Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Antonio Collado, Unitat de Fibromialgia de l’Hospital Clínic de Barcelona

«El risc de patir fibromialgia és vuit vegades major si existeix un familiar de primer grau afectat»

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 18deMarçde2008

Imatge: CONSUMER EROSKI

La fibromialgia i la fatiga crònica són dues malalties amb una enorme prevalença en el nostre mitjà, per més que segueixin sent encara molt desconegudes i poc diagnosticades. Els experts assenyalen la necessitat d’iniciatives innovadores per conèixer els condicionants genètics d’aquestes malalties, i Antonio Collado coordina, precisament, una d’elles: un banc d’ADN que posa a la disposició dels investigadors mostres de pacients per dur a terme l’estudi dels possibles gens implicats en la predisposició, desenvolupament i tractament d’aquestes malalties.

En quina mesura va a poder dit banc mitigar el dolor crònic i la incomprensió que experimenten els malalts de fibromialgia i fatiga crònica?

Dos són les raons que justifiquen i reafirmen l’oportunitat i necessitat del banc. Una és l’evidència que hi ha una predisposició genètica a patir els símptomes propis d’aquestes malalties i que està lligat al gènere (el 95% dels pacients són dones). L’altra, a més, és que s’ha identificat l’existència d’una agregació familiar: el risc de patir-la en tenir un familiar de primer grau afectat és vuit vegades major al d’una persona sense semblant parentiu. Amb tot, encara no estan identificats els gens claus per al desenvolupament de la malaltia.

I un banc de mostres va a permetre identificar-los?

L’anàlisi genètica ha d’ajudar-nos no només a identificar tals gens, sinó també a descobrir noves molècules que actuïn com a dianes terapèutiques en la fisiopatologia de la malaltia.

Tinc entès que el banc en qüestió neix fruit d’una OPA.

«Les 4.000 mostres d’ADN, plasma i cèl·lules disponibles són una de les majors bases de dades de fibromialgia en tota Europa»El projecte ha anat passant per diverses fases de creació i consolidació fins a rebre el suport definitiu de la Fundació Genoma Espanya i de les seves dues plataformes científiques: el Banc Nacional d’ADN i el Centre Nacional de Genotipado (CeGen).La participació d’aquestes entitats ens permetrà reunir més de 4.000 mostres al Centre de Recerca contra el Càncer de Salamanca. Tot va començar, en realitat, fa tres anys, amb una idea promoguda des de la Fundació d’Afectats i Afectades de Fibromialgia i Síndrome de Fatiga Crònica que va ser passant per diverses fases d’elaboració.

Quin característiques reuneix aquest banc?

Les 4.000 mostres d’ADN, plasma i cèl·lules separades de la sang constitueixen una de les majors bases de dades de fibromialgia en tota Europa. Les mostres han estat preses de 2.000 pacients dividits en quatre grups: 500 pacients amb fibromialgia, 500 amb síndrome de fatiga crònica, 500 familiars de pacients amb fibromialgia i 500 familiars de pacients amb síndrome de fatiga crònica. Disposem així mateix d’una base de dades de mil controls sans per comparar (cedida pel Banc Nacional d’ADN).

Tot aquest material es tramitarà al Clínic barceloní?

No, des del Clínic només coordinem la col·lecció de les dades. Tot l’ADN, el plasma i les cèl·lules separades que s’obtenen de les mostres sanguínies dels pacients inclosos s’emmagatzemaran al Banc Nacional d’ADN del Centre de Recerca contra el Càncer del CSIC a la Universitat de Salamanca. La informació clínica estarà situada en format paper i en format electrònic (base de dades) a la seu de la Fundació d’Afectats i Afectades de Fibromialgia i Síndrome de Fatiga Crònica. Les dades personals corresponents als donants obraran, a més, en poder de la Fundació i seran declarats davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.

El treball amb gens suscita controvèrsies ètiques.

El banc ha obtingut l’aprovació dels comitès ètics de recerca dels cinc centres implicats en la selecció, avaluació i obtenció de les mostres sanguínies: Hospital Clínic, Hospital del Mar i Hospital Vall d’Hebron (Barcelona), Hospital General de Guadalajara i Institut Nacional de Rehabilitació (Madrid). També s’han disposat els permisos legals per al transport de les mostres, així com els propis per l’activitat inherent del Banc Nacional d’ADN, on s’emmagatzemessin les mostres.

De poc serviran aquestes dades, no obstant això, si ningú es posa a treballar amb ells…

En el poc temps que porta obert el banc ja hem rebut la petició de mostres per a dos projectes d’envergadura: un sobre identificació de factors genètics de susceptibilitat, afavorit per la indústria farmacèutica, i un altre sobre bases neurobiológicas i susceptibilitat genètica que engega el Departament de Biologia Molecular de la Universitat de Saragossa, sota l’adreça de Manuel López Pérez, amb el patrocini de la Fundació Areces.

FIBROMIALGIA I VIDA LABORAL

Img dolor1
Imatge: Ivar van Bussel

La Fundació d’Afectats i Afectades de Fibromialgia i Síndrome de fatiga crònica (Fundació FF) i la Fundació Grünenthal van organitzar en el passat exercici el PREMI FIBROMIALGIA 2007, declarat d’interès científic per la Societat Espanyola de Reumatología. El premi es va concedir al millor treball sobre la fibromialgia, en qualsevol dels seus aspectes, presentat i acceptat en el XXXIII Congrés Nacional d’aquesta Societat, que va tenir lloc el maig passat a Granada.

La dotació del premi va recalar en un treball presentat per l’equip d’Antonio Collado i titulat «Les atribucions sobre el control del dolor prediuen la reincorporació laboral en la fibromialgia». Amb l’objectiu d’avaluar la influència de les atribucions sobre el control del dolor en la probabilitat de reincorporació laboral després del tractament de la fibromialgia, els investigadors de l’Hospital Clínic van seleccionar a un centenar de pacients amb fibromialgia i amb incapacitat laboral, que es van sotmetre a un programa intensiu de tractament multidisciplinari durant quatre setmanes i van ser seguits al llarg d’un any.

En finalitzar el tractament, el 59,2% dels pacients va poder recuperar la seva activitat laboral, i al cap de 12 mesos un 53,2% seguia actiu. Els resultats indiquen que els pacients amb fibromialgia en situació d’incapacitat laboral transitòria amb menors probabilitats de reprendre la seva activitat laboral, després d’un programa de tractament multidisciplinari intensiu, van ser els que van tenir expectatives més negatives sobre l’evolució de la simptomatologia dolorosa i van tendir a considerar el dolor més enllà del control propi o aliè, referint una elevada incapacitat funcional subjectiva prèvia al tractament.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions