Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Anestèsia i Alzheimer

De nou un estudi relaciona l'anestèsia general amb l'agreujament de la deterioració cognitiva en la malaltia d'Alzheimer
Per Núria Llavina Rubio 23 de març de 2009
Img alzheimer1 listado
Imagen: Justin Sorensen

La malaltia d’Alzheimer és la causa més comuna de demència en adults. Afecta prop de 27 milions de persones de tot el món i es creu que són molts els factors que poden provocar la seva aparició. Un dels més estudiats és l’anestèsia, cap a la qual diversos estudis han apuntat directament com a possible responsable tant en l’aparició com en el desenvolupament de la malaltia. Entendre el mecanisme molecular pel qual l’anestèsia augmenta les probabilitats de sofrir o agreujar aquesta malaltia ha estat l’objectiu d’un nou estudi els resultats del qual podrien ajudar al disseny de noves estratègies per prevenir i tractar tant la demència com la malaltia d’Alzheimer.

Científics de l’Office of Mental Retardation and Developmental Disabilities (OMRDD) de Nova York (EUA) han descobert que l’anestèsia pot agreujar el procés neurodegenerativo en la malaltia d’Alzheimer en induir un excés de fosforilació -mecanisme d’importància fonamental per a la regulació biològica- de la proteïna tau, provocant que aquesta deixi de funcionar. Ja fa anys que s’havia descobert que la proteïna tau, localitzada en els microtúbuls cel·lulars i que, en condicions normals, contribueix a formar l’armadura de la cèl·lula, era el component fonamental dels cabdells neurofibrilares, una de les estructures aberrants (juntament amb proteïna beta amiloide) que s’aprecien en malalts d’Alzheimer.

Així, les proteïnes tau estan directament relacionades amb la deterioració en la malaltia d’Alzheimer i en altres patologies. Abans ja s’havia relacionat l’anestèsia amb el risc de patir aquesta malaltia però amb aquest estudi, publicat en la revista “Journal of Alzheimer’s Disease”, s’aconsegueix dilucidar els mecanismes moleculars que intervenen perquè això succeeixi. La veritat és que no només l’anestèsia sembla elevar el risc d’Alzheimer, també la cirurgia, i és bastant conegut que hi ha un petit encara que significatiu nombre de pacients quirúrgics que experimenten una forma de demència transitòria durant el postoperatorio.

Els experts recomanen limitar l’ús d’anestèsia a pacients ancians i amb la malaltia d’Alzheimer
En exàmens en ratolins, l’anestèsia durant curts períodes (de 30 segons a 5 minuts) va induir a una fosforilació de tau molt menor que la que es va produir amb anestèsies de molta més durada (una hora), probablement a causa de la hipotèrmia secundària. El fet que l’anestèsia no provoqués una hiperfosforilación global en les proteïnes cerebrals, sinó que es donés tan sols en la proteïna tau i en àrees no habituals de fosforilació, va suggerir als investigadors que aquest és el mecanisme molecular que relaciona anestèsia amb deterioració cognitiva i malaltia d’Alzheimer.

Hipotèrmia i anestèsia

Un altre estudi recent publicat en “The FASEB Journal”, la revista de la Federation of American Societes for Experimental Biology, mostra resultats molt semblants. Aquesta segona recerca posa l’accent, no obstant això, en el comportament estrany de la proteïna tau quan es produeix un refredament en les cèl·lules cerebrals. Aquest refredament pot venir provocat per l’anestèsia o situacions d’hipotèrmia. En l’estudi, els científics mostren com la proteïna tau s’enforteix en les cèl·lules cerebrals i incrementa la seva presència quan la temperatura decau.

En aquest cas, els investigadors van treballar amb ratolins amb el mateix tipus de proteïnes tau que es troben en l’ésser humà amb malaltia d’Alzheimer. Un grup de ratolins va ser anestesiat i l’altre no. Una setmana després es van comparar els dos grups, i es va poder comprovar que la proteïna tau del primer grup s’havia fet més fort que en els quals no se’ls havia injectat anestèsia. Fins i tot, en aquells ratolins amb la malaltia en fases avançades, el creixement de les proteïnes tau es va donar molt més ràpid que en aquells amb la malaltia en fases primerenques. “Esperem que amb aquesta recerca s’iniciï l’interès per prendre precaucions i limitar l’impacte de l’anestèsia en la malaltia”, assegura Emmanuel Planel, del Medical Center de la Universitat de Columbia, un dels signants de la recerca.

L’anestèsia general és d’extrema utilitat per moltes raons, però aquest estudi mostra que caldria reconsiderar si és realment necessària. Ambdues recerques llancen un advertiment a cirurgians, dentistes i altres professionals que practiquin anestèsia a persones amb malaltia d’Alzheimer o risc elevat de patir-la.

Demència transitòria

A la fi de 2008, un estudi mostrava els primers resultats en models vius que indicaven que un anestèsic en concret, l’isoflurano, podia afavorir la malaltia d’Alzheimer. Publicada en “Annals of Neurology”, la recerca duta a terme a l’Hospital General de Massachusetts (Boston, EUA) constatava que l’administració en ratolins de gas isoflurano generava proteïna beta amiloide en el cervell, l’acumulació del qual és un tret de la malaltia neurodegenerativa. Igual que la proteïna tau, la relació del pèptid beta amiloide amb la malaltia d’Alzheimer és ben coneguda des de fa anys.

Encara que els investigadors van posar l’accent en la necessitat de més estudis, la veritat és que ja indicaven la no conveniència d’aquesta anestèsia per a aquells pacients amb alteracions en els seus nivells de proteïna beta amiloide, com els ancians i les persones amb Alzheimer. El mateix equip d’aquest estudi ja havia publicat l’any anterior que en aplicar l’isoflurano en cèl·lules nervioses en cultiu (no en viu, encara) s’activava l’apoptosi (mort cel·lular) i augmentava la producció d’aquesta proteïna.

FACTORS GENÈTICS

Img alzheimer11Moltes de les recerques en Alzheimer se centren en aquests moments a establir les causes que originen la malaltia, però la veritat és que encara queden moltes incògnites per resoldre. Sí se sap que es tracta d’una malaltia més freqüent a mesura que s’envelleix i que existeixen molts factors que influeixen en el seu gènesi, però es desconeixen els factors desencadenants en el teixit cerebral. Fins ara, l’únic factor genètic conegut que influeix en el risc de desenvolupar Alzheimer ha estat el gen de l’apolipoproteína I4, ApoE4b, trobat al novembre de 2008 per un grup d’investigadors de la Universitat de Rochester (EUA).

Segons els científics, les persones portadores de dues còpies d’aquest gen presenten un risc unes 10 vegades major de sofrir la malaltia que els no portadors. El treball que va mostrar aquesta troballa, publicat en “Journal of Clinical Investigation”, va desvetllar que quan l’ApoE4 està present el cervell és molt menys eficaç per contrarestar l’efecte tòxic de l’acumulació de proteïna beta amiloide i, per tant, per evitar la formació de les plaques neurodegenerativas.

Un altre estudi aparegut recentment i publicat en “Nature Genetics” s’ha considerat la primera prova d’un factor de risc que afecta a un sol gènere, el femení, i ha sumat un nou factor genètic al fins ara únic conegut, l’ApoE4. Una variant en el gen PCDH11X està associada només a dones i estadísticament és molt rellevant en l’aparició de la malaltia, segons els investigadors del Maig Clinic College of Medicine, en Jacksonville (EE. UU.). El PCDH11X codifica una proteïna anomenada protocaderina, que és part d’una família de molècules que promouen l’adhesió i senyalització entre cèl·lules del sistema nerviós central. Algunes evidències suggereixen que les protocaderinas podrien separar-se d’un enzim vinculat a les formes d’inici precoç de la malaltia d’Alzheimer.