Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Aversió al sexe

La fòbia a les relacions sexuals pot ser tan forta que la persona romangui verge durant tota la seva vida

A vegades el plaer sexual pot convertir-se en dolor. Les relacions íntimes no sempre són desitjades per tots i, fins i tot, poden resultar molt angoixants per a algunes persones. És el cas de l’aversió al sexe i a qualsevol acte que tingui veure amb ell, des de la masturbació a la penetració. Aquest trastorn pot donar-se tant en l’home com en la dona, que el pateixen des de sempre com a conseqüència d’un pensament irracional o a partir d’un determinat moment de la seva vida en el qual són sotmesos a una situació de major estrès o tenen una mala experiència íntima. El resultat d’aquesta fòbia al sexe comporta que la persona afectada decideixi romandre verge per sempre, en lloc d’intentar superar-ho, o que una parella no arribi a consumar la seva unió. Com a mitjana, una persona triga tres anys a reconèixer el que li ocorre i acudir a un especialista.

Reconèixer la por

/imgs/2006/10/llit1.jpgL’aversió al sexe no entén d’edat. Pot afectar tant adolescents com a adults, als quals els avergonyeix reconèixer el seu problema, basat en una resistència feroç a mantenir relacions sexuals. En aquest cas, la por pot estar relacionat tant amb la penetració com amb el més mínim contacte genital, ja que hi ha diferents graus i diferents causes. Segons els doctors Mariano Rosselló i Rosana Rodríguez, del Centre d’Urologia, Andrologia i Sexologia de Madrid i Palma, respectivament, «les causes psicològiques són les més freqüents, encara que en el cas de les dones perimenopáusicas, que es troben en l’etapa prèvia a la menopausa o la tenen fa poc, les causes hormonals són molt comunes a causa de nivells baixos d’estrògens, que els pot causar sequedat vaginal i dolor en el coit, o nivells baixos d’andrògens, que provoca falta de desig sexual. En el cas dels homes, l’aversió al sexe sol estar relacionada també amb problemes d’hipogonadismo, és a dir, amb el dèficit hormonal de testosterona».

L’origen d’aquest trastorn pot ser primari o secundari, la qual cosa significa que qui ho pateix ha tingut des de sempre aversió al sexe o que aquest ha sorgit en un moment determinat per algun problema personal o de parella, una situació d’estrès o abús sexual, o un problema hormonal. Per al psicòleg-sexòleg Xud Zubieta, de l’Institut Espill de València, «encara que la causa pugui deure’s a traumes concrets, el més comú és que respongui a pensaments irracionals, que solen mancar de lògica científica o tenir una lògica subjectiva. Es tracta de pensaments que la persona desenvolupa o adopta en un moment determinat de la seva vida i que poden suposar que algú, per exemple, associï la nit amb una cosa dolenta, amb el que no necessàriament tothom ho associa». «A més, en tractar-se d’una fòbia, el seu origen pot estar relacionat amb qualsevol aspecte que forma part de les relacions sexuals, qualsevol punt concret del procés de la relació sexual, des de l’aversió a aspectes visuals, olfactoris o de textures, gairebé sempre relacionats amb pensaments o idees irracionals», afegeix l’expert.

El tret essencial és un temor desmesurat i irracional a les experiències sexuals i un desig desmesurat a evitar-lesSón precisament aquests pensaments els que determinen els símptomes de l’aversió, que poden provocar en el pacient depressió, ansietat o crisi de pànic en el moment d’enfrontar-se a una situació relacionada amb el sexe o una altra que també li espanti. En aquest sentit, la persona afectada pot experimentar els mateixos símptomes en relació amb la neteja corporal i sentir obsessió per rentar-se les mans multitud de vegades al dia, cada vegada que creu que toca una cosa bruta, o dutxar-se sempre abans de practicar sexe. «Els símptomes principals de l’aversió al sexe són variables, però els més freqüents són l’ansietat a l’hora de realitzar l’acte sexual, la por a l’embaràs, la contractura vaginal, experiències sexuals molt traumàtiques o frustrants i ‘conductes d’evitació’ a la situació de contacte sexual, la qual cosa fa que la qualitat de vida d’aquest pacient i la seva parella es deteriori o que, en el cas que la persona no tingui parella, dificulta molt que la trobi», reconeixen Rosselló i Rodríguez.

En definitiva, el tret essencial de l’aversió al sexe és un temor desmesurat i irracional a les experiències sexuals i, en conseqüència, un desig compulsiu d’evitar-les. La por abasta des del fet de ser vists nus fins al rebuig al contacte amb el semen, la masturbació, el sexe oral i la penetració. El que per a unes persones és sinònim de plaer, per a unes altres suposa una veritable angoixa que s’amaga darrere de frases com ‘no li dono importància al sexe’ o ‘la meva parella i jo ens volem com dos germans’. Afecta per igual a homes o dones, encara que semblen ser elles els qui ho reconeixen amb major freqüència, tal com asseguren els experts consultats. «Clarament, les dones tenen menys vergonya a reconèixer el seu problema, sobretot les dones posmenopáusicas. Això coincideix amb el fet que els homes, encara que pateixen també aquest problema, no tenen tanta aversió al sexe, sinó que el seu rebuig a les relacions sexuals està més relacionat amb problemes d’identitat sexual o disfuncions. En els homes l’aversió és més puntual», explica Rosana Rodríguez.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Conseqüències »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions