Astènia primaveral

La primavera es manifesta en la naturalesa com una explosió de vida, de la qual la floració de les plantes i el zel dels animals són clars exponents. Entre les persones, existeix una expressió molt coneguda popularment, “la primavera, la sang altera”, que se sol emprar per a referir-se als canvis que l’estació provoca en els éssers humans.

Si bé són moltes les persones que reben de manera positiva aquesta època de l’any, no són menys les que, amb l’arribada de la primavera, senten un major cansament (astènia o fatiga) de l’habitual, es troben sense forces per a començar el dia i fins i tot amb un estat anímic molt baix. Aquestes persones sofreixen el que popularment s’ha anomenat “astènia primaveral”. Es tracta d’un trastorn lleu i passatger que es produeix quan el nostre cos no aconsegueix adaptar-se de manera adequada als canvis que comporta la nova estació. Aquesta dolenta o lenta adaptació es manifesta en una sensació de feblesa i falta de vitalitat generalitzada, que sol durar uns dies o setmanes, en cap cas més de tres mesos.

L’arribada de la primavera comporta una sèrie de canvis climàtics: augment de la intensitat lumínica, pujada de les temperatures, increment de les hores de sol, variacions en els nivells d’humitat i pressió atmosfèrica, que en molts països van acompanyats de canvis horaris. Tots aquests factors alteren els nostres ritmes circadiaris; els cicles o bioritmes que tenim tots els éssers vius i que preparen el nostre organisme per al començament del dia i de la nit.

Però, on es troba l’origen d’aquesta pertorbació? El nostre rellotge biològic està regulat d’una banda del cervell: l’hipotàlem, un conjunt de nuclis que controlen, entre altres, la temperatura, l’apetit, la set i l’obertura de la nostra retina. Un d’aquests nuclis rep impulsos nerviosos de la retina i estimula la glàndula pineal, una estructura que regula la secreció hormonal i de neurotransmisores segons la intensitat lumínica que rep. Els neurotransmisores són substàncies implicades en el to anímic i la vitalitat de les persones; alguns exemples són la melatonina cerebral, que actua per a iniciar els processos de somni i vigília, i la serotonina, que afavoreix la vitalitat i l’alegria. Per això, quan els nivells hormonals o de neurotransmisores no són els adequats, l’individu se sent cansat i fins i tot trist.

Atès que el cervell és molt sensible a les variacions climàtiques i horàries, totes les persones acusem aquests canvis, encara que de diferent manera: mentre algunes els assimilen amb facilitat i rapidesa, unes altres sofreixen un procés d’adaptació més lent o difícil, que es converteix en una astènia quan es manifesta en un grau lleu i pot arribar a una depressió quan la gravetat és major.

Com a conseqüència de les alteracions climàtiques, hi ha altres èpoques de l’any que també poden originar processos d’astènia i baixos estats d’ànim o depressió, com la tardor. L’astènia tardorenca és menys coneguda socialment, potser per la seva menor incidència; però també és probable que l’astènia primaveral s’hagi popularitzat més pel contrast que es produeix entre l’individu esgotat o amb l’ànim baix i un entorn natural exultant.

Resulta difícil saber amb exactitud a quantes persones afecta l’astènia primaveral al nostre país, ja que, en tractar-se d’un trastorn ocasional i lleu, moltes no el manifesten públicament, per la qual cosa no existeixen dades publicades sobre aquest tema. El doctor Manuel Barceló, coordinador de Salut Mental de l’Hospital La Fe estima que – en un nivell lleu o moderat- pot afectar el 50% de la població.

Respecte als factors que afavoreixen el desenvolupament de l’astènia primaveral no hi ha un consens unànime entre els experts. Un sector afirma que aquest trastorn afecta més a persones d’entre 20 i 50 anys- amb major incidència en dones que en homes- i en les zones geogràfiques urbanes. No obstant això, uns altres asseguren que afecta per igual a homes i dones, en qualsevol edat de la seva vida, encara que hi ha persones amb una major predisposició o sensibilitat biològica. Aquesta és la postura defensada per la doctora Paloma Gómez, metge de família i membre del Col·legi Oficial de Metges de València, qui assenyala que són més sensibles a aquest trastorn les persones que pateixen estrès, tenen un problema emocional o psicològic previ, sofreixen un desequilibri hormonal o porten una dieta deficitària.

Des de l’Institut Superior d’Estudis Psicològics (ISEP), Ferran Martínez, psicòleg i director de l’ISEP Clínic de Castelló, atribueix l’astènia primaveral a “un conglomerat de factors ambientals facilitats per la vulnerabilitat causada per l’estrès o la mala qualitat de vida, que produeixen un descens de les defenses i canvis hormonals, per la qual cosa ens sentim més afectats per agents com el pol·len o de tipus viral”.

El doctor Manuel Barceló apunta la influència de l’àrea geogràfica: en zones on l’hivern és llarg i el cervell s’ha adaptat mancant llum, el canvi brusc d’hores de sol produeix una pitjor adaptació, per la qual cosa hi ha major risc d’acusar aquests canvis estacionals. Segons el doctor Barceló, “l’astènia no té relació amb esdeveniments externs, sinó amb factors climàtics, biològics i d’hàbits; per exemple, les persones que treballen a torns tenen més risc de patir astènia, perquè els seus ritmes circadiaris s’alteren, mentre que els qui porten uns hàbits de somni constants tenen una major protecció”.

D’aquesta manera, els anys en què la climatologia propícia que el canvi d’intensitat lumínica sigui progressiu, l’astènia primaveral serà més lleu; mentre que en els anys en què es donen canvis estacionals bruscos, l’augment de lluminositat i temperatura originaran quadres astènics més aguts.

Els símptomes que posen de manifest un quadre d’astènia primaveral poden ser tant físics com psíquics. L’individu que sofreix aquest trastorn sent cansament, una feblesa generalitzada, decaïment físic i intel·lectual, somnolència, dificultat de concentració, certa apatia i deixadesa i sensació d’atordiment o de pressió al cap. També poden aparèixer marejos, irritabilitat, falta d’apetit, disminució de la libido i fins i tot un descens del sistema immunitari que ens faci més sensibles als processos al·lèrgics o infecciosos.

Quan es pateix aquest trastorn, el somni no resulta reparador, encara que durant la nit s’hagi adormit les hores necessàries. Una queixa habitual de qui sofreix astènia primaveral és: “no tinc ganes d’aixecar-me als matins”, fins i tot en persones molt actives habitualment. En general, es tracta de símptomes reals que només són alimentats psicològicament per les persones hipocondríacas i les que sofreixen trastorns d’ansietat i de l’estat d’ànim, que tenen una apreciació distorsionada d’aquests indicis.

A l’ésser un trastorn d’origen cerebral i hormonal s’atenua tot el cos, però també se sent més pesada la ment. L’individu astènic sent- alhora que cansament- una falta d’alegria o sensació de buit. Si aquesta situació donés origen a una sensació de tristesa i d’anhedonia -incapacitat de sentir plaer- en un rang major, es podria entendre com el començament d’una depressió.

A pesar que per la seva simptomatologia es pugui tenir la impressió de patir una patologia, els experts insisteixen que l’astènia primaveral no es pot considerar una malaltia ni, per tant, una síndrome (conjunt de símptomes associats a una malaltia), ja que els seus efectes desapareixen com a l’organisme s’ajusta als canvis estacionals. Per aquest motiu el seu diagnòstic no sempre resulti senzill.

El professional idoni per a detectar una astènia primaveral és el metge de família o de capçalera, ja que té al seu abast els elements necessaris per a efectuar un diagnòstic encertat: el coneixement de la salut global i de l’historial del pacient, la valoració del grau de simptomatologia i la seva durada, i la realització de les exploracions i analítiques que es precisin.

És fonamental que, en vista dels símptomes, el metge de família realitzi un diagnòstic precís i diferencial que permeti descartar malalties físiques que també es manifesten amb una sensació de cansament, com l’anèmia, o altres alteracions de caràcter psicològic. En els casos en què s’apreciï una fòbia a la primavera o indicis de depressió, el metge haurà de derivar la consulta a un psicòleg o psiquiatre.

També és important diferenciar aquest trastorn passatger de la síndrome d’astènia crònica, una afecció d’origen desconegut i que presenta quadres d’immunodeficiència molt més severs i de llarga durada, de tres a més de sis mesos.

El millor tractament és la prevenció. Tots els experts coincideixen a assenyalar que la principal clau per a combatre i prevenir l’astènia primaveral és mantenir uns hàbits de vida saludables. En aquest sentit, és aconsellable prendre les següents mesures, especialment a priori i durant l’arribada de la primavera:

• Respectar les hores de somni; dormir les hores que l’organisme necessiti, però sense recórrer a substàncies artificials per a agafar el son.

• Mantenir una alimentació sana i equilibrada, baixa en ingesta de greixos i rica en fibra que ens aporti la quantitat de nutrients necessaris per al nostre organisme. És recomanable augmentar el consum de fruites i verdures; aporten les sals minerals que perdem a causa de l’augment de la temperatura exterior, així com les vitamines necessàries en la nostra dieta.

• Practicar exercici físic moderat: per exemple, fer passejos de 45 a 60 minuts, nedar, muntar amb bicicleta, ballar o practicar ioga o qualsevol altra activitat que relaxi cos i ment. Els astènics han d’evitar els esports que requereixin un esforç excessiu durant l’època en què es vegin afectats.

• Portar una vida ordenada: en la mesura que sigui possible mantenir uns horaris fixos per a ficar-nos al llit i aixecar-nos i per als menjars.

• Eliminar les substàncies excitants, com el tabac, alcohol, begudes amb cafeïna o qualsevol tipus de substància tòxica.

• Davant la temptació constant de tombar-se en el sofà o en el llit i romandre inactius, no deixar-se vèncer i aprofitar les hores de llum natural per a sortir a prendre l’aire i el sol, font de vitalitat i energia.

• Fomentar activitats intel·lectuals suaus que ens motivin i estimulin.

• Si pot ser, fer petits descansos de cinc minuts cada hora durant la jornada laboral perquè aquesta es desenvolupi d’una manera més relaxada.

Al marge d’aquests consells generals o hàbits saludables, l’aplicació específica d’alguna mena de tractament és un tema controvertit entre els experts.

Alguns metges consideren adequat completar aquestes mesures amb la ingesta de complexos vitamínics o de minerals per a pal·liar l’astènia primaveral: “De cara a la primavera, l’organisme requereix més vitamines i minerals, per la qual cosa un complex vitamínic o mineral pot ser convenient, però sempre sota control mèdic i una vegada que aquest tingui un diagnòstic precís”, opina la doctora Paloma Gómez, experta en nutrició i dietètica.

Segons l’especialista, existeixen tres tipus de substàncies que es poden administrar per a tractar l’astènia primaveral: els adaptógenos, com el romaní, que ajuden l’organisme a adequar-se a la nova situació; i suplements de vitamines i minerals que siguin deficitaris en l’organisme, entre els quals destaquen els betacarotenos (extrets de la pastanaga), que ajuden al fet que l’organisme es prepari i el canvi climàtic i lumínic sigui més gradual, i alguns oligoelementos, com el zinc, molt deficitari en aquests moments en la nostra alimentació.

El psicòleg Ferran Martínez, de l’ISEP, manté un altre punt de vista sobre aquest tema: “Al meu entendre, si les analítiques són normals i no existeix cap dèficit important, abans que prendre complexos d’aquest tipus, és millor treballar psicològicament amb els factors causants com l’estrès, i portar una vida sana. Convé restar importància als símptomes corporals i esperar amb serenitat al fet que desapareguin. Hem de pensar en termes de normalitat i no de malaltia, ja que són desequilibris corporals, com els que es passen- per exemple- amb la menstruació.”

El doctor Manuel Barceló considera que portar una alimentació completa i hàbits de vida saludables és suficient per a l’organisme funcioni com degués, per la qual cosa exclou qualsevol tipus de tractament per a l’astènia primaveral: “És un trastorn lleu i passatger que, per tant, no necessita ser tractat. Es deu desdramatizar; no podem fomentar la idea que qualsevol petit desajustament suposi un risc per al nostre equilibri. Estem creant una societat d’hipocondríacos; gran part del sofriment de la societat del nostre segle està relacionat amb la incapacitat d’adaptar-se a la frustració i les molèsties. Apareixen situacions de cansament o dolor lleu que convé deixar que passin per si soles, d’aquesta manera, augmentarà la nostra capacitat de superació. Quan un accepta les seves pròpies limitacions o petites incomoditats, també aprèn a ser més feliç.”