Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Aquests són els motius pels quals sí has d’anar a urgències (més enllà del coronavirus)

La por a contreure la COVID-19 ha provocat que moltes persones no acudeixin a urgències per altres causes, àdhuc amb símptomes clars d'afeccions greus per les quals sí cal anar

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 26 de Abril de 2020

Des que va començar la crisi per la COVID-19, segons la Societat Espanyola de Cardiologia, “les angioplastias primàries han passat de 429 setmanals (abans de l’epidèmia) a 258 (durant una setmana d’epidèmia)”. És a dir, es va reduir en un 40 % el nombre de tractaments referits a una de les afeccions coronàries més habituals al nostre país: l’infart de miocardi. Això significa que els ciutadans pateixen menys del cor que fa solament uns mesos? En absolut. El que succeeix és que molts, com altres pacients, han tingut més por a anar a urgències i arriscar-se al contagi del coronavirus que a la possible dolència que estaven sofrint. Però en alguns casos no hi ha ni un minut que perdre: les nostres vides corren perill. T’expliquem en quins.

El mateix que els ha ocorregut als pacients cardíacs els ha passat a altres persones amb quadres clínics com a apendicitis, problemes neurològics i nefríticos o afeccions oncològiques. I els més petits de la casa tampoc han escapat a aquest temor, saltant-se els pares fins i tot el seu calendari de vacunes amb tal de no portar-los a un centre sanitari. No obstant això, d’atendre a temps moltes malalties depèn que es resolguin amb final feliç. Quan és imprescindible cridar al 112 o recórrer a les urgències hospitalàries?

Si asseguis dolor, cremor o pressió en el pit

Segons indica la Fundació Espanyola del Cor, el símptoma habitual d’un infart de miocardi és “dolor tipus peso a la zona de l’estèrnum que no es modifica amb els moviments ni amb la respiració, bastant intens i, en ocasions, s’irradia cap a mandíbula, coll i esquena, braç esquerre i, en alguns casos, braç dret”. No obstant això, no és l’únic senyal: “També es pot associar a suor freda i mareig. Altres vegades es manifesta amb dolor en la part alta de l’abdomen, dificultat per respirar, ganes de vomitar i pèrdua de coneixement”.

En cas de presentar aquests símptomes, la Societat Espanyola de Cardiologia recomana cridar urgentment al 112 per comprovar, a través d’un electrocardiograma, si es tracta d’un atac al cor i activar l’anomenat Codi Infart: “És clau que la població sàpiga que els serveis de cardiologia segueixen preparats per atendre als pacients, malgrat el coronavirus”.

Si es paralitza un costat del cos, parles incoherentment o tens intens mal de cap

Aquests símptomes poden evidenciar que s’està sofrint un ictus o infart cerebral, tal com indica la Societat Espanyola de Neurologia. Però segons aquesta no són els únics: l’ictus pot provocar un trastorn del llenguatge, que es manifesta en la incapacitat de parlar de forma coherent o d’entendre el que diuen els altres; pèrdua brusca de la visió, que sol afectar a un costat del camp visual, com si veiéssim la televisió i la meitat s’apagués; o un mal de cap sobtat i d’una intensitat que pocs han sentit abans.

Una de les comprovacions que fan els metges per saber si estan davant un trastorn de circulació cerebral és aixecar les mans del pacient i deixar-les anar al mateix temps; si solament una d’elles cau, hi ha motius per sospitar. Una altra prova definitiva és demanar al pacient que somrigui: si solament pot aixecar una part de la comissura dels llavis, és moment de cridar a les urgències del 112. Perquè les tres primeres hores d’un infart cerebral resulten crucials.

Si sofreixes una hemorràgia

Sabem que la sang sempre resulta alarmant, però no en tots els casos és motiu per anar a urgències, ja que les hemorràgies poden variar des d’alguna cosa lleu fins a alguna cosa molt greu, depenent de molts factors: per exemple, la quantitat de sang perduda, la velocitat a la qual es perd o la procedència del sagnat. Sí hem de considerar la seva importància quan parlem de vòmits i esputos amb sang, sagnats rectals o ginecológicos (molta atenció a les embarassades) o a hemorràgies causades per una ferida a qualsevol zona del cos. Altres signes i símptomes d’alarma quan algú sofreix una hemorràgia? Segons informa Creu Vermella, cal activar també les alarmes quan qui està sagnant té “sensació de mareig, debilitat o inestabilitat; disminució del nivell de consciència, pal·lidesa i sudoració freda, dificultat per respirar, abdomen dur o pols ràpid”.

Si asseguis dolor brusc i intens des de la regió lumbar cap al pubis

Pot tractar-se d’un còlic nefrítico, segons informa la Societat Espanyola de Medicina Interna. Aquesta dolència està causada per l’obstrucció per una pedra formada en l’orina i que bloqueja el flux d’aquesta des del ronyó cap a la bufeta. “De vegades el dolor sembla com un batec. I pot acompanyar-se de dolor en orinar, necessitat d’orinar amb freqüència, de vegades de forma imperiosa”, comenta.

Davant aquests símptomes, cal acudir a urgències, ja que caldrà realitzar una radiografia d’abdomen, analitzar l’orina per veure si hi ha cristalls en ella i potser altres proves diagnòstiques com una urografía intravenosa, una ecografia o un TAC. “A més, perquè no es danyi el ronyó, pot ser precís una sonda uretral o col·locada en el ronyó”, explica.

Si ets un pacient oncològic

Hi ha molts tipus de càncer, estadis de la malaltia i tractaments que poden donar lloc a una baixada de defenses dels pacients. Aquesta pandèmia i la por que origina entre els malalts oncològics fan que molts d’ells se sentin reticents a acudir a l’hospital a rebre quimio i radioteràpia i, fins i tot, per una emergència d’un altre tipus. “Davant qualsevol dubte concret del seu cas o tractament, el pacient ha de consultar amb el seu metge, que és qui coneix el seu historial clínic i la situació de la seva malaltia en aquest precís instant”, aconsellen en l’Associació Espanyola Contra el Càncer.

I, si es tracta d’alguna altra patologia, el més encertat seria cridar al 112 identificant-se a tot moment com a pacient oncològic i indicant el tractament que tenen prescrit. Una dada més: totes les unitats d’oncologia (cirurgia inclosa) romanen obertes en tots els hospitals.

Si sofreixes una fractura traumatológica

Qualsevol cop o contusió no significa necessàriament haver sofert una fractura. Ara bé, hi ha senyals que podrien fer saltar les nostres alarmes, com la impossibilitat per moure’ns després d’aquest accident, una inflamació excessiva o una deformació a la zona afectada.

En aquests casos, cal recórrer a urgències perquè ens facin un diagnòstic radiològic encertat per evitar mals majors. Segons la Societat Espanyola de Cirurgia Ortopédica i Traumatologia, hem de considerar “una cita urgent aquella la demora de la qual pot produir seqüeles permanents en el pacient”, i en aquesta urgència inclou “les fractures, el control d’operacions recents, els guixos o la patologia oncològica no controlada”.

Quant a la comunicació de resultats de proves diagnòstiques que no influeixin en l’evolució de la malaltia, així com controls anuals de cirurgies ortopédicas, podran realitzar-se per via telemàtica sense necessitat d’acudir a la consulta. En cas que la consulta en remot no pugui realitzar-se, “la cita passarà a considerar-se urgent”.

Si et mareges o perds el coneixement

Segons explica la Revista Espanyola de Cardiologia, en un desmai o síncope es produeix una pèrdua total de consciència de forma transitòria, amb recuperació espontània i sense seqüeles posteriors. I ocorre per una disminució temporal del flux sanguini cerebral, encara que les causes perquè això ocorri poden ser diverses. El síncope més comú s’origina per alguns tipus d’emocions o situacions, com a estrès, ansietat, excés de calor… Aquest mareig també pot produir-se per un canvi postural: per exemple, en aixecar-se del llit o el sofà de forma brusca. Una crisi epilèptica, una alteració del metabolisme com les baixades de sucre o una intoxicació són, així mateix, causes freqüents.

Totes elles, per més que cridin molt l’atenció, solen ser alguna cosa transitori i sense majors conseqüències. No obstant això, ja que la pèrdua de coneixement o el síncope pot associar-se a altres patologies neurològiques o cardíaques, “sempre que se sofreixi és aconsellable acudir a un centre de salut o a urgències hospitalàries per rebre una valoració mèdica”.

I quan portem als nens a urgències?

Tenint en compte que els més petits no són capaços d’expressar clarament el que els succeeix, els adults hauran de prendre bona nota dels senyals que presenten. Tal com indica la Societat Espanyola d’Urgències de Pediatria (SEUP), aquests són símptomes que han de tenir en compte per portar-los immediatament a urgències:

  • Si la pell presenta mala coloració (pal·lidesa, pell clapejada, coloració blava o grisenca).
  • Si es produeix aparició sobtada de taques, inflor de llavis o parpelles (sospita d’al·lèrgia) amb dificultat per respirar, vòmits o mareig.
  • En cas que tinguin dificultat per respirar (se’ls marquen les costelles, respiren molt ràpid, hi ha pauses en la respiració o aquesta presenta una espècie de xiuletada).
  • Si el nen té vòmits o salivació constant.
  • En qüestió gastrointestinal, també cal acudir a urgències si es tracta d’un bebè menor d’un mes que rebutja preses de lactància.
  • Si el nen presenta vòmits persistents o diarrea abundant i freqüent durant més de 24 hores, si orina poc; té dolor de panxa forta i continu; i, per descomptat, si s’ha empassat algun tipus d’objecte, sobretot piles o imants.

Els pares han de prestar també molta atenció al comportament dels petits pacients, segons la SEUP, considerant una emergència “que no responguin a estímuls, que presentin irritabilitat o somnolència excessives, que tinguin convulsions o moviments anormals o que es mostrin marejats o amb pèrdua de força”.

Per descomptat, els accidents són motiu per cridar al 112: sobretot, “si hi ha ferida profunda amb sagnat abundant que no cedeix després d’aplicar pressió durant 10 minuts i que precisi sutura; si es produeix una fractura oberta (es veu l’os/os); si es dona un cop en el cap amb pèrdua de coneixement; o si ingereix productes tòxics o medicaments”.

Una raó més per activar les alarmes i anar a urgències, la febre: en els bebès menors de tres mesos, si la temperatura aconsegueix o supera els 38 ºC; i en nens més majors, els 40,5 ºC.

Bovines: algunes també són urgents

Davant l’actual situació d’estat d’alarma a causa de la COVID-19, i tenint en compte la recomanació general de les autoritats sanitàries d’evitar sortides innecessàries del domicili i les visites als centres sanitaris, quines vacunes no pot saltar-se la població?

  • Si de nens parlem, Francisco Álvarez, coordinador del Comitè Assessor de Vacunes de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), sosté que han de mantenir-se “les vacunes dels menors de 15 mesos ja siguin finançades o no finançades com les del rotavirus, meningococ B i meningococs ACWY; amb especial atenció a les vacunes dels 2 i 4 mesos i a la triple vírica”.
  • Per la seva banda, segons el Ministeri de Sanitat, es considera també prioritària “la vacunació de dones embarassades, així com la vacunació en poblacions amb risc elevat, especialment persones en tractament amb Eculizumab i trasplantats (es valorarà el risc-beneficio d’acudir al centre sanitari específic prioritzant les mesures d’aïllament físic)”. Tampoc es pot saltar “la vacunació en brots epidémicos i post exposició no demorable”.
  • La resta de vacunes incloses al calendari, tant en l’etapa infantil com en l’adulta i en majors, “poden posposar-se fins que es recuperi l’activitat normal. En l’escenari actual, un retard de la resta de les vacunacions no suposarà problemes i podrà reprendre’s quan es recuperi l’activitat sanitària habitual”.
  • El Ministeri de Sanitat dicta que les vacunes s’administraran sempre que els centres de vacunació tinguin capacitat i puguin complir amb les mesures de seguretat oportunes. “Per assegurar-se d’això, les persones contactaran per telèfon amb els centres de salut o assistencials que hagi determinat cada comunitat autònoma com a centres de vacunació operatius, per sol·licitar cita i, d’aquesta manera, mantenir el distanciament físic recomanat”, apunta.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions