Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Anestèsia: una tècnica per a cada necessitat

En una intervenció quirúrgica, l'anestèsia escollida dependrà de la condició prèvia del pacient i de la pròpia cirurgia

img_anestesia  list

L’anestèsia és l’ús de medicaments per evitar la sensació de dolor o una altra percepció durant una intervenció quirúrgica o altres procediments que podrien ser dolorosos. Els diferents tipus d’anestèsia, administrats com a injecció o mitjançant la inhalació de gasos, afecten al sistema nerviós en diverses formes en bloquejar els impulsos nerviosos i, en conseqüència, el dolor. En aquest article es descriuen els diferents tipus d’anestèsia que existeixen i para quina tècniques són apropiades. A més, s’expliquen el perquè del temor a la cirurgia i a l’anestèsia que, a pesar que en l’actualitat són molt segures, comporten algun risc relacionat amb la pròpia intervenció i amb l’estat físic previ del pacient.

Img anestesia art
Imatge: sever7

Tipus d’anestèsia

Hi ha diferents tipus d’anestèsia que poden agrupar-se en tres categories: general, regional i local.

  • En l’anestèsia general, la persona roman inconscient (“dormida”) durant la intervenció, sense que pugui moure’s i sense sofrir dolor ni records de la intervenció. És un procés que s’aconsegueix amb un nombre variable de fàrmacs. Alguns s’injecten per via intravenosa i uns altres s’inhalen en forma de gas.

    El risc de mort causat per l’anestèsia és d’un cas per cada 200.000 processos, molt inferior al risc de sofrir un accident de trànsit greu
    Durant el procediment s’empren tècniques per mantenir la respiració de forma artificial: s’introdueix un dispositiu, que sol ser un tub endotraqueal, que es connecta a un assistent a la respiració. També s’utilitzen potents relaxants musculars que impedeixen qualsevol moviment i faciliten la respiració assistida. Una vegada finalitzada l’operació, es reverteix l’efecte de la medicació i el pacient recobra la consciència i el control de les seves funcions vitals.

    Aquest tipus d’anestèsia es reserva per a intervencions de relativa serietat -o perquè al centre on s’efectua el procediment no es poden utilitzar altres tècniques- i, després, el pacient sol romandre després a l’hospital.

  • En l’anestèsia regional s’actua solament en una zona concreta del cos; s’injecten els fàrmacs prop dels nervis que reben la sensibilitat d’aquesta zona. La persona roman desperta, o amb una sedació lleugera que li manté relaxat, i sense sensació de dolor.

    Hi ha diverses tècniques que depenen de la zona que s’intervingui. Les més emprades són l’epidural i l’espinal (raquianestesia), en les quals l’anestèsic s’injecta al canal medul·lar i s’anul·la la sensibilitat de la part baixa del cos. En altres ocasions s’insensibilitza solament una extremitat mitjançant anestèsia boig-regional, amb l’administració del fàrmac en l’arrel de l’extremitat, a la zona del plexe nerviós que la sensibilitza.

    Segons el tipus de cirurgia que es practiqui, la persona pot tornar al seu domicili després d’haver romàs un temps en observació.

  • Quan es pretén insensibilitzar una zona més reduïda i concreta es recorre a l’anestèsia local. En aquest cas, l’anestèsic s’aplica de manera directa en forma d’injecció, aerosol o pomada. Els efectes anestèsics duren poc, per la qual cosa se sol utilitzar en procediments ambulatoris que no necessiten romandre en observació ni ingrés en un centre hospitalari.

Una altra forma d’anestèsia és la sedació, en la qual s’indueix un somni suau. S’empra en cirurgies curtes o associada a altres anestèsies com l’epidural, a fi que el pacient es mantingui relaxat.

Temor a l’anestèsia: els riscos reals

Gran part de la inquietud que moltes persones senten davant una intervenció quirúrgica és deguda a l’anestèsia. A pesar que, avui dia, és molt segura, tant la cirurgia com les tècniques anestèsiques comporten algun tipus de risc, que depèn del tipus d’intervenció i de l’estat físic previ del pacient. No obstant això, s’estima que un de cada 100 pacients sofreix efectes adversos que són potencialment greus i que sol solucionar l’anestesista. Per fortuna, els problemes importants són excepcionals, encara que tinguin una gran repercussió social. Es calcula que el risc de mort causada de manera directa per l’anestèsia és d’un cas per cada 200.000 processos, bastant inferior al risc de sofrir un accident de trànsit greu.

El risc anestèsic depèn de: la cirurgia, l’edat, la presència de malalties associades (diabetis, asma, cardiopaties), l’obesitat i els mals hàbits (tabac, alcohol).

L’anestèsia general és la que pot comportar problemes més seriosos. Durant el procés poden sorgir complicacions respiratòries i cardíaques que, per norma general, són solucionats pel propi anestesista que sempre roman atent al pacient. També poden produir-se, de forma poc freqüent, problemes neurològics com a accidents cerebrovasculares. En els ancians, una de les complicacions és la confusió mental, que sol ser transitòria.

Els riscos de l’anestèsia local i regional abasten sagnat i infecció, debilitat temporal a l’àrea que va rebre l’anestèsia o, de forma més rara, dany neurològic perllongat.

L’anestèsia local sol administrar-se per la mateixa persona que realitza la intervenció, com ocorre amb el dentista. Els altres tipus d’anestèsia són administrats per l’anestesista que està sempre present abans, durant i després de l’operació, a fi de garantir la seguretat del pacient.

Per evitar problemes, és molt important informar a l’anestesista sobre malalties i operacions prèvies, sobretot, si s’ha sofert algun problema relacionat amb anterioritat. També és primordial la informació sobre al·lèrgies, tant a medicines com a materials, i si pren medicació habitual. Si en els dies previs a la intervenció s’ha patit algun tipus de problema de salut (refredat inclòs), és millor comunicar-ho amb algunes hores d’antelació amb l’objecte que es valori el possible risc. D’altra banda, cal recordar que s’ha de romandre sense menjar ni beure en les hores prèvies a la intervenció.

Una tècnica anestèsica apropiada per a cada cas

  • En nens es recorre amb freqüència a l’anestèsia general, atès que és difícil que es mantinguin tranquils i col·laboradors.
  • En alguns tipus de cirurgia es pot triar entre diverses opcions. En el cas d’una hèrnia inguinal, es pot operar sota anestèsia local, espinal o general.
  • Amb freqüència es combina més d’una tècnica en cada intervenció (com una epidural amb sedació).
  • Si la cirurgia es realitza mitjançant laparoscòpia, es recorre a una anestèsia general o ben regional.
  • En oftalmologia s’utilitza gairebé sempre l’anestèsia local que, sovint, es complementa amb una sedació suau.
  • Per a intervencions de traumatologia es prefereix l’anestèsia local, la regional o l’epidural, també combinades amb sedació.
  • Les vasectomies es practiquen amb local i la cirurgia de pròstata amb intradural. La lligadura de trompes pot precisar una anestèsia general o bé locoregional. En els parts es recorre a l’epidural.
  • En cirurgia estètica, la tècnica depèn de la intervenció. En les liposucciones s’utilitza anestèsia local o ben epidural i per a l’augment de pit s’opta per una anestèsia local o general. En les intervencions sobre la cara (nas, pòmuls, parpelles, orelles, etc.) sol utilitzar-se anestèsia local, encara que en alguns casos es recorre a la general. En les tècniques de rejuvenecimiento facial, el tipus d’anestèsia (general, local o sedació) depèn de la magnitud del procediment.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions