Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Antonio Luis Valero Santiago, alergólogo en el Servei de Pneumologia i Al·lèrgia Respiratòria de l’Hospital Clínic, Barcelona

La primavera de 2009 serà molt densa en pol·len i símptomes al·lèrgics

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 24deMarçde2009

Imatge: CONSUMER EROSKI

Antonio Luis Valero Santiago presideix el comitè de rinoconjuntivitis de la Societat Espanyola d’Alergología i Immunologia Clínica (SEAIC). Com a investigador centrat en les polinosis -al·lèrgia al pol·len-, treballa en la unitat d’al·lèrgia del Servei de Pneumologia i Al·lèrgia Respiratòria de l’Hospital Clínic de Barcelona. Al costat d’Álvaro Cadahía García és, a més, autor d’un manual sobre polinosis i col·labora amb la Xarxa Espanyola d’Aerobiología.

Així que aquesta primavera millor no sortir de casa sense un paquet de mocadors de paper…

Des de la Xarxa Espanyola d’Aerobiología estem constatant que, després d’una tardor tan pròdiga en pluges i neus com el passat, les plantes polinizarán aquest any fins a vuit vegades més que en anys anteriors. Preveiem, per tant, que hi haurà molts símptomes de lagrimeo, rinitis i tos.

Estem preparats?

Es prenen les mesures, encara que sempre queda per fer. D’entrada, tots els metges d’atenció primària estan preparats per diagnosticar i tractar la simptomatologia al·lèrgica pròpia de la polinosis (al·lèrgia al pol·len). Si es requereix un diagnòstic etiológico caldrà recórrer, no obstant això, a l’alergólogo.

Diuen les autoritats sanitàries que no ens sobren mèdics. Ignoro si recolza aquesta afirmació en el camp de l’al·lèrgia…

Pitjor. Podem posar el cas d’un municipi cabdal de província, com Girona, amb 750.000 habitants censats i només dos alergólogos a la xarxa pública.

En què es basa la Xarxa Espanyola d’Aerobiología per generar aquesta alerta?

Vacunes i antibiòtics dificulten la maduració del sistema immune i ens exposen a majors sensibilitzacions al·lèrgiquesLa Xarxa segueix el cicle estacional de pol·linització de les nostres espècies vegetals. Els més madrugadores són els xiprers, que polinizan ja a l’hivern, i ho han fet a nivells molt per sobre dels registrats en anys anteriors. Després seguiran les gramíneas (molt esteses per les dues Castillas cerealistas) i les oliveres (en el sud). Les plantes emmagatzemen molta aigua de les pluges i això augura una pol·linització abundant. La de 2009 serà una primavera molt “rinoconjuntivante”.

Quines mesures es prenen, i quines mesures queden per prendre?

Ens consta que les administracions mouen fitxa; reconeixen la gravetat sociosanitària d’una polinosis superabundante, en grans ciutats es procedeix a podar arbres molt pol·linitzadors per pal·liar el seu efecte, se substitueixen arbres caiguts o morts de pol·linització elevada per altres espècies menys polinizantes i s’engeguen tímides campanyes per sensibilitzar a la població.

Què podem fer els ciutadans?

Airejar les cases després del migdia, quan la densitat de pòl·lens és menys elevada, evitar els passejos o el trasllat a llocs atiborrados de les plantes o els arbres als quals som al·lèrgics (també és més convenient passejar a la tarda), aprendre a identificar aquestes espècies vegetals, les seves característiques morfològiques i el seu cicle reproductiu, emprar filtres antipolen en cases i vehicles, visitar a l’alergólogo a fi d’identificar amb regularitat l’estat de l’al·lèrgia i complir amb el tractament prescrit.

Gens, canvi climàtic, excés d’higiene, contaminació… A qui culpem de les al·lèrgies?

A qui no hem de culpar és als pòl·lens. Sense ells, les plantes no es podrien reproduir i seria pitjor per a tots. Sabem de contaminants, com els productes de la combustió de motors dièsel, que afavoreixen la sensibilització als al·lergògens; de manera que en zones properes a carreteres o barris de tràfic molt dens hi ha sempre més casos d’al·lèrgia a pòl·lens. La pluja de tardor és perjudicial perquè prepara a les plantes per a una massiva pol·linització a la primavera, però la pluja de primavera és bona, neteja l’aire de pòl·lens.

Les vacunes i els antibiòtics?

Sense posar en dubte el seu valor sanitari, cada vegada es constata més que tals mesures higièniques dificulten la maduració del nostre sistema immune i ens exposen a majors sensibilitzacions al·lèrgiques. No és una discussió científica nova ni tancada.

També hi ha vacunes contra les al·lèrgies.

En efecte, es tracta d’immunitzacions sistèmiques que per via sublingual o hipodèrmica acostumen el nostre organisme al contacte amb els al·lergògens i acaben, en un 80% dels casos (sempre que se segueixi el tractament al peu de la lletra), amb la simptomatologia tan molesta.

És possible que una persona adulta amb un sistema immune madur es lliure de sofrir una al·lèrgia…

Fals. La maduració del sistema immune no és paral·lela a la de la resta del cos. A més, sabem que moltes al·lèrgies són fruit de dues o tres dècades de contacte reiterat amb un al·lergogen que, després de tot aquest temps, comença a donar els seus primers símptomes. Per això faríem bé a vigilar tots, sobretot els al·lèrgics ja diagnosticats. Al més aviat possible s’abordi una al·lèrgia, millor serà la seva evolució i podrem evitar que les molestes llàgrimes o la rinitis desenvolupin símptomes bronquials més greus (asma).

La REVA

Img
Imatge: Muchaxo

En 1991, gràcies a una iniciativa conjunta de la Universitat de Còrdova i la Universitat Politècnica del Nord de Londres (Regne Unit), es va plantejar la creació d’una xarxa de monitoratge aerobiológica a Espanya, integrada en l’European Aeroallergen Network (EAN), amb seu a la Universitat de Viena (Àustria). Va sorgir així la Xarxa Espanyola d’Aerobiología (REVA), començant amb tan sols tres unitats de mostreig. També va quedar establert un centre coordinador nacional en la unitat de monitoratge aerobiológica de la Universitat de Còrdova, destinat a rebre, emmagatzemar i organitzar les dades obtingudes en les diferents localitats muestreadas, per difondre seguidament informació als mitjans de comunicació i les administracions sobre els nivells de contingut polínico en l’atmosfera espanyola.

En l’actualitat, la REVA disposa de 47 unitats de monitoratge aerobiológica homologades, permetent que una informació comparativa i rigorosa de la polinosis en tot el país. La REVA s’ha conformat, a més, com una xarxa acadèmica, integrada per personal docent i investigador, amb una elevada qualificació en temes relacionats amb botànica, micología (estudi dels fongs), palinología (disciplina botànica dedicada a l’estudi del pol·len i les espores) i dinàmica atmosfèrica, matèries indispensables en els estudis d’aerobiología (estudi de partícules orgàniques, com a bacteris, espores, àcars i pol·len, transportades per l’aire).

Des de la constitució de l’Associació Espanyola d’Aerobiología (AEA), en 1995, la REVA figura com una xarxa tècnica al seu servei i presta a l’Administració un Servei Nacional de Prevenció d’Al·lèrgies Polínicas. Valero insta, no obstant això, a les administracions perquè aquest servei mereixi “una mica més que una palmadita a l’esquena” per l’ardu treball que duu a terme de forma ininterrompuda.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions