietista-nutricionista Juan Revenga en algun dels seus articles, la fruita és rica en aigua i pobra en macronutrientes en general, la qual cosa inclou un baix percentatge d’HC, grasses i proteïnes. A més, aporta nombroses vitamines, minerals i fibra, que aconsellen el seu consum diàriament. D’altra banda, i com va apuntar Andoni Lorenzo al debat #TuiteaDiabetes12, algunes fruites i sucs són recomanats en quantitats determinades, per a la recuperació de la persona després d’un episodi d’hipoglucèmia.
Per tant, les persones amb diabetis han d’incloure fruites en la seva alimentació, si és possible naturals i de temporada. Però han de tenir en compte que no totes tenen la mateixa càrrega glucémica i que, per això, algunes tindran un efecte més intens i directe sobre els nivells de glucosa en sang, i per tant és necessari controlar el seu consum. Per la seva càrrega glucémica i nutrients, des del blog Dolços Diabètics es recomanen, com a beneficioses per a persones amb diabetis: llimona, taronja, aranja, poma, guayaba, maduixes, fruits vermells, kiwi, alvocat, pera i raïm.
3. Hi ha productes prohibits i altres aptes?
Fruit d’una visió reduccionista sobre com ha de ser la composició de la dieta diària de les persones amb diabetis, és habitual pensar que hi ha certs productes “prohibits” per a les persones amb diabetis i que, per tant, han d’eliminar-se de l’alimentació, mentre que s’han de prioritzar uns altres, els reclams publicitaris de la qual qualifiquen de “aptes per a persones amb diabetis”. No obstant això, la gran majoria de professionals sanitaris coincideixen que les prohibicions no afavoreixen una alimentació equilibrada i que, com va destacar Pedro José Pinés al debat #TuiteaDiabetes12, “el consum controlat és millor que el consum prohibit”, ja que l’important és “mantenir una dieta sana i sense dubtes”.
En aquest sentit, al debat també es van assenyalar els beneficis de la dieta mediterrània com a referent en alimentació equilibrada.
A més, la nutricionista Paula Hinke va destacar els beneficis de la fibra per al control de la diabetis, que es pot trobar en gran mesura en el pa integral, parant esment al fet que aquest contingui més d’un 70-75% de farina integral, i en els llegums, com les llenties, un plat tradicional que en els últims anys està recobrant protagonisme.
Professionals i aliats
Els col·laboradors del #TuiteaDiabetes12 no es van limitar a debatre sobre aquests i altres bulos i confusions; també es van endinsar a l’origen i les raons que expliquen la seva expansió. Referent a això, van coincidir que les xarxes socials poden ser una via per a la seva difusió ràpida, però també van destacar un canal en el qual anem trobant fonts d’informació fiables i que lluiten contra aquests bulos. Un exemple d’això és la iniciativa #SaludSinBulos, representada al debat per Carlos Mateos, qui va assenyalar la falta d’informació com a causa principal del seu desenvolupament.
Finalment, es va destacar la importància de l’educació diabetológica per acabar amb aquests bulos i la necessària col·laboració entre tots els actors implicats en l’àmbit sanitari. En aquest sentit, es va posar de manifest el paper de les administracions públiques en la difusió de campanyes i materials formatius sobre hàbits saludables, prevenció i control de patologies cròniques, com la diabetis.
