Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Antonio Iniesta, president de l’Associació Espanyola d’Especialistes en Medicina del Treball (AEEMT)

L'estrès afecta a 40 milions d'europeus

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 09 de Octubre de 2012

El 62% dels treballadors espanyols diu sentir-se més estressat que l’any passat, segons dades presentades per experts en salut laboral en el recent simposi “Estrès i Entorn Laboral”, organitzat per Laboratoris Ferrer a Barcelona. La incertesa i inseguretat sobre el futur laboral, la por a perdre l’ocupació i la major pressió laboral, deguda als ajustos de plantilla, són les principals raons de l’augment de l’estrès. Alguns perfils de persones i professionals són més vulnerables: les dones i les famílies monoparentals, per la dificultat de conciliar la vida personal amb la professional, i els comandaments intermedis, en sentir-se pressionats pels seus superiors i els seus subordinats. Però si el treball preocupa, la desocupació també és una important font d’estrès i ha de combatre’s amb una actitud activa des de l’inici. Est és un dels consells pràctics que ofereix en aquesta entrevista Antonio Iniesta, president de l’Associació Espanyola d’Especialistes en Medicina del Treball (AEEMT), per combatre l’estrès, l’epidèmia de la propera dècada, segons els experts.

Fins a quin punt l’estrès ha augmentat per la crisi?

L’increment ha estat important. Hi ha un 62% de treballadors més estressats respecte a l’any passat per la crisi. L’estrès (resposta “normal” de l’organisme davant un agent que produeix una amenaça) no suposa un problema quan és puntual, però sí quan va més enllà dels cinc anys i en augment.

Hi ha diversos tipus d’estrès?

“L’estrès és perjudicial si és mantingut en el temps”Sí. Es pot sentir estrès molt agut davant un succés vital intens, però també hi ha una forma subaguda, mantinguda en el temps, que causa problemes. A part del relacionat amb el treball, també pot generar-se després d’anys de viure amb aclaparament i sense veure la sortida a una situació.

A quantes persones afecta?

Segons una estimació de l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball, ja afecta a 40 milions d’europeus. L’estrès, insisteixo, en si no és perjudicial, però si es manté en el temps i no es tracta de forma correcta, pot derivar en diverses patologies.

Quines patologies pot generar?

Els afectats solen consultar als metges del treball per alteracions del somni, problemes de la columna, digestius o de la pell. Especialment, ens preocupen els trastorns del somni, perquè el nostre és un país de serveis i d’accidents de trànsit: la falta de somni provoca accidents de treball i domèstics, que és la causa més important de mortalitat a partir de l’any i mitjà d’edat. Per tant, descansar bé és vital. No obstant això, a Espanya els horaris són absurds i es tendeix a anar a dormir tarda, a les dotze o a la una de la nit, fins i tot quan cal aixecar-se a les set del matí. Descansar poc fa incrementar l’estrès i disminuir la capacitat per agafar el son, sobretot, a partir de la segona meitat de la nit.

Hi ha persones amb major probabilitat de sofrir estrès?

“A causa de la crisi, un 62% de treballadors diu estar més estressat que l’any passat”Les dones, en haver de conciliar la vida familiar i laboral; les famílies monoparentals amb nens al seu càrrec; i els vidus i les persones soles, perquè no tenen l’alleujament de la família, que té les seves contres però també és una vàlvula de fuita. També les persones amb minusvalideses o que han sofert determinats fets vitals complicats que els han canviat la vida i que estan en un procés d’adaptació; si a aquest procés se sumeixi la preocupació del treball, l’estrès es multiplica. En les empreses, els comandaments intermedis poden tenir major estrès per la pressió dels seus superiors i dels estaments professionals inferiors. Hi ha molta gent que pateix estrès professional. Per evitar-ho, és important fer una avaluació psicosocial del personal de l’empresa.

Quins factors actuen com a desencadenants? Potser la incertesa per perdre el treball? Estar en atur?

Un dels factors és que la gent va al treball, però té por de no fer-ho en un futur proper. Els treballadors han d’assumir noves circumstàncies. Les plantilles estan sobrecarregades perquè han de treure el treball que abans realitzava més personal. I també hi ha persones que tenen més de 45-50 anys i surten del mercat laboral per circumstàncies alienes, no perquè han realitzat la seva labor malament o comès algun error que hagi motivat l’acomiadat (això és més fàcilment assumible), sinó perquè s’ha fet un ERE i els ha tocat. Aquests afectats senten frustració i una sensació perillosa de fracàs. De fet, a Espanya han augmentat el nombre de suïcidis, encara que és difícil saber quants s’associen a qüestions laborals. Aquestes persones necessiten ajuda psicològica o a un metge especialista.

No obstant això, cada vegada es tenen menys recursos per pagar a un psicòleg.

Sí, és complicat. El sistema públic, a causa de les polítiques actuals, sofreix una reculada important i suposa un problema per als usuaris amb poc poder adquisitiu.

S’ha referit a les persones de 45-50 anys que surten del mercat laboral, però què ocorre amb les joves? Poden sentir estrès davant la incertesa del seu futur?

“Treballar dona moltes preocupacions, però estar aturat dona moltes més”Sí, sense cap dubte. A més, estem davant un fet paradoxal: al nostre país hi ha joves excel·lentment formats que es lleven mèrits del seu currículum per aconseguir qualsevol treball. Encara que les circumstàncies personals dels joves són molt variades, hi ha molta gent ben formada que no treballarà mai en el que ha estudiat. No obstant això, a diferència de les persones de 47-55 anys, tenen més facilitat per reconvertir-se i treballar en un altre ofici o professió.

Què cal fer per combatre l’estrès? Què pot fer l’empresari?

És bàsic que els responsables de recursos humans (RR.HH.) formin bé als empleats. També és important establir bé els rols professionals; fixar objectius clars i definir les funcions de cada lloc; ensenyar a manejar l’estrès (que passa per practicar tècniques de relaxació); i detectar a les persones més vulnerables i que necessiten més formació o ajuda suplementària per combatre l’estrès.

I els comandaments intermedis?

Han de tenir una bona formació i comunicar amb claredat la informació als seus subordinats per evitar conflictes.

Els treballadors, com poden evitar l’estrès?

“Hi ha molta gent que sofreix estrès pel seu càrrec”És difícil donar missatges generals per a un col·lectiu que ronda els 18 milions de persones. Però, entre els consells que sempre donem, és que s’ha d’intentar tenir un temps per a un mateix, que serveixi com una vàlvula de fuita. Si un no té temps per anar al gimnàs, és igual, que tingui alguna afició. I insisteixo: dins del treball cal saber dir que ‘no’, perquè les persones més vulnerables són les que sempre acaben assumint tasques que li generen estrès. També hi ha qui li costa realitzar alguna tasca en concret, per exemple, parlar en públic. És imprescindible ajudar a aquestes persones amb tècniques específiques i impedir, a l’àrea laboral, la “evitació del factor estresante”. Així, si a un advocat li estressa molt acudir a judici, podrà no anar un dia, però no de manera repetida. Tots els professionals tenen por escènica alguna vegada, però no han de caure en l’evitació o acabaran per abandonar la professió.

I, finalment, què poden fer els aturats?

És cert que l’àrea laboral dona preocupacions, però estar parat provoca moltes més. És diferent ser aturat de curta que de llarga durada. Cal aprofitar el temps per realitzar coses pendents, anar a totes les entrevistes de treball i formar-se. Estar ben format és molt útil per no haver d’abandonar una professió o, si el canvi es fa imprescindible, buscar la formació més apropiada per a les aptituds de cadascun i reciclar-se. El problema estreba que hi ha qui ha fet tot això i, encara així, no aconsegueix treball. Recomanem no quedar-se sense fer gens, a casa, veient la televisió i en pijama tot el dia. Qui es queda en atur, ha de pensar que el subsidi de desocupació s’acaba. Si vol pot descansar el primer dia, però l’endemà ha d’estar una altra vegada actiu. La clau és no quedar-se quiet. A partir dels dos anys en l’atur, és possible que fins as tingui la sensació de no haver treballat mai i sorgeixen conflictes familiars. Els psicòlegs diuen que augmenten les consultes de pares desesperats perquè han hagut de retallar despeses i no poden oferir-los gens als adolescents. Potser és el resultat d’haver tingut actituds poc objectives durant molts anys. Les crisis tenen el seu costat dolent, però també són positives, es pot aprofitar per rectificar.

Quan consultar per estrès a un professional

Moltes persones diuen diàriament que estan estressades, però fins a quin punt? On està la frontera entre l’estrès acceptable i el que ha de consultar-se a un especialista? Segons assenyala Antonio Iniesta, els símptomes d’alerta són l’observació d’alteracions digestives, en la pell, del somni, els dolors d’esquena o de les cervicals.

Si una persona està perfectament durant el mes de vacances però, de sobte, en tornar al treball, li surt un èczema; si porta més de quinze dies sense agafar el son; o si té diarrees amb abundant moc durant els dies laborals i se li passa el dissabte, que no cedeix en cuidar-se l’alimentació ni té una causa identificable (amb proves com la colonoscopia o gastroscòpia), és possible que aquesta persona sofreixi els efectes (una síndrome de l’intestí irritable) de l’estrès laboral mantingut en el temps, apunta Iniesta.

Un altre senyal d’alerta són les palpitacions. De fet, l’estrès laboral augmenta el risc d’infart, com ho ha demostrat un estudi de Mika Kivimaki i altres investigadors del Departament d’Epidemiologia i Salut Pública de l’University College of London, publicat al setembre de 2012 en ‘The Lancet’.


Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions