Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Anorèxia i Internet, una parella perillosa

A la Xarxa abunden els consells per no menjar i enganyar a la família, a més de competicions per perdre pes

Img adolescentes Imatge: James Emery

L’anorèxia s’ha convertit en la tercera malaltia crònica més freqüent entre adolescents, per darrere de l’asma i l’obesitat. Si bé pot diagnosticar-se a qualsevol edat, els joves són especialment vulnerables. Cal mantenir uns hàbits d’alimentació equilibrats i evitar les dietes per perdre pes que, en alguns casos, poden ser la porta d’entrada a aquest trastorn de l’alimentació. A més, els experts alerten a progenitors i especialistes sobre la importància de supervisar els continguts als quals accedeixen nens i adolescents en Internet, ja que a la Xarxa proliferen pàgines web que publiciten aquestes malalties psicològiques.

Internet i trastorns alimentaris

“Si tens gana explica fins a mil i abans d’acabar t’adonaràs que no val la pena seguir ficant grassa en el cos”. “Prova el menjar i escup-la, repeteix-ho quantes vegades necessitis per calmar l’ansietat”. Aquests són alguns “consells” que poden trobar-se en un blog “proana”, és a dir, pro-anorèxia. No és un cas excepcional, a la Xarxa abunda des d’informació per no menjar i enganyar a la família, fins a competicions que guanyen els qui més pes perden.

Internet s’ha erigit com una gran via de comunicació, però també pot convertir-se en un risc. Un estudi constata que a la Xarxa són freqüents els llocs que promouen els trastorns de la conducta alimentària. El treball, publicat en “American Journal of Public Health”, s’ha realitzat en la Facultat de Salut Pública Bloomberg de la Universitat Johns Hopkins. Els investigadors van dur a terme una revisió de 180 llocs que promovien els trastorns alimentaris.

El treball constata que al voltant del 91% d’aquests portals eren d’accés lliure (encara que molts advertien que no volien “aficionats”) i al voltant del 79% tenia continguts interactius, com a calculadores de calories i d’índex de massa corporal. En molts es publicaven “els deu manaments de la primesa”, com “no menjaràs sense sentir-te culpable”, “no menjaràs alguna cosa que engreixi sense castigar-te després” o “el més important és el que digui la bàscula”.

Per evitar trastorns alimentaris cal fomentar la crítica de cànons de bellesa, l’acceptació de les diferències, una dieta equilibrada i l’activitat física

L’estudi recull que, sovint, aquesta informació aporta indicacions sobre com dissimular, ja que és un fet que les persones afectades per anorèxia intenten ocultar en tant que sigui possible el seu baix pes de diverses formes, com beure molta aigua abans de pesar-se i amagar peses a la roba. Els joves són un dels principals usuaris de la Xarxa i s’estima que el 75% dels nens entre 10 i 15 anys naveguen diàriament per ella. Segons una enquesta de l’associació Protegeix-los, un 17% ha visitat pàgines pro-anorèxia o pro-bulímia.

En Internet és senzill romandre en l’anonimat i tenir accés fàcil a informació, amb impunitat i a esquena dels progenitors. També pot ser una forma de reafirmar-se i obtenir respatller per a les accions que es duen a terme. D’aquesta manera, joves vulnerables poden acabar per patir un d’aquests trastorns alimentaris, tan seriosos com l’anorèxia. Aquests fòrums també promouen la sensació de connexió amb altres individus que sofreixen el mateix trastorn, a manera de comunitat on la persona se sent identificada amb unes altres, alhora que segura i protegida.

A pesar que en 2001 alguns motors de cerca, com Yahoo i MSN, van acceptar bloquejar els llocs que poguessin donar publicitat a aquestes malalties, això no ha representat una gran diferència, ja que els missatges s’han tornat més sofisticats: els textos i les fotos s’han convertit en vídeos i les pàgines web, en blogs i grups de Facebook.

Detecció precoç i prevenció

Amb l’estiu pot acréixer-se el desig d’adequar-se als models de bellesa que, entre altres requisits, passen per tenir un cos prim. Això pot portar, en persones vulnerables, a conductes que suposen un risc de desenvolupar un trastorn alimentari. Entre joves de 10 a 19 anys, les xifres d’afectats per anorèxia nerviosa i bulímia ascendeixen a 35 casos per 100.000 habitants i any.

La prevenció i la detecció precoç són claus. És fonamental la informació en positiu i, sobretot, cal intentar deslligar la idea que l’autoestima i l’èxit social estiguin, de manera obligatòria, lligats a l’aspecte físic. Però en l’adolescència, la informació que alerta de forma directa sobre els perills de l’anorèxia és menys útil i, fins i tot, segons la forma, pot resultar contraproduent.

Els primers símptomes es manifesten entre els 13 i els 16 anys, sobretot entre dones, amb una proporció de 9-10 noies per cada noi. A l’origen cal buscar tant factors genètics com a psicològics, familiars i socioculturals. Els factors psicològics són importants ja que, sovint, l’anorèxia es desenvolupa en persones autoexigentes, perfeccionistes i amb baixa autoestima.

De la mateixa manera, l’ambient familiar i social pot facilitar o prevenir aquests trastorns. Des del cercle d’afins cal fomentar la crítica sobre determinats cànons de bellesa i l’acceptació de les diferències, a més de ser convenient que se segueixi una dieta equilibrada i que es promogui una activitat física moderada. És preferible que els menjars es realitzin en família i evitar que els adolescents mengin sols, especialment, mentre veuen la televisió. En cas de sobrepès, cal evitar comentaris negatius que generin baixa autoestima i no facilitar l’obsessió pel pes, que en ocasions s’aconsegueix només amb suprimir la bàscula del bany.

DESPRÉS DE LA SOSPITA

Quan el trastorn és incipient, abans d’una ostensible pèrdua de pes o de constatar vòmits o un altre tipus de males conductes alimentàries, una sèrie d’indicis porten a sospitar que la persona pateix anorèxia o bulímia:

  • Queixes freqüents sobre l’aspecte físic.
  • Obsessió per vigilar el pes, amb freqüents controls en la bàscula.
  • No voler provar-se roba o posar-se vestit de bany.
  • Manies amb el menjar i obsessió per no menjar aliments “que engreixen”.
  • Progressiu aïllament, resistir-se a sortir i disminuir el contacte amb amics.
  • Major irritabilitat i problemes de comunicació, sobretot, amb persones molt properes, com la mare.
  • Marejos per dejunis perllongats (saltar-se el desdejuni…).

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions