Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Aïllament social i salut mental

La interacció social en la infància és fonamental per a un desenvolupament mental saludable i, a més, prevé el comportament antisocial en l'etapa adulta

Img aislamiento infancia list Imatge: umut korkmaz

La interacció amb el mitjà extern des que neix una persona és essencial per a un correcte desenvolupament. Sofrir aïllament social en la infància pot provocar certs trastorns mentals en aconseguir l’adultesa. En aquest article s’explica la importància d’evitar la incomunicació en la infància per afavorir un desenvolupament mental saludable, però també en la vellesa, ja que té conseqüències pernicioses en la deterioració cognitiva.

Img aislamiento infancia art
Imatge: umut korkmaz

Els problemes cognitius i de comportament en l’edat adulta produïts per la incomunicació en edats primerenques podrien deure’s a una disminució de la producció de la mielina del sistema nerviós, segons un estudi -en ratolins- de l’Harvard Medical School a Boston (EUA), publicat en la revista ‘Science’. Aquest descobriment és molt important, ja que la mielina, la funció de la qual és aïllar les fibres nervioses i permetre la conducció ràpida i eficaç dels impulsos nerviosos, està relacionada amb malalties com l’esquizofrènia .

Així, sofrir aïllament durant els primers anys de vida (fins i tot durant les primeres hores) podria suposar arribar a l’edat adulta amb disfuncions cognitives i de comportament, i amb alteracions en la matèria blanca del cervell. A pesar que aquesta teoria ja era coneguda, fins al moment cap treball havia constatat com sorgeixen per primera vegada aquestes complicacions. Els especialistes esperen que aquests resultats ajudin a explicar trastorns neuropsiquiátricos i a millorar els seus diagnòstics primerencs.

Inclinació en la infància per evitar trastorns mentals

L’aïllament social té conseqüències negatives en totes les edats, de fet, és un problema greu i habitual en la vellesa

Les conseqüències de l’aïllament social en el sistema nerviós central tenen un factor determinant: el temps. Segons els científics, hi ha un període crític en el qual es produeix la formació normal de la mielina de l’escorça prefrontal. Aquest temps és essencial, per la qual la funció cognitiva i la social siguin normals en l’adult, i es dona, més o menys, a les tres setmanes després del naixement. Si en aquest temps no s’adquireix l’experiència social adequada, es ralentirà la inserció social.

L’explicació està en la mielina: si no madura, els animals que estan en un ambient social enriquit es comporten com si haguessin estat aïllats. És a dir, que el problema no es resol amb la reinserció en un entorn social.

En el camp de la recerca animal s’han estudiat de forma repetides formes d’aïllament social en primats no humans. Els treballs més coneguts són els de Harry Harlow, qui entre 1957 i 1963 va realitzar una controvertida i coneguda sèrie d’experiments sobre la separació maternal i l’aïllament social. En ella es va constatar la importància de la prestació de cures i companyia en el desenvolupament social i cognitiu de l’individu.
En les seves taules d’aïllament social, la incomunicació total (no es permetia el desenvolupament de vincle ni amb el cuidador ni amb els seus iguals) provocava que els primats s’abracessin a si mateixos, que parlessin sols, una por extrema o la incapacitat per a la copulació. Segons recerques relacionades, si aquest aïllament s’allarga durant més de sis mesos, la recuperació ja no és possible.

Prevenir el comportament antisocial

Conscients de la importància de la interacció social dels nens per a un desenvolupament mental saludable, investigadors de la Universitat de Granada van implementar en 2010 un programa d’intervenció, dirigit a nens de tres anys, que permet prevenir el comportament antisocial quan siguin adults. El pla, denominat “Aprendre a Conviure”, va possibilitar, en el seu primer any d’aplicació, que un 90% dels nens participants interaccionés més amb els seus iguals, i que un 86% millorés en factors com l’ansietat/depressió, queixes somàtiques, timidesa, reactivitat emocional o aïllament social.

L’estudi, que pretén abastar cinc anys, encara està en marxa i intenta conèixer els efectes de l’entrenament en competència social, des de la infància primerenca, en la reducció de problemes de conducta. Els primers resultats han estat molt positius i els científics ja reclamen la necessitat d’introduir en el currículum d’educació infantil l’ensenyament de continguts socioemocionales, a més dels acadèmics.

Aïllament social en la vellesa

L’aïllament social té conseqüències negatives en totes les edats, no solament en els primers anys de vida. De fet, és un problema greu i habitual en la vellesa. En general, molts ancians senten falta de companyia, afecte i suport, que s’agreuja per la manca de relacions socials de qualitat. La falta d’interaccions socials augmenta la reculada mental i immunitari durant la vellesa, malgrat haver mantingut una vida social normal durant les etapes vitals anteriors.

Els estudis de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) indiquen que les persones vídues mostren menors índexs de salut física i mental que la resta de la població de la mateixa edat. A més, són les dones són les que presenten major incidència, donada la seva major esperança de vida.

A mitjan 2010, la Universitat de Granada i l’Institut de Majors i Serveis Socials (IMSERSO) van crear la “Escala de Solitud Social Aquest II”, un instrument per analitzar, entre altres qüestions habituals en la tercera edat (com l’adaptació a les noves tecnologies), la solitud social. Aquesta, segons els creadors, provoca un sentiment de marginalitat, aïllament i avorriment. També en aquest treball es va destacar la major presència de dones que se senten soles, però per un altre motiu: pel rol que aquesta generació ha exercit al llarg de la seva vida, ja que deixen de sentir-se element protector de les seves famílies i passen a ser les protegides.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions