Entre les proves més rutinàries que sol·liciten els metges per a conèixer el nostre estat de salut figuren les anàlisis de sang i les anàlisis d’orina. Més estrany és una anàlisi de saliva, però molt útil en certes infeccions, com la covid-19. Molt freqüent és també l’anàlisi de femta. En les següents línies et comptem quan és necessari fer aquest tipus d’estudi, quines malalties detecta i com has de preparar-te per a recollir la mostra requerida.
Quan és necessari fer una anàlisi de femta?
La forma, el color i la consistència de la nostra femta orienten als professionals mèdics sobre la presència de patologies digestives i d’una altra naturalesa, com un problema neurològic o endocrí. Cal acudir al doctor, si hi ha canvis no puntuals en la freqüència amb la qual es defeca (diarrea o restrenyiment persistent) i si els excrements són negres, pastosos, blancs o tenen sang vermella.
Per a determinar què pot estar passant en el nostre organisme, en un primer moment el facultatiu es recolza en l’escala de Bristol. Però no és suficient, ja que amb aquesta taula no s’identifica cap patologia, sinó que ajuda a definir si estem davant un trànsit normal, restrenyiment o diarrea. Per a aprofundir i realitzar un diagnòstic, demanarà un estudi de femta.
Com ens comenta el doctor Antonio M. Moreno, expert de la Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu (FEAD), algunes de les situacions més destacades en les quals s’ha de fer una anàlisi de femta són les següents:
- Restrenyiment de recent aparició, amb pèrdua de pes i anèmia en l’analítica sanguínia. Un estudi de sang oculta en femta ens pot orientar sobre si existeix una patologia colónica.
- Anèmia per dèficit de ferro sense origen aclarit. Es pot sol·licitar una determinació de sang oculta en femta per si existissin pèrdues sanguínies pel tub digestiu.
- Diarrees agudes quan no milloren a curt termini, són recurrents o es fan cròniques. L’anàlisi serveix per a descartar un origen infecciós, per la qual cosa es poden recollir mostres per a estudi microbiològic de bacteris i paràsits.
- Pacients diagnosticats d’una malaltia inflamatòria intestinal (malaltia de Crohn i colitis ulcerosa). L’estudi d’excrements es fa per al control del seu procés inflamatori de base amb determinació de paràmetres inflamatoris en la femta com és la calprotectina. També s’utilitza en els brots d’aquestes malalties per a descartar un desencadenant infecciós; per a això es fa un estudi microbiològic de bacteris i paràsits.
A més, segons el metge especialista en Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Jerez de la Frontera (Cadis), l’estudi de sang oculta en femta és molt important en la prevenció del càncer de còlon, per la qual cosa es duu a terme en els programes de garbellat d’aquesta malaltia en persones sanes sense cap símptoma digestiu. Amb aquesta prova “s’estudia si existissin restes hemàtiques microscòpiques en la femta, la qual cosa ens indicaria que hi ha una probabilitat elevada que existeix una lesió neoplàsica (tumor), preneoplásica (pòlips) i altres lesions no neoplàsiques (hemorroides internes, angiodisplasias, colitis, etc.)”.
Tipus d’anàlisi de femta i quines malalties detecten
Hi ha múltiples tipus estudis de femta, però què surten en ells? L’expert digestiu els divideix en quatre grans grups de test i apunta quines malalties es poden detectar:
➡️ Test microbiològics, com el coprocultiu
Aquests estudis detecten malalties infeccioses tipus enteritis o colitis infeccioses. Determinen la presència de bacteris, virus, paràsits i toxines que les produeixen.
➡️ Test de detecció de sang en femta (SOH)
Com el seu nom indica, s’utilitzen per a detectar la presència de sang, que ocorre en patologies neoplàsiques com el càncer de còlon, preneoplásicas (pòlips de còlon), colitis o enteritis que produeixen una inflamació severa com són les de tipus isquèmic, inflamatòries (Crohn, colitis ulcerosa) o algunes infeccions. També s’usen en cas de lesions vasculars com les angiodisplasias.
Imatge: Andrea Piacquadio
➡️ Test de detecció marcadors inflamatoris
Detecten la presència de substàncies que s’eleven en patologies que causen inflamació de l’intestí. Un de les anàlisis més usades és la determinació de la calprotectina fecal, que juga un paper molt important en el control de les persones amb una malaltia inflamatòria intestinal, ja que ajuda a monitorar l’evolució: si es manté baixa, la malaltia està controlada, però si comença a elevar-se, pot ser que s’estigui iniciant un brot.
➡️ Test de funció digestiva
Aquestes anàlisis determinen diferents substàncies que secretan les nostres glàndules digestives o la presència de diferents nutrients que no s’han digerit bé. Es pot estudiar l’elastasa fecal, un enzim que secreta el pàncrees: si es troba baixa, pot ser pel fet que aquesta glàndula no funciona de manera correcta, com així passa en el cas de les pancreatitis cròniques. Aquests test també determinen la quantitat de greixos que queden en la femta: si és elevada, indica un problema pancreàtic.
Preparació per a prendre una mostra de femta
No totes les anàlisis de femta requereixen d’una preparació prèvia. Segons l’Agència Sanitària Costa del Sol (Màlaga), en el cas de coprocultiu, s’han de recollir sempre abans de la ingesta d’antibiòtics o antidiarreicos, i per al test de paràsits en els excrements, en els tres dies previs a l’estudi parasitològic s’ha de seguir una dieta tova exempta de fibra i grasses (sense patates, verdures, llegums i fruites).
Però no cal preocupar-se, ja que, com aquestes proves les sol·licita un metge, aquest professional s’encarregarà d’indicar al pacient si precisa o no d’una preparació prèvia a la presa de la mostra fecal; és a dir, si ha d’evitar consumir determinats aliments o fàrmacs o si, per exemple, la recollida de femta ha de fer-se en dues o tres evacuacions diferents. Això sí, en el cas de les dones, caldrà evitar en la mesura que sigui possible que la presa de la mostra de femta coincideixi durant la menstruació.
Com recollir una mostra de femta
“A moltes persones els dóna objecció manipular la seva femta per a prendre la mostra, però cal insistir que aquestes són determinacions no invasives que ens aporten una informació molt valuosa sobre l’estat de salut”, recorda Antonio M. Moreno. A més, és molt senzill.
Però primer cal tenir en compte que no són vàlides les mostres contaminades amb orina ni aigua. Tampoc s’ha d’usar paper higiènic per a recollir-les. I per descomptat, no serveix retirar la femta de la tassa del vàter. Llavors, com prendre la mostra de femta a casa?
- Per a poder prendre la mostra fecal, des del centre mèdic es lliuren uns contenidors de plàstic estèril que pot ser diferents segons la mena d’anàlisi. En general, és similar al de l’anàlisi d’orina: de boca ampla i amb tancament hermètic.
- Com detallen des del servei sanitari andalús, s’ha de recollir una quantitat de femta similar a la grandària d’una nou (entre 1 o 2 grams), o 5-10 ml si són líquides. És important que, si hi ha, es prengui en aquella zona que tingui sang, moc o pus. En tot moment, cal procurar no contaminar la part exterior del pot —pots usar guants— ni omplir-lo massa.
- Per a fer la recollida, ens ajudarem d’una cullereta de plàstic o espàtula. I si es prefereix, es poden dipositar primer els excrements en un recipient net tipus orinal, però sempre sense restes de sabó, detergent o desinfectant.
- Després de recollir la mostra, es tancarà el flascó amb cura i caldrà retolar-lo amb el nom i cognom del pacient. Si passaran més de dues hores des de la seva recollida fins al seu processament, el recipient amb la femta haurà de deixar-se en el frigorífic a 4 °C i lliurar-se abans de 24 hores.
