Des del passat mes de març, la malaltia hemorrágica provocada pel virus de l’Ébola ha ocasionat al voltant de 5.000 morts. Des de l’Organització Mundial de la Salut, els experts afirmen que aquesta epidèmia sense precedents ha posat de manifest que no s’està preparat per fer front a una emergència greu i perllongada en salut pública i que els països més pobres són sempre els més perjudicats. Aquest article descriu quins són les lliçons de l’Ébola que no caldria oblidar i apunta quins són els tractaments experimentals que mostren resultats esperançadors.
Ja ha passat més de mig any des que saltés l’alarma el passat 22 de març. Aquest dia el Ministeri de Salut de Guinea va declarar en el sud del país africà l’epidèmia pel virus de l’Ébola.
A pesar que la malaltia es va descriure fa gairebé 40 anys, encara no hi ha disponible ni tractament ni vacuna
Des de llavors, aquest virus, que provoca febre hemorrágica en persones i en primats (micos, goril·les i ximpanzés), ja s’ha cobrat prop de 5.000 víctimes. Així ho van declarar experts de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en Ginebra, els qui van assenyalar que, segons l’últim recompte oficial del passat 23 d’octubre, la xifra d’infectats pel virus de l’Ébola supera les 10.000 persones en vuit països. Fa poc, Nigèria i Senegal s’han declarat lliures de la malaltia.
Les lliçons de l’Ébola
Quan s’han complert més de sis mesos des que la malaltia hemorrágica de l’Ébola fos notícia a tot el món, la doctora Margaret Chan, directora general de l’OMS, ha assenyalat que d’aquesta situació, que ha provocat el major brot d’Ébola de la història, cal extreure sis aprenentatges:
- 1. L’epidèmia ha deixat constància que les desigualtats socials i econòmiques en salut existeixen i els perjudicats són sempre les persones més pobres.
- 2. El pànic s’estén més de pressa que el propi virus i això comporta pèrdues econòmiques més enllà de les zones afectades pel brot. El Banc Mundial ha estimat que la majoria de les pèrdues es deuen als esforços descoordinados i irracionals de la població per la por a emmalaltir.
- 3. Quan un brot d’un virus mortal es concentra en els més desvalguts, el món sencer està en perill. Tant, que l’experta assenyala que si el brot es reaviva a Nigèria, cambra major productor mundial de petroli i el segon proveïdor més important de gas natural del món, podrien perillar les perspectives econòmiques mundials.
- 4. La poca atenció que han tingut els sistemes i serveis de salut als països afectats no es pot restablir a la meitat d’una crisi com la de l’Ébola. Un deficient sistema de salut, davant una epidèmia, no té poder de ni d’assumir la situació ni de sobreposar-se a ella.
- 5. A pesar que la malaltia es va descriure fa gairebé 40 anys, encara no hi ha disponibles ni tractaments ni vacunes per prevenir-la. El principal motiu, segons la directora general de l’OMS, és perquè fins ara solament havia afectat a països africans pobres. La indústria tampoc inverteix en mercats dels quals no poden extreure beneficis. Ha estat precisament ara quan l’opinió pública s’ha fet conscient que la falta de R+D comporta la pèrdua de vides humanes.
- 6. L’última lliçó important que apunta la doctora Chang per extreure de l’epidèmia actual d’Ébola és que el món no està preparat per fer front a qualsevol emergència greu i perllongada en salut pública. Aquesta conclusió, que ja es va establir durant l’avaluació de la resposta a la grip epidémica de 2009, per desgràcia, persisteix.
Contra el virus de l’Ébola, a més dels fàrmacs experimentals, com el Zmapp o Zmab o el TKM o Favipiravir, també s’ha utilitzat sèrum de convalescents de la malaltia. Favipiravir, juntament amb el sèrum últim, ha estat el que s’ha administrat, i amb èxit, a Espanya, en el primer cas de contagi registrat fora del continent africà i que tanta atenció ha centrat en tots els mitjans durant les últimes setmanes.
Per al tractament de la dona afectada, el sèrum provenia de dues religioses que havien sobreviscut a la infecció. No obstant això, no tothom pot rebre el sèrum d’un supervivent a la infecció provocada pel virus de l’Ébola. Primer és necessari descartar que el donant tingui malalties infeccioses que podrien contagiar-se mitjançant la transfusió (com l’hepatitis o sida, entre altres). Segundo, que donant i receptor comparteixin grup sanguini.
Des de l’OMS, els experts també assenyalen els avantatges i inconvenients d’utilitzar tant la transfusió de sang sencera com el sèrum de supervivents d’aquesta infecció. A pesar que s’ha utilitzat en poques persones, els resultats són prometedors. No obstant això, també insisteixen que per disposar de sèrum és necessari tenir instal·lacions i tecnologia sofisticada i, per tant, és possible que no sigui factible en països com Guinea, Sierra Leone i la República Democràtica del Congo. Però animen a seguir investigant en aquest camp i l’organització manté converses amb els especialistes d’aquests països per examinar la practicidad d’utilitzar-los.
