Al contrari del que creuen gairebé quatre de cada deu ciutadans espanyols, els antibiòtics no serveixen per tractar la grip ni els refredats, doncs no ataquen a virus sinó a bacteris. Això significa que el 80 % de les infeccions pròpies de l’hivern, que són víriques, no els precisen. No obstant això, s’usen a l’excés i de forma inadequada, la qual cosa genera un seriós problema en fomentar l’aparició de bacteris resistents, que ja maten a Espanya a unes 3.000 persones a l’any. Metges, veterinaris, ramaders i ciutadans, entre altres agents econòmics i polítics, tenim la nostra quota de responsabilitat. T’expliquem què podem fer.
Tenim un problema: Espanya se situa entre els països europeus més consumidors d’antibiòtics per a la salut humana i, encara que la gran majoria dels professionals sanitaris entén què és la resistència bacteriana a aquests medicaments, solament una mica més de la meitat d’aquests experts considera que el seu paper és important per controlar aquest problema crític de salut pública. I si un no es reconeix part de la solució, potser sigui part del problema, la magnitud del qual és tal que, de no actuar, es preveu que en 2050 les infeccions per bacteris multirresistentes desbanquin al càncer com a primera causa de mort al nostre país.
En l’àmbit de la salut animal, Espanya passava per ser el país europeu amb major consum d’antibiòtics veterinaris en 2014. Com a exemple del gran marge de millora existent, està el cas de la colistina, un antibiòtic essencial per a les persones (usat precisament per atacar bacteris que s’han tornat resistents) i que registrava un consum elevadíssim en el sector ramader espanyol.
Doncs bé, a instàncies del Ministeri de Sanitat, una dotzena d’associacions nacionals de veterinaris, ramaders del sector porcí i fabricadors de pinsos signaven en 2016 un acord voluntari de reducció de colistina. La seva ocupació ha caigut de manera dràstica i ha ajudat, al costat de programes semblants en altres àmbits de la ramaderia, al fet que les vendes totals d’antibiòtics d’ús veterinari es reduïssin a la meitat entre 2014 i 2018, la qual cosa dona una idea diàfana del consum erràtic existent fins ara.
Causes evitables, conseqüències catastròfiques

Imatge: Pixabay
Encara que la resistència als antibiòtics és un fenomen que pot donar-se de manera natural, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) assenyala que fa falta que “canviï urgentment la forma de prescriure i utilitzar els antibiòtics”, ja que la crisi actual ha estat provocada per “l’ús indegut d’aquests fàrmacs” en persones i en animals, consumint-los a l’excés o de manera inadequada: en pautes de tractament equívoques, amb durades inadequades o per a infeccions lleus que remetrien per si soles. Això crea el brou de cultiu idoni perquè els bacteris mutin en resposta a aquests mals usos, es tornin resistents, s’incrementi el risc de la seva propagació i siguin més difícils —o impossibles— de tractar.
En l’actualitat, les infeccions per bacteris resistents generen una despesa sanitària addicional al nostre país d’uns 150 milions d’euros. No obstant això, les previsions de futur són “catastròfiques”, segons el vigent Pla Nacional enfront de la Resistència als Antibiòtics, a causa que, de no frenar-se, en trenta anys les morts provocades per aquest fenomen ascendiran a 40.000 persones anuals, amb el que infeccions que no fa tant eren fàcilment curables es col·locaran com la primera causa de mort a Espanya.
El que pots fer tu
A causa del possible mal ús que els consumidors podem fer dels antibiòtics, és important tenir en compte les següents recomanacions:
- Evita les infeccions, rentant-te amb freqüència les mans, preparant els aliments en condicions d’higiene, adoptant mesurades de protecció en les relacions sexuals i mantenint les teves vacunacions aldia .
- No t’automediques i pren antibiòtics sol quan te’ls recepti el metge, seguint les seves instruccions d’ús (no els requereixis ni els exigeixis, si el professional de la salut considera que no són necessaris).
- Completa el tractament prescrit i, si sobra algun medicament, porta-ho a un punt de recollida en la farmàcia més propera (no els guardis ni comparteixis).
- Si tens mascota, no l’automediques i segueix les indicacions del veterinari.
El que pot fer el teu metge
Els professionals sanitaris són una “peça clau en la batalla contra la resistència als antibiòtics”, segons el Ministeri de Sanitat, doncs d’ells depèn en gran mesurada l’alt volum actual de prescripcions, a nivell hospitalari i en atenció primària, amb els riscos que això comporta i, especialment, per als menors de 5 anys i els majors de 85, els grups d’edat que més els consumeixen. Per això, es considera imprescindible la millora de la seva formació sobre com abordar les malalties infeccioses. Entre les recomanacions dirigides als professionals sanitaris destaquen les següents:
- Evitar les infeccions vetllant per la neteja de les mans i de l’instrumental i l’entorn sanitaris.
- Informar als pacients sobre com es poden prevenir les infeccions i fomentar que es mantingui al dia el seu calendari de vacunes.
- En cas de sospita d’infecció bacteriana, realitzar els cultius i assajos pertinents.
- Prescriure antibiòtics sol quan siguin necessaris, de conformitat amb les directrius vigents, receptant el tipus indicat, amb dosi i durada adequades.
- Informar als pacients sobre com prendre els antibiòtics, què és la resistència a aquests fàrmacs i els perills del seu ús indegut.
- Notificar les infeccions resistents als equips de vigilància.
El que poden fer veterinaris i ramaders
De la bona salut dels animals depèn també la nostra, ja que, entre altres raons, determinats microorganismes que els afecten ens poden ser transferits, incloent bacteris resistents. Per això, el sector ramader (veterinaris, productors de porcs, pollastres, conills, vaques, ovelles o cabres, fabricadores de pinsos…) té una importància cabdal davant aquesta problemàtica i ha de seguir les següents recomanacions:
- Prevenir les infeccions millorant la higiene de les granges i el benestar dels animals.
- Administrar antibiòtics als animals sol sota supervisió veterinària i únicament com a mesura terapèutica.
- No utilitzar antibiòtics per estimular el creixement (pràctica prohibida en la Unió Europea des de 2006) ni per prevenir malalties en animals sans.
- Vacunar als animals per reduir la necessitat d’antibiòtics i utilitzar alternatives als mateixos sempre que les hi hagi.
Per accident, Alexander Fleming va observar en 1928 l’efecte antibacteriano d’una substància que va batejar com a penicil·lina i que va suposar el començament de l’era antibiótica, que ha salvat milions de vides. Quan anys més tard el cèlebre científic britànic va recollir el seu premi Nobel de Medicina, va donar les gràcies, va explicar l’azaroso del seu descobriment i també va llançar un advertiment: “Pot arribar el moment en què qualsevol pugui comprar penicil·lina, amb el perill que l’home ignorant pugui prendre dosis insuficients i exposar els seus microbis a quantitats no letals del fàrmac que els faci resistents”.Fleming per ventura no pogués entrellucar llavors el pes exacte de la seva premonició: en l’actualitat la resistència bacteriana constitueix una greu amenaça per a la salut humana i la sanitat animal, però també per a la seguretat alimentària, el medi ambient, el comerç i l’economia mundial. Amb un ritme major al del desenvolupament de nous fàrmacs antibiòtics, de no actuar amb diligència i conjuntament, els bacteris resistents poden abocar al món, segons l’OMS, “a una era en la qual moltes infeccions comunes tornaran a ser potencialment mortals”.