Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Astènia primaveral

Un trastorn lleu i passatger que afecta la meitat de la població

Amb l’arribada de la primavera, la naturalesa sembla estar en completa ebullició. No obstant això, són moltes les persones que amb el començament d’aquesta estació se senten cansades o alacaigudes, tant física com psíquicament. És l’anomenada astènia primaveral, un trastorn lleu i passatger que es pot superar sense tractament. Per a això, és fonamental un diagnòstic precís del metge de família. Portar una dieta equilibrada, dormir les hores necessàries, practicar exercici moderat i mantenir una vida ordenada constitueixen la millor prevenció per a les persones més sensibles als canvis estacionals.

Factors que propicien l'astènia primaveral

Respecte als factors que afavoreixen el desenvolupament de l’astènia primaveral no hi ha un consens unànime entre els experts. Un sector afirma que aquest trastorn afecta més a persones d’entre 20 i 50 anys- amb major incidència en dones que en homes- i en les zones geogràfiques urbanes. No obstant això, uns altres asseguren que afecta per igual a homes i dones, en qualsevol edat de la seva vida, encara que hi ha persones amb una major predisposició o sensibilitat biològica. Aquesta és la postura defensada per la doctora Paloma Gómez, metge de família i membre del Col·legi Oficial de Metges de València, qui assenyala que són més sensibles a aquest trastorn les persones que pateixen estrès, tenen un problema emocional o psicològic previ, sofreixen un desequilibri hormonal o porten una dieta deficitària.

Des de l’Institut Superior d’Estudis Psicològics (ISEP), Ferran Martínez, psicòleg i director de l’ISEP Clínic de Castelló, atribueix l’astènia primaveral a “un conglomerat de factors ambientals facilitats per la vulnerabilitat causada per l’estrès o la mala qualitat de vida, que produeixen un descens de les defenses i canvis hormonals, per la qual cosa ens sentim més afectats per agents com el pol·len o de tipus viral”.

El doctor Manuel Barceló apunta la influència de l’àrea geogràfica: en zones on l’hivern és llarg i el cervell s’ha adaptat mancant llum, el canvi brusc d’hores de sol produeix una pitjor adaptació, per la qual cosa hi ha major risc d’acusar aquests canvis estacionals. Segons el doctor Barceló, “l’astènia no té relació amb esdeveniments externs, sinó amb factors climàtics, biològics i d’hàbits; per exemple, les persones que treballen a torns tenen més risc de patir astènia, perquè els seus ritmes circadiaris s’alteren, mentre que els qui porten uns hàbits de somni constants tenen una major protecció”.

D’aquesta manera, els anys en què la climatologia propícia que el canvi d’intensitat lumínica sigui progressiu, l’astènia primaveral serà més lleu; mentre que en els anys en què es donen canvis estacionals bruscos, l’augment de lluminositat i temperatura originaran quadres astènics més aguts.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions