Bonaventura Clotet es va iniciar com a investigador en 1981, estudiant la presència de marcadors de malaltia en el teixit connectiu. No obstant això, la seva trajectòria va quedar immediatament associada a la sida. En l’actualitat, forma part del Grup de Mutacions de Resistència a Fàrmacs de la International AIDS Society i és membre del grup assessor del Ministeri de Sanitat sobre sida. Aquest especialista en retrovirología ha publicat més de 350 articles en revistes internacionals, és coeditor del “AIDS CYBERJOURNAL” i revisor d’articles de sida en les revistes “The Lancet”, “JID”, “AIDS”, “CID”, “Antiviral Therapy” i “HIV Medicine”, entre unes altres. Ha col·laborat, així mateix, en el disseny i coordinació d’estudis tan prestigiosos com SWATCH, HAVANNA, RETROGEN i TIBET.
S’investiga la possibilitat que combinacions d’antirretrovirales puguin actuar en els reservorios virals i erradicar el virus de l’organisme. Encara que els tractaments disponibles contra el VIH aconsegueixen reduir la càrrega viral fins a nivells pràcticament indetectables (el que permet relegar la malaltia d’una fase aguda a una altra crònica), si s’abandona el tractament el virus prolifera de nou i es manté latent en els reservorios virals, els dipòsits cel·lulars en els quals s’emmagatzema.
S’està treballant en el desenvolupament d’activadores cel·lulars que mostrin la presència del virus en la superfície de les cèl·lules latents i, d’aquesta manera, eliminar-les selectivament.
L’apropiat seria comprovar què li ocorre al VIH quan administrem una combinació antiviral molt potent des de l’inici de la infecció, abans de l’afectació limfàtica i de la creació dels reservorios (alguna cosa que sol produir-se en tan sols dues setmanes). No obstant això, molt pocs pacients sospiten d’una infecció per VIH en tan poc temps i acudeixen al metge… De fet, l’ideal seria evitar que el VIH entrés en l’organisme.
“Cada any s’infecten 4,3 milions de persones més i moren 3 milions d’infectats”Des de la recerca s’avança molt, però lament constatar que des de la prevenció s’avança molt menys. La sida és una malaltia contagiosa evitable que, ara com ara, no es pot guarir. L’últim que hem descobert els investigadors és que emprant tres agents diferents obtenim una resposta millor que amb un o amb dues. Sempre hem sabut, en canvi, que utilitzant preservatius es guanya molt més terrè en la lluita contra aquesta malaltia i -heus aquí la paradoxa- la gent segueix desestimant la seva ocupació sistemàticament; per desconeixement o per desídia.
La sida segueix sent un problema sanitari de primer ordre. Segons dades d’ONUSIDA , habiten el planeta 40 milions de persones que viuen amb una infecció per VIH, de les quals 2,3 milions són nens menors de 15 anys. S’estima, a més, que cada any s’infecten 4,3 milions de persones més i queden amb vida 3 milions d’infectats menys. Nosaltres som, en aquest sentit, uns privilegiats. Disposem d’eines terapèutiques per controlar la malaltia indefinidament i no morir per la seva causa. No tots els països poden dir el mateix.
Donar amb una vacuna eficaç és més difícil del que sembla. Primer, perquè el virus pot mutar amb gran facilitat; segon, perquè l’eficàcia de les vacunacions té a veure amb una aliança entre la vacuna i el sistema immune (de defensa) del propi organisme. En el cas de la sida, aquest sistema es troba inhabilitat.Així i tot, diversos grups de treball (també a Espanya) desenvolupen la seva labor amb determinades hipòtesi i, d’aconseguir una vacuna eficaç en un percentatge acceptable, podria estar disponible en cinc o deu anys.
La coinfección és sempre un risc i, estadísticament, la tuberculosi i l’hepatitis ens han portat de cap i han obligat a modificar els protocols de control d’aquestes malalties.
Em preocupa la coinfección per papilomavirus, relacionat amb la progressió de carcinomes de cèl·lules escamosas. El tractament antirretroviral de gran activitat (TARGA) ha contribuït també a la disminució de la prevalença de diverses malalties oportunistes, però sembla que té un impacte limitat en l’aparició de lesions relacionades amb el papilomavirus.
En una població de risc com és la infectada pel VIH, el garbellat rutinari de la infecció per papilomavirus en coll d’úter, i també en penis, anus i cavitat oral, combinant la citologia amb tècniques moleculars, pot ajudar a evitar nous casos de càncer. A l’espera que la vacuna mostri efectivitat en la població seropositiva de VIH, el millor tractament és un control periòdic i la prevenció de la infecció.
He après a centrar els esforços en aquelles formes del virus més difícils de combatre, així com a estudiar d’a prop les relacions que el virus estableix amb el sistema immune abans de carregar-li-ho i, sobretot, aprenc encara de determinades persones seropositives en els quals el virus sembla “ineficaç” a l’hora d’arruïnar la seva immunitat. Val la pena conèixer per què i aplicar aquest coneixement a la cerca de tractaments.
El Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i els hospitals Gregorio Marañón de Madrid i Clínic de Barcelona col·laboren en el desenvolupament del primer assaig clínic en fase I que es realitza a Espanya d’una vacuna preventiva contra el VIH. Segons la Xarxa d’Assajos sobre Vacunes de VIH, a tot el món s’estan desenvolupant fins a 15 assajos clínics amb models de vacuna.
No obstant això, només un prototip (basat en la proteïna gp120 del VIH) ha estat capaç de completar la tercera i última fase d’aquest tipus d’assajos, i ho ha fet amb resultats insatisfactoris. Malgrat les dificultats i fracassos oposats en el desenvolupament d’una vacuna contra la sida, els experts no donen la guerra per perduda i insisteixen en la cerca de nous compostos.
