Amb les altes temperatures ve de gust prendre una dutxa d’aigua ben fresca. L’aigua freda estimula i buida al matí, activa la circulació i deixa el cabell més brillant. Però, és recomanable per a tothom? Té efectes adversos? En aquest article es descriuen alguns dels beneficis de l’aigua freda per a l’organisme i també s’explica per què cal ser acurat amb els canvis bruscs de temperatura.
Utilitzar aigua ben freda pot resultar molt apetecible a l’estiu, tant com l’aigua molt calenta a l’hivern, encara que des de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereología (AEDV) adverteixen que si està massa calenta pot desintegrar algunes molècules del mantell àcid i afavorir una excessiva sequedat de la pell.
No obstant això, cal tenir en compte que una dutxa d’aigua molt freda, que produeix una sensació agradable i instantània de frescor, provoca també l’engegada de determinats sistemes de regulació per mantenir la temperatura interna de 37 graus (la idònia per al correcte funcionament de l’organisme), la qual cosa implica una alta despesa d’energia que, després, deriva en una major sensació de calor. És a dir, que per efecte reboti l’aigua freda fa que se senti més ràpid la calor després de la dutxa que si es fa amb aigua temperada.
Beneficis d’utilitzar aigua freda
Les dutxes d’aigua freda ajuden a disminuir la sensació de pesadez o dolor de les extremitats inferiors
Però, l’aigua freda, més enllà de l’empleada a la dutxa matutina per activar el cos i la ment, aporta altres beneficis. És molt recomanable per disminuir la sensació de pesadez o dolor de les extremitats inferiors, sobretot en els qui sofreixen mala circulació, varices o retenció de líquids. Una dutxa d’aigua freda, començant pels peus i anar ascendint fins a la meitat de cuixa, activa tant la circulació sanguínia com la limfàtica. En aquesta mateixa línia, un estudi realitzat en jugadors de futbol professional del Real Racing Club de Santander durant la pretemporada va posar de manifest que la immersió de membres inferiors en aigua gelada en períodes de 30 segons alternats amb pauses d’un minut i mitjà van mostrar una disminució significativa del percentatge de sensacions d’incomoditat relacionades amb la fatiga muscular (dolor i contractures musculars).
El passat 22 de març, coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua, experts de l’AEDV van llançar una sèrie de consells relacionats amb l’aigua i la pell. Quan es tracta de l’aplicació externa, sigui directa o mitjançant comprimides, l’aigua freda ajuda a calmar amb rapidesa la picor i a disminuir la inflamació de la pell davant urticarias, picades d’insecte o èczemes.Fins i tot la Dra. Eulàlia Baselga, dermatóloga pediàtrica i directora mèdica de la clínica dermatológica Dermik de Barcelona, va explicar que, via tòpica, afavoreix la penetració de substàncies hidrosolubles, augmenta l’elasticitat, millora l’aspecte de la pell i evita l’increment de la seva temperatura. Est és un aspecte important davant la canícula estival: l’aplicació externa d’aigua sobre la pell evita que es produeixi un cop de calor.
Aigua freda: cura amb el canvi brusc de temperatura
El síncope d’hidrocución està provocat per la baixada brusca de la temperatura corporal en ficar-se en l’aigua fredaUna de les recomanacions més escoltades durant l’època estiuenca és que no cal banyar-se fins a passades dues hores havent dinat. Amb l’avís de perill del tall de digestió, molts són els que havent dinat han vist com passaven de lentes les hores fins a poder reprendre la diversió en l’aigua. No obstant això, el tall de digestió no existeix, com a entitat clínica reconeguda. En realitat, aquest terme és inadequat, ja que no consisteix en una alteració del procés digestiu, sinó en un conjunt de símptomes digestius que es relacionen amb el síncope d’hidrocución, que està provocat per la baixada brusca de la temperatura corporal.
A més d’en l’aparell digestiu, la hidrocución té efectes sobre el sistema cardiocirculatorio que produeix una disminució de la freqüència cardíaca i del flux sanguini cerebral. Aquest quadre genera diversos símptomes com són les nàusees i vòmits, visió borrosa, zumbido en les oïdes, cefalea, síncope -pèrdua transitòria de consciència, deguda a la hipoperfusión cerebral, amb recuperació espontània i sense seqüeles- i, fins i tot, parada cardiorrespiratòria. Si això succeeix en l’aigua, la víctima pot sofrir un ahogamiento.
Quan hi ha més risc de sofrir una hidrocución? Quan la temperatura de l’aigua és molt baixa (inferior a 27 °C) o la de l’organisme molt alta, o quan existeixen almenys 5 °C de diferència entre la temperatura del cos i la de l’aigua. Llavors, si un se submergeix de cop, pot baixar la temperatura corporal de gairebé 40 ºC a poc més de 25 ºC en pocs segons. Això és fàcil que succeeixi en determinades situacions, com després d’estar molta estona prenent el sol, de realitzar exercici intens o de fer un menjar copiós. Però també algunes malalties, com les cardiovasculars, la febre, tractaments farmacològics, el consum d’alcohol i altres drogues poden provocar una temperatura corporal elevada.
Per aquest motiu, davant alguna situació de risc, el millor és evitar aquest contrast i ficar-se a poc a poc en l’aigua, perquè l’organisme tingui temps d’acostumar-se de forma gradual a la temperatura més baixa. Si, malgrat la precaució, es manifesta algun d’aquests símptomes, el millor és sortir de l’aigua i tombar-se en l’ombra amb les cames en alt. Si el quadre no millora, el prudencial seria avisar al 112.
Malgrat les bondats de l’aigua freda, seria convenient que les persones amb malaltia cardíaca s’abstinguessin de dutxar-se amb aquest aigua, així com els qui tenen la tensió arterial baixa o sofreixen alteracions en la glàndula tiroide, que contribueixen a tenir la sensació de fred constant.
