Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Al·lèrgies: la seva complexitat, el principal obstacle

Els alergólogos europeus troben a faltar un mètode consensuat per identificar als pacients que sofreixen al·lèrgia a aliments i millorar el seu diagnostico

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 03deAgostde2008
Img frutasalergicas Imatge: one2c900d

Un projecte paneuropeu posarà ordre l’esgavellat escenari de les al·lèrgies als aliments en el vell continent. Millorar l’eficàcia diagnòstica, ajustar la seva prevalença actual i mesurar l’impacte d’aquestes al·lèrgies sobre la qualitat de vida dels pacients són les claus d’aquesta iniciativa presentada el juny passat a la Ciutat Comtal.

El XXVII Congrés de l’Acadèmia Europea d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (EAACI) va servir de plataforma a Barcelona per a la presentació als mitjans de comunicació de l’estudi EuroPrevall. Es tracta de la primera iniciativa multicéntrica disposada a posar cèrcol a aquest tipus d’al·lèrgies cada vegada més freqüents en les consultes. Els alergólogos europeus troben a faltar un mètode consensuat per caracteritzar als pacients que sofreixen al·lèrgia a un o diversos aliments, ajustar la seva prevalença actual i millorar la qualitat amb que es diagnostica als pacients al·lèrgics.

Una altra reivindicació que plantegen els alergólogos és la d’un escrutini que permeti mesurar l’impacte de les al·lèrgies alimentàries sobre la qualitat de vida i el cost que suposen per a la població europea.

Grup heterodox i jove

Els alergólogos admeten que la complexitat que comporten les al·lèrgies als aliments impedeix que molts pacients accedeixin a un tractament correcte i que sovint no s’encerti en el diagnòstic plantejat. “No existeix un diagnòstic estandarditzat per a aquestes al·lèrgies que, ‘grosso modo’, afectarien a un 8% de la població pediàtrica europea i a un 3% de l’adulta”, explica Montserrat Fernández Rivas, especialista de l’Hospital Clínic Universitari Sant Carlos de Madrid i representant espanyola de l’EuroPrevall.

“Sabem que la major prevalença es dona en nens i adolescents, i també que una detecció molt precoç del problema ens permetria als alergólogos un marge d’actuació terapèutica molt major i la superació de moltes dificultats”, adverteix Fernández Rivas. De fet, l’especialista subratlla que l’Europrevall posarà una èmfasi especial en els casos pediàtrics.

En clau diagnòstica

Malgrat que la majoria dels casos d’al·lèrgia alimentària descrits en la bibliografia mèdica estan intervinguts per IgE -anticossos-, els diagnòstics no sempre encerten a l’hora de xifrar l’origen de la sensibilització del pacient. Aquesta circumstància obliga a sotmetre al pacient a proves de provocació oral, posant en risc al mateix pacient i assumint un cost sanitari res superflu.

Si diagnosticar no és fàcil, tractar tampoc. “Fins al moment, la millor manera d’ajudar a un pacient amb una al·lèrgia alimentària determinada és vetllar per que no consuma l’aliment causant de la reacció i proporcionar-li al pacient o als seus familiars una complexa taula dietètica dels aliments que haurà d’evitar”.

El projecte EuroPrevall proposa que la informació de l’etiquetatge d’aliments sigui més explícita i clara, amb lletres més grans, amb colors o signes d’advertiment

Admet Fernández Rivas que molts alergólogos es guareixen en salut i amplien la taula de substàncies prohibides a fi de descartar nous episodis, “i ocorre, llavors, que ens exposem a privar al pacient en edat de creixement de nutrients que poden tenir un paper important en el seu desenvolupament i en la seva qualitat de vida”. En casos de consum accidental, els especialistes contemplen la necessitat de guardar a prop medicacions anomenades “de rescat” per evitar que el quadre al·lèrgic es descontrole, com, per exemple, les injeccions d’adrenalina.

Etiquetatge dels productes

Preocupa, i molt, als alergólogos europeus la disparitat i la insuficient informació que es constata en els etiquetatges dels aliments processats. “Les consabidas llestes d’ingredients, com hem pogut comprovar, no sempre estan completes ni molt menys s’adverteix d’un possible risc en persones al·lèrgiques” explica l’experta. I aquesta situació crea una enorme inseguretat en la població al·lèrgica, que finalment opta per prescindir de tals menjars.

En tal sentit, Fernández Rivas adverteix que el projecte EuroPrevall elaborarà una llista compulsada d’aliments inadequadament etiquetatges que tramitarà a continuació a l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària per a la seva deliberació. “EuroPrevall, no obstant això, no pretén tant sancionar la falta d’informació, com proposar que aquesta sigui el més explícita i clara possible; en conseqüència, el projecte estudia diverses idees per a la promoció d’etiquetatges amb lletra de major grandària, amb colors o signes d’advertiment”, insisteix.

“El nostre propòsit és inculcar en la indústria la idea d’una informació dirigida específicament al consumidor, tenint en compte el crucial que aquesta informació pot resultar perquè aquest consumidor pugui confiar plenament en el seu producte i en les dades que reuneix en el seu etiquetatge o codi de barres”, adverteix.

La immunoteràpia surt al pas

La immunoteràpia és, de moment, l’única eina clínica per combatre les al·lèrgies pertinaces, tenint en compte que evitar el consum de l’aliment al·lèrgic no sempre dona els fruits esperats. “La situació pot resultar complexa quan un pacient és al·lèrgic a diversos aliments que ocultament formen part de plats o presentacions més elaborades”. Ernesto Enrique, alergólogo de l’Hospital General de Castelló, posa èmfasi en la freqüència amb què apareixen processos de reactivitat creuada i en la conveniència de “vacunar” als pacients contra aquestes exposicions.

“En els últims anys s’ha avançat, sobretot en l’àmbit pediàtric, a l’hora d’administrar quantitats acuradament calculades del producte alergénico al pacient, amb la finalitat de generar una resposta immune que es tradueixi en una tolerància posterior, bé sigui parcial o completa”, informa l’especialista. A Barcelona, l’expert va presentar els resultats de la primera vacuna assajada per combatre l’al·lèrgia a les avellanes, en col·laboració amb l’Institut Universitari USP Dexeus de la Ciutat Comtal i l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta de Girona.

“Presentem els resultats d’un estudi doble cec dut a terme amb 23 al·lèrgics a les avellanes que van ser distribuïts aleatòriament per ser tractats amb placebo o immunoteràpia. Els assignats a aquest últim grup van experimentar un augment significatiu quant a tolerància a les avellanes (de 2,29 a 11,56gr)”, informa. De fet, la meitat dels pacients tractats amb immunoteràpia va suportar sense problemes una dosi mitjana de 20 grams, la qual cosa correspon a la ingestió d’entre 15 i 20 avellanes.

PROJECTE PIONER

Img frutasalergicas
El projecte EuroPrevall és la primera iniciativa internacional multicéntrica duta a terme a Europa pel que fa a les al·lèrgies alimentàries. Participen en ell 17 països membres de la Unió Europea (UE), a més de Suïssa, Islàndia i Rússia. Amb el temps, no obstant això, el projecte ha adquirit una projecció mundial, després de la incorporació de centres de Ghana, Austràlia, Nova Zelanda, Índia i Xina. El projecte, que es finança amb una beca de 14 milions d’euros atorgada per la UE, inclou a un total de 30.000 pacients (10.000 en edat pediàtrica) i es preveu que culmini en 2009.

Clare Mills, coordinadora de l’EuroPrevall, explica com el projecte es va dissenyar en el 2005 amb la finalitat d’identificar les característiques i la prevalença de les al·lèrgies alimentàries a Europa, tant en adults com en nens, i determinar la càrrega d’aquesta malaltia sobre els pacients i les seves famílies, així com l’impacte financer que correspon al seu diagnòstic, tractament, dies d’escolaritat perduts o baixes laborals.

La bateria de proves de l’EuroPrevall es mesurarà enfront de 24 tipus d’al·lèrgia alimentària identificats per IgE i test cutani. Mills adverteix de la naturalesa geogràfica canviant de moltes d’aquestes al·lèrgies: “en l’Europa mediterrània ha predominat durant molt temps l’al·lèrgia a un producte tan nostre com el préssec, però en els últims anys estem detectant al·lèrgies a productes importats com el kiwi, per la qual cosa l’espectre és cada vegada més global i hem volgut que aquesta característica quedi també incorporada en el projecte”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions