Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Atenció a la sordoceguera

Els nens sordcecs viurien aïllats del món si no fos pel tacte, l'únic sentit que els permet aprendre i comunicar-se

  • Autor: Per

  • Data de publicació: Diumenge, 21deSetembrede2008

Encara que són pocs els afectats per sordoceguera que aconsegueixen un alt coneixement del món que els envolta, existeixen tallers i programes dirigits tant per a ells, com als seus familiars i amics, que els ajuden en el seu difícil desenvolupament. No obstant això, l’associació que els representa, APASCIDE, afirma que fan falta mediadors per a aquestes persones i metges de referència que les atenguin.

Sordoceguera

A Espanya hi ha unes 6.000 persones amb sordoceguera congènita o adquirida en edat activa (sense comptar amb les persones de la tercera edat que van perdent la vista i l’oïda deguda a la deterioració inherent a l’envelliment), mentre que a Europa la taxa de sordoceguera és de 15 casos per 100.000 habitants, segons informació de l’Associació Espanyola de Pares de Sordcecs, APASCIDE. La sordoceguera no és una malaltia sinó una discapacitat. Així ho reconeix el Parlament Europeu en una declaració que recull la necessitat de recursos per a atendre els afectats.

Per als nens amb sordoceguera, l’única manera de ser conscients que hi ha un món exterior i aprendre a conèixer-lo és el tacteMalalties o traumatismes a qualsevol edat, com a anòxia, asfíxia, infeccions i traumatismes oculars i auditius, encefalitis, meningitis, ictus, tumors, agents químics, cirurgia i una llarga llista de síndromes, són algunes de les causes desencadenants d’aquesta discapacitat. Es considera que un nen és sordcec congènit quan o bé neix amb la discapacitat o perd l’audició i la visió abans d’adquirir el llenguatge oral, aproximadament feia els dos anys d’edat. Una vegada ho ha après, amb independència de si la causa que condueix a la pèrdua de l’audició i la visió és congènita, la sordoceguera es considera adquirida.

Els afectats sordcecs congènits “tenen una dificultat extrema per a l’aprenentatge, en el sentit més ampli de la paraula, no sols en el col·legi, sinó també per a adquirir les habilitats de la vida diària, comunicar-se i conèixer el món, ja que es troben privats dels dos principals sentits de l’ésser humà: la vista i l’oïda”, informa María Dolores Romero, metge i presidenta d’APASCIDE. Per als nens amb sordoceguera, l’única manera de ser conscients que hi ha un món exterior i aprendre a conèixer-lo és mitjançant el tacte i molt poques vegades poden aconseguir un nivell normal de coneixements.

Viure a través del tacte

La principal via per a mostrar el món al nen sordcec -i perquè arribi a desenvolupar-se- és el tacte i la pròpia experiència. Existeix una metodologia especial per a aquest propòsit que ha d’aplicar-se el més precoçment possible. En estar els nens sordcecs privats de vista i oïda, els pares han d’habituar-se a comunicar-se amb ells a través del tacte, que ha de formar part de la rutina diària perquè el petit vagi comprenent què succeeix al seu voltant. La guia sobre el bebè sordcec de Peggy Freeman aporta informació de gran utilitat.

“És absolutament fonamental usar les mans per a ensenyar-los”, encara que “els nens no t’ho posen fàcil”, declara Romero. Al principi, és possible que tinguin por al desconegut i no es deixin tocar. També és habitual que, per inèrcia, els pares només els parlin i, encara que quan són molt petits no se sap amb certesa si perceben algun so, és molt important que els progenitors aprenguin a comunicar-se amb ells també a través de les mans. La comunicació natural amb el seu fill ha de ser el tacte.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions