Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Cada vegada són més els nens que se sotmeten a cirurgia per a corregir les orelles “de soplillo”

Les burles per aquest tret físic poden causar trastorns i afectar el rendiment escolar

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 28deMarçde2003

Els nens no són només fràgils des del punt de vista físic. La seva sensibilitat els converteix en persones molt vulnerables davant un comentari feridor o ridiculizador sobre un defecte físic com poden ser les orelles “de soplillo”. Per a evitar situacions de mofa per aquest aspecte i les seves possibles conseqüències psicològiques, són cada vegada més els pares que opten per sotmetre als seus fills a una operació quirúrgica.

Actualment, de cada deu persones que són intervingudes per aquesta causa, set són menors d’edat, convertint la correcció d’orelles (otoplastia) en la cirurgia més demandada per aquest sector de la població, segons dades donades a conèixer per la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica (SECPRE). És més, amb tot just 6 o 7 anys -quan el petit ja és conscient de la seva imatge exterior- els nens comencen a manifestar obertament als seus pares el seu interès per ser operats.

Francisco Giraldo, cirurgià plàstic del Complex Hospitalari Carlos Haya de Màlaga, ratifica que la intervenció més freqüent entre els menors de 18 anys és la cirurgia d’orelles, una operació que consisteix bàsicament a corregir les petites deformacions que pot presentar el pavelló auricular. Orelles “de soplillo” (molt enlairades del crani o amb la conca més gran del normal), “en ansa” (doblegades per la zona superior) o massa pegades al capdavant (criptotia) poden arribar a tenir una forma “gairebé perfecta” gràcies a la cirurgia plàstica.

Per als especialistes, una orella normal és la que té una separació del crani d’un centímetre, amb plecs en el cartílag i que no és excessivament gran. Fins que la persona no té tres o quatre anys -edat en la qual ja s’ha completat la formació de l’orella en un 80% aproximadament-, no es pot determinar amb exactitud la forma que tindrà en un futur el seu pavelló auricular. Per aquest motiu, els experts prefereixen esperar fins als quatre anys per a realitzar una intervenció d’aquest tipus.

Per al doctor José Luis Martín del Yerro, membre de la SECPRE, l’ideal seria intervenir a partir dels 12 anys, ja que entre els 7 i els 10 anys l’orella completa la seva formació. “No obstant això, si hi ha un trastorn en el nen causat pel complex de tenir les orelles diferents, es pot avançar l’operació als quatre anys”, puntualitza.

“Els comentaris cap a un nen amb defectes fan que aquest se senti rebutjat”, subratlla Manuel Jiménez, professor de Psicologia Infantil i Juvenil de la Universitat de Màlaga (UMA). “I són els pares i els professors -prossegueix Jiménez- els que normalment detecten aquest problema que no sols els afecta en l’esfera emocional, sinó que arriba a presentar símptomes somàtics com orinar-se a les nits”.

Nous comportaments

Davant sobrenoms com “l’orejotas”, “dumbo” o situacions en les quals són objecte de burles, el nen veu danyada la seva autoestima i comença a manifestar nous comportaments: es tornen inquiets, tenen problemes de conducta, baixen el seu rendiment escolar i fins i tot arriben a tenir ansietat i a aïllar-se dels seus amics i companys.

Quan els problemes s’aguditzen, la solució que apunten a l’uníson psicòlegs i cirurgians és una intervenció de cirurgia plàstica. “Si en els primers cursos els pares o els professors detecten situacions de mofa entorn del nen, el millor és intervenir”, conclou Jiménez.

El moment més adequat per a operar, segons Francisco Giraldo, “és indefinit; ho dictaminen els propis pares quan els nens estan en situacions anòmales”; encara que l’expert aconsella fer-lo abans que el nen comenci l’Educació Primària i comencin els problemes d’adaptació. No obstant això, el propi cirurgià puntualitza que operar a un petit de tot just un any “és un problema dels pares”, que no assumeixen els comentaris.

No obstant això, hi ha nens que no s’operen en la infància perquè no han tingut cap mena de problema traumàtic i decideixen fer-lo en l’adolescència, quan les relacions amb els amics són més freqüents i comença l’etapa del narcisisme i el coqueteig.

Mètodes

“Els mètodes no quirúrgics són poc eficaços. La deformitat del cartílag no es pot corregir amb orelleres o embenatges, és molt difícil”, explica el cirurgià Martín del Yerro.

De la mateixa opinió és el doctor Francisco Giraldo, qui reitera que els tractaments conservadors que es coneixen en la cultura popular són poc eficaços per a corregir les orelles “de soplillo”. “Una simple tira adhesiva que mantingui l’orella adherida al crani no té eficàcia”, assegura l’expert.

La majoria dels autors consideren que el problema de les orelles prominents només és corregible amb una intervenció quirúrgica; no obstant això, al desembre, la revista “Arxivis of Otolaryngology”, de l’Associació Mèdica Americana, va publicar un article que provava l’èxit del “mètode Auri”, que utilitza un clip a mesura de cada orella i millora la deformitat considerablement.

En la situació contrària a les orelles prominents, les que es desenvolupen massa pegades al crani (criptotia), està demostrada l’eficàcia de tractaments conservadors, segons Francisco Giraldo, qui afirma que “fins a un 70% d’aquests casos es poden corregir amb exercicis d’estirament realitzats per les mares”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions