Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Assetjament escolar a través de les noves tecnologies

El ciberacoso provoca més depressió en nens i adolescents que l'atac cara a

img_ninos tarea

L’assetjament escolar o bullying és un dels grans riscos per a la salut psicològica de nens i adolescents. És una situació de violència constant, física o psicològica, duta a terme per un escolar o un grup d’escolars contra un altre alumne que no pot defensar-se. És una forma de maltractament que, segons alguns estudis, afecta aproximadament a un de cada quatre escolars a Espanya.

El bullying té el seu principal escenari als centres escolars. Aquesta agressió física o psicològica es desenvolupa en els passadissos dels col·legis, als patis, a la sortida de classe… Però els experts alerten que augmenten els casos de “ciberbullying”. Segons Joaquín Mora-Merchán, professor de psicologia de la Universitat de Sevilla, el “ciberbullying” o ciberacoso és “qualsevol forma d’agressió intencional i repetida que generi abusos de poder a través de les noves tecnologies, com el correu electrònic, els xats, els mòbils o les xarxes socials, entre uns altres”.

Segons l’estudi “Joventut i Violència”, de la Fundació Pfizer, l’11,6% dels adolescents entre 12 i 18 anys ha sofert maltractament psicològic a través de la Xarxa i un 8,1% ho ha sofert a través del mòbil. A causa de l’augment d’aquest tipus de casos, l’Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació (INTECO) ha publicat la “Guia legal sobre ciberbullying i grooming” (assetjament realitzat per un adult), en la qual s’ofereixen consells a progenitors. L’Equip Multidisciplinari de Recerca sobre Ciberbullying (EMICI) del Laboratori d’Estudis sobre Convivència i Prevenció de la Violència (LAECOVI) ha elaborat també un protocol d’actuació perquè pares i professors sàpiguen com han d’actuar davant aquests casos.

Del correu electrònic al vídeo difamatori

Parlar de què busquen i fan els fills en Internet ha de formar part de les converses familiars

Les formes de ciberacoso són tan variades com les possibilitats que permeten les noves tecnologies. “Sovint, es repeteix la fórmula que es duu a terme cara a cara: els acosadores insulten a la víctima per correu electrònic, com també fan en persona”, assenyala Mora-Merchán. Altres formes d’atac consisteixen a fer muntatges de vídeo on es difama a la víctima, crear pàgines web on es puntua als companys de classe “més ximples”, usurpar la seva identitat per fer-los quedar malament d’alguna forma o realitzar trucades amenaçadores al telèfon mòbil.

Conseqüències psicològiques del ciberacoso

Els efectes psicològics són els mateixos que els de l’agressió “tradicional”: aïllament social, depressió, baixa autoestima, disminució del benestar psicològic, descens del rendiment acadèmic, rebuig de la vida escolar… Però segons un estudi desenvolupat pels Instituts Nacionals de Salut d’EUA i publicat en ‘el Journal of Adolescent Health’, quan aquest setge se sofreix a través de les noves tecnologies, el risc de depressió és major. Com assenyala Ronald J. Iannotti, un dels responsables de la citada recerca, “les víctimes poden ser més propenses a sentir-se aïllades, deshumanitzades o desemparades al moment de l’atac”.

En ocasions, el bullying cara a cara desemboca en ciberacoso. I molts escolars sofreixen tots dos tipus. El problema del “ciberbullying” és que als escolars els resulta molt difícil protegir-se d’ell perquè haurien de deixar d’usar les xarxes socials, el correu electrònic o el mòbil. Són les eines que empren els ciberacosadores i que tan necessàries i habituals resulten avui dia.

En funció del tipus d’agressió cibernètica (un vídeo en el qual es grava a la víctima mentre li insulten, un correu electrònic amenaçador, un missatge vexatori en una xarxa social), el dany psicològic varia. Per a Mora-Merchán, depèn de cada persona, “però el que sovint suposa un major perjudici són les formes relacionades amb la imatge i les de major repercussió social”. Un correu electrònic privat pot ser dur i amenaçador, però un vídeo penjat en Internet ho poden veure milers de persones. “És una atac psicològic molt lesiu”, subratlla.

Agressors i víctimes

La figura de l’acosador és un repte pendent per als estudiosos del bullying. “Del cierberacosador es coneix poc, solament que sol ser el mateix que actua cara a”cara , assenyala l’expert. El 50% de les víctimes de “ciberbullying” coneix als seus agressors, encara que les noves tecnologies permeten als acosadores realitzar les seves agressions psicològiques i salvaguardar el seu anonimat, sempre que vulguin. “Molts d’ells saben que la veritable tortura és dir-li a les seves víctimes: Saps qui soc?. És una forma d’assaborir el poder. En altres ocasions, no volen donar-se a conèixer per por de les possibles represàlies. Així juguen amb el terror de les seves víctimes”, puntualitza Mora-Merchán.

PREVENIR I DETECTAR EL CIBERACOSO

El bullying a través de les noves tecnologies pot ser més invisible per als progenitors que el realitzat cara a cara. Un missatge de text a través del mòbil, insults en una xarxa social, un correu electrònic amb burles… Els escolars utilitzen amb freqüència aquestes noves tecnologies sense la presència o la supervisió contínua dels pares. Per aquest motiu, “cal fer-se partícip de la vida dels fills en Internet”, explica Joaquín Mora-Merchán.

Internet, el mòbil o les xarxes socials, entre unes altres, són tecnologies imprescindibles avui dia per a la formació, la comunicació i l’entreteniment dels estudiants. “No cal censurar-los, tot el contrari. Però ajuda situar l’ordinador en una zona comuna de la casa, com el menjador. Ajuda parlar de què busquen i fan els fills en Internet. Ha de formar part de les converses familiars, com es xerra sobre les notes o les activitats esportives”, exposa l’expert. Els fills han de sentir que poden confiar en els pares.

“Molts nois dirien als seus pares que sofreixen ciberacoso, però tenen por que els llevin la connexió a Internet. No cal culpar-los ni penalitzar-los”, recalca Mora-Merchán. Alguns símptomes que un escolar travessa aquesta situació són: si interromp o modifica de forma estranya l’ús de les noves tecnologies, si intenta contactar amb desconeguts a través d’Internet, si sofreix canvis d’humor o si té problemes en el seu rendiment acadèmic. Aquestes són pistes que alguna cosa pansa. Per a l’especialista, el consell més important és “una bona comunicació entre pares i fills”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions