Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Avanços científics del 2007

De les recerques realitzades durant l'any passat, 'Science' assenyala l'estudi sobre els milions de variacions en el genoma humà

Com cada any, la revista ‘Science’ i l’Associació Americana para a l’Avanç de la Ciència, destaquen els principals assoliments científics aconseguits en matèria biomèdica. Entre totes les recerques efectuades durant el 2007 la publicació destaca, a part de les variacions genètiques, les cèl·lules mare pluripotenciales induïdes, l’estructura del receptor humà beta2-adrenérgico o els estudis sobre el paper de l’hipocamp.

La revista ‘Science’ i l’Associació Americana para a l’Avanç de la Ciència consideren l’estudi de les diferències existents entre els genomes dels diferents individus, la variació genètica humana, el principal assoliment científic de l’any 2007. L’aprofundiment en la variabilitat del genoma entre diferents individus ha permès comprendre el seu paper en malalties i en trets personals. A partir de la seqüenciació del genoma humà, els científics han estudiat la presència de variacions tan petites com una base, els denominats polimorfismes d’un únic nucleòtid (SNP).

Variacions en l’ADN

L’estudi d’aquestes variacions ha estat la base dels estudis d’associació del genoma complet, en els quals els investigadors van comparar l’ADN de milers d’individus sans i amb una malaltia amb la finalitat d’identificar les variants genètiques que predisposen a patir determinades patologies. Aquesta valuosa informació ha permès identificar diversos gens de malalties com la diabetis tipus 2, la fibril·lació auricular, el trastorn bipolar, el càncer de mama, el càncer colorrectal, la hipertensió, l’esclerosi múltiple o l’artritis reumatoide.

Un altre avanç important dins d’aquest camp és la troballa que moltes de les bases de l’ADN poden canviar (es poden perdre, afegir o copiar) de manera que pot produir-se una variació en l’activitat genètica d’unes quantes generacions. Aquest efecte s’ha observat, per exemple, en poblacions amb dietes altes en midó en les quals s’ha identificat més còpies del gen per digerir midó que els individus de poblacions de caçadors, amb major consum de proteïnes.

Cèl·lules mare pluripotenciales

Les cèl·lules mare pluripotentes induïdes són capaces de convertir-se en qualsevol cèl·lula de l’organisme

La tecnologia que permet reprogramar cèl·lules adultes ja diferenciades per convertir-les en cèl·lules mare pluripotenciales ha estat considerada també com un dels avanços clau en l’últim any. Dos grups científics, un de nord-americà de la Universitat de Wisconsin-Madison i un altre japonès de la Universitat de Kyoto, han aconseguit un revolucionari avanç en la medicina regenerativa. Tots dos equips han creat cèl·lules mare a partir de cèl·lules adultes de la pell d’un ratolí, conegudes com a ‘cèl·lules mare pluripotentes induïdes’.

Aquestes cèl·lules reprogramades es comporten com si fossin cèl·lules embrionàries, amb la capacitat de convertir-se de nou en qualsevol cèl·lula de l’organisme. L’equip nord-americà, coordinat per James Thomson, va aconseguir que les cèl·lules adultes es transformessin en pluripotentes introduint quatre gens en fibroblastos humans (cèl·lules de la pell). Aquest grup, en 1998, va anar el primer a aïllar cèl·lules mare embrionàries humanes.

Els científics japonesos, liderats pel Shinya Yamanaka, van utilitzar una tècnica similar activant quatre gens, dos d’ells idèntics als empleats en la recerca de la Universitat de Wisconsin. Així mateix, van utilitzar alguns factors de transcripció que controlen l’activitat d’altres gens. El desembre passat, aquest mateix grup va presentar una variant del procediment que fa la tècnica més segura, la qual cosa facilitaria la seva aplicació terapèutica. La millora consisteix a haver-hi aconseguit la reprogramació cel·lular sense utilitzar el gen promotor de tumors c-Myc. L’eliminació d’aquest gen és un avanç important ja que la seva presència fa a les cèl·lules pluripotentes propenses a formar tumors.

La troballa ha donat un nou gir a les perspectives de la medicina regenerativa per que les cèl·lules obtingudes mitjançant aquestes tècnica superarien a les embrionàries atès que, en provenir del mateix individu, no es produirien reaccions de rebot. A més de la transcendència científica, aquest avanç té importants repercussions ètiques ja que no seria necessari obtenir les cèl·lules mare d’embrions humans.

MÉS AVANÇOS NOTABLES

Img linfocitot1
Les recerques sobre els receptors beta2 adrenérgicos han merescut també l’estar destacats per la revista ‘Science’. Aquests receptors juguen un paper important en el sistema de transmissió d’impulsos neurovegetativos així com en la regulació i secreció d’hormones i neurotransmisores. El seu coneixement pot millorar el tractament farmacològic que va dirigit a aquests receptors. Aquesta és la línia que segueix una recerca en el camp de la immunologia, que podria aportar millores en les vacunes.

L’estudi mostra com els limfòcits T s’especialitzen a fi de defensar a l’organisme de les agressions. Una vegada activades, aquestes cèl·lules del sistema immune generen dos tipus diferents de proteïnes que es troben en pols oposats de la seva estructura. Un costat actua com a ‘soldat’ mentre que en l’altre ho fa com a ‘memòria’, amb informació que romandria latent durant anys a fi de poder ‘atacar’ més endavant, si fos necessari.

Un estudi sobre el paper de la memòria i la imaginació també ha merescut ser destacat. Malgrat que el paper de l’hipocamp (estructura situada al centre del cervell) en la memòria ja era conegut, la recerca publicada a principis del 2007 en ‘Science’ mostra la seva importància per connectar la memòria amb la imaginació. Aquesta funció possibilita que, amb la informació emmagatzemada prèviament, puguem endevinar escenaris i situacions del present i del futur.

Altres temes destacats han estat l’estudi sobre òxids metàl·lics capaços de conformar interfases d’àmplies propietats elèctriques i magnètiques, que podrien representar un pas important per obtenir nous materials, i els estudis sobre el denominat efecte Hall, una forma estranya en què es comporten els electrons quan flueixen a través de certs materials sotmesos a camps magnètics externs.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions