Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Aquests són els motius pels quals sí que has d’anar a urgències (més enllà del coronavirus)

La por de contreure la COVID-19 ha provocat que moltes persones no acudeixin a urgències per altres causes, fins i tot amb símptomes clars d'afeccions greus per les quals sí que cal anar

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 26deAbrilde2020

Des que va començar la crisi per la COVID-19, segons la Societat Espanyola de Cardiologia, “les angioplàsties primàries han passat de 429 setmanals (abans de l’epidèmia) a 258 (durant una setmana d’epidèmia)”. És a dir, es va reduir en un 40% el nombre de tractaments referits a una de les afeccions coronàries més habituals al nostre país: l’infart de miocardi. Això significa que els ciutadans pateixen menys del cor que fa només uns mesos? En absolut. El que succeeix és que molts, com altres pacients, han tingut més por d’anar a urgències i arriscar-se al contagi del coronavirus que a la possible malaltia que estaven sofrint. Però en alguns casos no hi ha ni un minut que perdre: les nostres vides corren perill. Et comptem en quins.

El mateix que els ha ocorregut als pacients cardíacs els ha passat a altres persones amb quadres clínics com a apendicitis, problemes neurològics i nefrítics o afeccions oncològiques. I els més petits de la casa tampoc han escapat a aquest temor, saltant-se els pares fins i tot el seu calendari de vacunes amb la condició de no portar-los a un centre sanitari. No obstant això, d’atendre a temps moltes malalties depèn que es resolguin amb final feliç. Quan és imprescindible telefonar al 112 o recórrer a les urgències hospitalàries?

Si sents dolor, cremor o pressió en el pit

Segons indica la Fundació Espanyola del Cor, el símptoma habitual d’un infart de miocardi és “dolor tipus peso en la zona de l’estèrnum que no es modifica amb els moviments ni amb la respiració, bastant intens i, a vegades, s’irradia cap a mandíbula, coll i esquena, braç esquerre i, en alguns casos, braç dret”. No obstant això, no és l’únic senyal: “També es pot associar a suor freda i mareig. Altres vegades es manifesta amb dolor en la part alta de l’abdomen, dificultat per a respirar, ganes de vomitar i pèrdua de coneixement”.

En cas de presentar aquests símptomes, la Societat Espanyola de Cardiologia recomana telefonar urgentment al 112 per a comprovar, a través d’un electrocardiograma, si es tracta d’un atac al cor i activar l’anomenat Codi Infart: “És clau que la població sàpiga que els serveis de cardiologia segueixen preparats per a atendre els pacients, malgrat el coronavirus”.

Si es paralitza un costat del cos, parles incoherentment o tens intens mal de cap

Aquests símptomes poden evidenciar que s’està sofrint un ictus o infart cerebral, tal com indica la Societat Espanyola de Neurologia. Però segons aquesta no són els únics: l’ictus pot provocar un trastorn del llenguatge, que es manifesta en la incapacitat de parlar de manera coherent o d’entendre el que diuen els altres; pèrdua brusca de la visió, que sol afectar un costat del camp visual, com si veiéssim la televisió i la meitat s’apagués; o un mal de cap sobtat i d’una intensitat que pocs han sentit abans.

Una de les comprovacions que fan els metges per a saber si estan davant un trastorn de circulació cerebral és aixecar les mans del pacient i deixar-les anar al mateix temps; si només una d’elles cau, hi ha motius per a sospitar. Una altra prova definitiva és demanar al pacient que somrigui: si només pot aixecar una part de la comissura dels llavis, és moment de telefonar a les urgències del 112. Perquè les tres primeres hores d’un infart cerebral resulten crucials.

Si sofreixes una hemorràgia

Sabem que la sang sempre resulta alarmant, però no en tots els casos és motiu per a anar a urgències, ja que les hemorràgies poden variar des d’una cosa lleu fins una cosa molt greu, depenent de molts factors: per exemple, la quantitat de sang perduda, la velocitat a la qual es perd o la procedència del sagnat. Sí que hem de considerar la seva importància quan parlem de vòmits i esputs amb sang, sagnats rectals o ginecològics (molta atenció a les embarassades) o a hemorràgies causades per una ferida en qualsevol zona del cos. Altres signes i símptomes d’alarma quan algú sofreix una hemorràgia? Segons informa Creu Roja, cal activar també les alarmes quan qui està sagnant té “sensació de mareig, feblesa o inestabilitat; disminució del nivell de consciència, pal·lidesa i sudoració freda, dificultat per a respirar, abdomen dur o pols ràpid”.

Si sents dolor brusc i intens des de la regió lumbar cap al pubis

Pot tractar-se d’un còlic nefrític, segons informa la Societat Espanyola de Medicina Interna. Aquesta malaltia és causada per l’obstrucció per una pedra formada en l’orina i que bloqueja el flux d’aquesta des del ronyó cap a la bufeta. “A vegades el dolor sembla com un batec. I pot acompanyar-se de dolor en orinar, necessitat d’orinar amb freqüència, a vegades de manera imperiosa”, comenta.

Davant aquests símptomes, cal acudir a urgències, ja que caldrà realitzar una radiografia d’abdomen, analitzar l’orina per a veure si hi ha cristalls en ella i potser altres proves diagnòstiques com una urografía intravenosa, una ecografia o un TAC. “A més, perquè no es danyi el ronyó, pot ser precís una sonda uretral o col·locada en el ronyó”, explica.

Si ets un pacient oncològic

Hi ha molts tipus de càncer , estadis de la malaltia i tractaments que poden donar lloc a una baixada de defenses dels pacients. Aquesta pandèmia i la por que origina entre els malalts oncològics fan que molts d’ells se sentin reticents a acudir a l’hospital a rebre quimio i radioteràpia i, fins i tot, per una emergència d’un altre tipus. “Davant qualsevol dubte concret del seu cas o tractament, el pacient ha de consultar amb el seu metge, que és qui coneix el seu historial clínic i la situació de la seva malaltia en aquest precís instant”, aconsellen en l’Associació Espanyola Contra el Càncer.

I, si es tracta d’alguna altra patologia, el més encertat seria telefonar al 112 identificant-se en tot moment com a pacient oncològic i indicant el tractament que tenen prescrit. Una dada més: totes les unitats d’oncologia (cirurgia inclosa) romanen obertes en tots els hospitals.

Si sofreixes una fractura traumatològica

Qualsevol cop o contusió no significa necessàriament haver sofert una fractura. Ara bé, hi ha senyals que podrien fer saltar les nostres alarmes, com la impossibilitat per a moure’ns després d’aquest accident, una inflamació excessiva o una deformació en la zona afectada.

En aquests casos, cal recórrer a urgències perquè ens facin un diagnòstic radiològic encertat per a evitar mals majors. Segons la Societat Espanyola de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, hem de considerar “una cita urgent aquella la demora de la qual pot produir seqüeles permanents en el pacient”, i en aquesta urgència inclou “les fractures, el control d’operacions recents, els guixos o la patologia oncològica no controlada”.

Quant a la comunicació de resultats de proves diagnòstiques que no influeixin en l’evolució de la malaltia, així com controls anuals de cirurgies ortopèdiques, podran realitzar-se per via telemàtica sense necessitat d’acudir a la consulta. En cas que la consulta en remot no pugui realitzar-se, “la cita passarà a considerar-se urgent”.

Si et mareges o perds el coneixement

Segons explica la Revista Espanyola de Cardiologia, en un desmai o síncope es produeix una pèrdua total de consciència de manera transitòria, amb recuperació espontània i sense seqüeles posteriors. I ocorre per una disminució temporal del flux sanguini cerebral, encara que les causes perquè això ocorri poden ser diverses. La síncope més comuna s’origina per alguns tipus d’emocions o situacions, com a estrès, ansietat, excés de calor… Aquest mareig també pot produir-se per un canvi postural: per exemple, en aixecar-se del llit o el sofà de manera brusca. Una crisi epilèptica, una alteració del metabolisme com les baixades de sucre o una intoxicació són, així mateix, causes freqüents.

Totes elles, per més que cridin molt l’atenció, solen ser una cosa transitòria i sense majors conseqüències. No obstant això, ja que la pèrdua de coneixement o la síncope pot associar-se a altres patologies neurològiques o cardíaques, “sempre que se sofreixi és aconsellable acudir a un centre de salut o a urgències hospitalàries per a rebre una valoració mèdica”.

I quan portem als nens a urgències?

Tenint en compte que els més petits no són capaços d’expressar clarament el que els succeeix, els adults hauran de prendre bona nota dels senyals que presenten. Tal com indica la Societat Espanyola d’Urgències de Pediatria (SEUP), aquests són símptomes que han de tenir en compte per a portar-los immediatament a urgències:

  • Si la pell presenta mala coloració (pal·lidesa, pell clapejada, coloració blava o grisenca).
  • Si es produeix aparició sobtada de taques, inflor de llavis o parpelles (sospita d’al·lèrgia) amb dificultat per a respirar, vòmits o mareig.
  • En cas que tinguin dificultat per a respirar (se’ls marquen les costelles, respiren molt ràpid, hi ha pauses en la respiració o aquesta presenta una espècie de xiulet).
  • Si el nen té vòmits o salivació constant.
  • En qüestió gastrointestinal, també cal acudir a urgències si es tracta d’un bebè menor d’un mes que rebutja preses de lactància.
  • Si el nen presenta vòmits persistents o diarrea abundant i freqüent durant més de 24 hores, si orina poc; té dolor de panxa forta i continu; i, per descomptat, si s’ha empassat algun tipus d’objecte, sobretot piles o imants.

Els pares han de prestar també molta atenció al comportament dels petits pacients, segons la SEUP, considerant una emergència “que no responguin a estímuls, que presentin irritabilitat o somnolència excessives, que tinguin convulsions o moviments anormals o que es mostrin marejats o amb pèrdua de força”.

Per descomptat, els accidents són motiu per a telefonar al 112: sobretot, “si hi ha ferida profunda amb sagnat abundant que no cedeix després d’aplicar pressió durant 10 minuts i que requereixi sutura; si es produeix una fractura oberta (es veu l’os); si es dóna un cop al cap amb pèrdua de coneixement; o si ingereix productes tòxics o medicaments”.

Una raó més per a activar les alarmes i anar a urgències, la febre: en els bebès menors de tres mesos, si la temperatura aconsegueix o supera els 38 °C; i en nens més majors, els 40,5 °C.

Bovines: algunes també són urgents

Davant l’actual situació d’estat d’alarma a causa de la COVID-19, i tenint en compte la recomanació general de les autoritats sanitàries d’evitar sortides innecessàries del domicili i les visites als centres sanitaris, quines vacunes no pot saltar-se la població?

  • Si de nens parlem, Francisco Álvarez, coordinador del Comitè Assessor de Vacunes de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), sosté que han de mantenir-se “les vacunes dels menors de 15 mesos ja siguin finançades o no finançades com les del rotavirus, meningococ B i meningococs ACWY; amb especial atenció a les vacunes dels 2 i 4 mesos i a la triple vírica”.
  • Per part seva, segons el Ministeri de Sanitat, es considera també prioritària “la vacunació de dones embarassades, així com la vacunació en poblacions amb risc elevat, especialment persones en tractament amb Eculizumab i trasplantats (es valorarà el risc-beneficio d’acudir al centre sanitari específic prioritzant les mesures d’aïllament físic)”. Tampoc es pot saltar “la vacunació en brots epidèmics i post exposició no demorable”.
  • La resta de vacunes incloses en el calendari, tant en l’etapa infantil com en l’adulta i en majors, “poden posposar-se fins que es recuperi l’activitat normal. En l’escenari actual, un retard de la resta de les vacunacions no suposarà problemes i podrà reprendre’s quan es recuperi l’activitat sanitària habitual”.
  • El Ministeri de Sanitat dicta que les vacunes s’administraran sempre que els centres de vacunació tinguin capacitat i puguin complir amb les mesures de seguretat oportunes. “Per a assegurar-se d’això, les persones contactaran per telèfon amb els centres de salut o assistencials que hagi determinat cada comunitat autònoma com a centres de vacunació operatius, per a sol·licitar cita i, d’aquesta manera, mantenir el distanciament físic recomanat”, apunta.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions