Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Antonio Hernández Mijares, cap del Servei d’Endocrinologia de l’Hospital Universitari Doctor Peset València

El segon factor més important de risc cardiovascular és tenir el colesterol bo sota

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 06deSetembrede2011

Imatge: CONSUMER EROSKI

Controlar el colesterol perjudicial (cLDL), perquè es mantingui en nivells baixos en sang, és tan important com mantenir el colesterol bo (cHDL) alt. Un estudi difós en la “Revista Espanyola de Cardiologia”, publicació oficial de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), ha constatat que tenir xifres de colesterol bo baixes és el segon factor de risc en ordre d’importància, després dels nivells de sucre en sang (glucèmia) elevats, per a la síndrome metabòlica. Aquest trastorn, que es caracteritza per reunir tres factors o més de risc cardiovascular, augmenta les possibilitats de sofrir un infart cardíac o altres problemes de cor, com una angina de pit, explica en aquesta entrevista Antonio Hernández Mijares, catedràtic del Departament de Medicina de la Universitat de València i cap del Servei d’Endocrinologia de l’Hospital Universitari Doctor Peset, de València. A més, adverteix que no hi ha disponibles fàrmacs per regular els nivells de colesterol beneficiós. L’única opció és seguir un estil de vida saludable.

Què és la síndrome metabòlica?

“Dietes molt riques en calories i en àcids grassos saturats provoquen obesitat en població infanto-juvenil i condueixen a la síndrome metabòlica”És un conjunt de factors de risc cardiovascular que, combinats, provoquen un augment en la taxa d’incidència d’episodis com a angina de pit o d’infart agut de miocardi. Es caracteritza per augment de pes corporal, sobretot d’obesitat abdominal, dels nivells de glucèmia, triglicèrids i xifres de pressió arterial i, en canvi, per una disminució dels nivells de colesterol bo.

A quantes persones afecta a Espanya?

En la població general, entorn del 20% o 24%.

A partir de quina edat es desenvolupa? És cert que cada vegada es manifesta a edats més primerenques?

És cert. Cada vegada més, augmenta la incidència d’obesitat infanto-juvenil a causa de les dietes molt riques en calories i en àcids grassos saturats. Tot això pot conduir a desenvolupar síndrome metabòlica.

Però a quina edat es desenvolupa la síndrome metabòlica?

“La síndrome metabòlica és predominant en dones que ja han tingut un esdeveniment cardíac”És difícil establir un límit. En la població general, entre els 30 i els 40 anys. A mesura que augmenta l’edat, es registra un increment de la prevalença de la síndrome metabòlica, que és màxim a partir dels 60 anys i menys freqüent per sota dels 30 anys, però que també ha augmentat entre els 18 i els 30 anys.

És més freqüent en homes que en dones?

Sens dubte, és més habitual en homes.

Per què?

L’home té hàbits més tòxics que eleven el seu risc cardiovascular, com el consum d’alcohol, el tabaquisme i també l’obesitat que, en certa manera, tenen de manera més acusada. No obstant això, en l’estudi que hem realitzat, s’ha pogut comprovar que, a partir de l’edat mitjana de la vida, els 40-50 anys, és més predominant en dones que ja han tingut un infart o una angina de pit. Aquest fet és un avís per a la població general femenina.

Com?

En altres paraules: la síndrome metabòlica és més freqüent en homes, però les dones que ho pateixen tenen més risc cardiovascular.

En quin ha consistit l’estudi que han realitzat i publicat en la “Revista Espanyola de Cardiologia” de la SEC?

“L’obesitat és un factor de risc molt important en la dona per al risc coronari”Hem seleccionat uns 600 pacients ingressats en Unitats de Vigilància intensiva (UCI) per una angina de pit o un infart, de sis hospitals espanyols de tercer nivell. S’ha estudiat l’evolució dels factors de risc que els han conduït a aquests episodis coronaris i s’ha comprovat que els més freqüents, per ordre d’importància, són: l’augment de glucèmia (diabetis) i la disminució de les xifres de cHDL, tenir hipertensió, els triglicèrids elevats, el tabaquisme i l’obesitat. Quan se separen de l’estudi als pacients que ja són diabètics, el factor que aflora amb més freqüència és el nivell baix de colesterol bo. Quan es realitza una anàlisi per sexes, els resultats mostren que les dones que havien tingut un esdeveniment coronari amb anterioritat (el 20% dels casos) eren de més edat que els homes, tenien diabetis en un altíssim percentatge i l’obesitat era més freqüent que en els homes. Es va observar que l’obesitat és un factor de risc molt important en la dona per al risc coronari.

Al marge de la glucèmia elevada, es coneixia que el colesterol bo baix és un dels factors de risc més important per desenvolupar síndrome metabòlica?

Se sospitava, però hi havia pocs articles que diferenciessin entre la població masculina i femenina. Tampoc es disposava de tanta informació relacionada amb els pacients que ja havien sofert un infart de miocardi.

Aquesta troballa va a implicar algun canvi important en la vida de les persones?

“Per augmentar el colesterol bo és fonamental disminuir les calories, augmentar l’exercici i abandonar el tabac”Una de les conclusions més importants de l’estudi és que tenir els nivells de colesterol baixos causa risc cardiovascular. Mentre que el colesterol dolent es pot controlar amb potents fàrmacs anomenats estatinas, per augmentar el colesterol bo no disposem de medicaments tan eficaços. Per aquest motiu, és fonamental canviar l’estil de vida, és a dir, disminuir les calories de la dieta, augmentar l’exercici físic i abandonar l’hàbit tabáquico. Aquestes accions poden augmentar els nivells de cHDL.

Quins són els nivells de colesterol baixos que poden comprometre la salut de les persones?

En homes, els nivells que es troben per sota de 40 mil·ligrams per decilitre de sang i en les dones, per sota de 50 mg/dl, perquè tenen un major nivell de colesterol bo que els homes.

Significa que, a partir d’ara, en la clínica s’hauran de vigilar molt tant les xifres altes de colesterol dolent com les xifres baixes de colesterol bo?

Sens dubte. Les xifres de colesterol total se subdivideixen en dolent i bo; i des de fa uns anys ja es té en compte el risc residual, és a dir, el risc cardiovascular que queda després de controlar el colesterol dolent: el descens del cHDL.

CONSELLS PER ELEVAR EL COLESTEROL BÉ

Canviar l’estil de vida cap a un més saludable és l’única forma d’aconseguir que les xifres de colesterol bo (cHDL) es mantinguin a un nivell òptim i no descendeixin fins al punt de resultar perilloses per a la salut del cor. El més important per aconseguir aquest objectiu és “adequar les calories ingerides a l’activitat i habituar-se a no consumir a l’excés; disminuir els greixos saturats que procedeixen d’animals i les carns vermelles; prendre carns riques en greixos poliinsaturadas com el pollastre o el conill i recórrer a una altra font extraordinària, com el peix. Hauríem d’augmentar el consum de peixos”, exposa Antonio Hernández Mijares.

També cal consumir greixos vegetals monoinsaturadas, procedents de l’oli d’oliva i de llavors com el girasol, que contenen àcids grassos beneficiosos per a la salut. Unes altres, com la del coco, no són tan adequades, “encara que el seu consum és molt escàs en la nostra geografia”, informa Hernández. Respecte a greixos vegetals com l’originària de la fruita seca, destaca que si bé són rics en greixos poliinsaturadas (beneficioses), poden resultar perjudicials per les calories que aporten i el seu consum indiscriminat podria derivar en un increment del pes corporal, adverteix aquest professor. Segons conclou l’expert, “hàbits de vida saludable i una alimentació adequada i equilibrada eviten, sovint, el consum de fàrmacs i protegeixen la nostra salut”.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions