El Nadal despert emocions oposades: a moltes persones els encanta i unes altres prefereixen que passi com més aviat millor. Les circumstàncies personals pesen amb freqüència en aquesta vivència, però també influeixen altres factors, com la personalitat, les expectatives que cadascun es crea o les experiències viscudes en les celebracions familiars. Luis Gutiérrez Rojas, psiquiatre de l’Hospital Clínic Sant Cecilio de Granada i professor de Psiquiatria de la Universitat de Granada, aporta en aquesta entrevista algunes pautes perquè el Nadal no ens deixin seqüeles. Igual que podem controlar la nostra salut física vigilant el que mengem, també podem cuidar la nostra salut psíquica en aquestes dates assenyalades.
Tenim idealitzada el Nadal?
Depèn de la personalitat i dels valors o el concepte que cada persona tingui del Nadal. Sí que és una època amb un aire nostàlgic i en la qual hi ha certa obligació de ser feliç. En aquest sentit, les expectatives són molt altes i això fa que moltes persones es deprimeixin, fonamentalment perquè és un període en què es troba a faltar als que no estan. A més, el fred, la falta de llum i haver d’estar ficat a casa també li produeix tristesa a algunes persones.
La clau està on es posa el focus?
L’important és com afronti un el Nadal, què és per a cadascú. Per a moltes persones s’ha convertit en una festa una miqueta consumista, on sembla que un ha de gastar per gastar i tot gira entorn dels menjars, els regals i sortir al carrer. Per a unes altres, en canvi, és un període de proximitat, de solidaritat. Per a moltes també és una festa religiosa i té aquesta part transcendent en la qual el Nen Jesús ens recorda que som febles i d’alguna forma hem d’enfrontar-nos a aquesta dificultat.
Aquests dies es donen pautes per a evitar arribar amb tres o quatre quilos de més al 7 de gener. Què recomana per a conservar o millorar la salut emocional?
Cal intentar que el Nadal no sigui una època estressant. Moltes persones acaben completament esgotades o desitjant que passin aquests dies perquè els suposa un gran esforç, han d’organitzar un munt de sopars, pensar en regals, etc. Que s’ajuntin les famílies per a molta gent és una font d’estrès. Per tant, una primera pauta per a conservar la salut emocional seria: el Nadal no és estressant. Si per a un ho és, ha d’aprendre a dir ‘no’ i a repartir responsabilitats. Hi ha famílies en les quals la mare, generalment, s’encarrega de tot i al final acaba esgotada.
Controlat l’estrès, què més podem fer més?
En segon lloc, cal veure les expectatives que un alberga. Cada persona ha de plantejar-se què vol fer per Nadal, no tot ha de girar entorn del consum materialista. També és una època de descans, per a estar més temps els uns amb els altres, en família, i gaudir d’aquesta companyia, per a sortir al carrer, visitar pessebres, cantar nadales i passar-ho bé.
Com es pot manejar la intensitat emocional que acompanya al Nadal?
Cal advocar per un cert equilibri sentimental. Aquesta tercera pauta és fonamental. Les persones equilibrades no solen tenir grans baixades anímiques, però tampoc grans subidones. Cal anar amb compte amb una certa hipertròfia sentimental en la qual vivim, a la qual és molt donada també el Nadal. És un període amb tendència a les grans emocions i els grans plors, alguna cosa que les campanyes publicitàries exploten fins a la sacietat. Enfront d’això, cal dir que tampoc ha de ser tot tan intens perquè, quan ho és, evidentment després un sofreix.
Una persona que li agrada molt el Nadal pot aprofitar d’alguna manera aquest subidón emocional que li proporciona?
Vivim en una societat molt individualista, on cadascun es planteja si ho passa bé, si fa el que li ve de gust i si els altres fan el que els ha demanat que facin. Això al final gira també entorn de l’egocentrisme. A aquesta persona que té un cert subidón li convidaria a compartir-ho amb uns altres. De quina forma? Per exemple, tirant una mà a aquells que ho estan passant malament, no sols des del punt de vista material, sinó també sentimental. El que pensa en els altres i es preocupa pel sofriment aliè sofreix menys.
Augmenten en aquestes dates els trastorns psicològics i psiquiàtrics?
Influeixen més els canvis d’estació. Per descomptat, a la tardor es registra un cert augment de la incidència de quadres depressius. El fet que algunes persones passin el Nadal en solitud sí que provoca un cert increment de conductes addictives, com el consum d’alcohol i drogues. També es produeix un repunt d’intents de suïcidi.
Què pot fer una persona que tendeix a ensorrar-se anímicament per Nadal?
Hi ha gent que diu: “Li temo al Nadal com a una vara verda”. Però aquesta situació de por que anticipem amb aquesta frase es pot prevenir. Per exemple, si una persona estarà sola molts dies, pot programar activitats. Hi ha dotzenes de coses que pot fer, fins i tot a través de les xarxes socials. A vegades, les pròpies expressions que utilitzem tanquen un cert to de queixa. Hi ha persones que passen tot el Nadal sofrint pel motiu que sigui sense haver fet res per remeiar-ho.
En les seves xerrades i monòlegs l’humor és molt important. Pot ser una bona eina per Nadal?
Per descomptat, aquests dies són propensos a la pau, a l’assossec, al riure, a passar-lo bé, a dir coses agradables. Per Nadal ens desitgem sort, ens diem que el millor està per arribar. Mengem les 12 raïm amb el millor esperit positiu. A part de l’humor, és important aquest ànim que ens porti a donar el millor de nosaltres mateixos l’any que ve.
Aquesta és una de les idees que pivota en el seu llibre ‘La bellesa de viure’.
Sí, volia reflectir que en els moments de crisis, de major sofriment, en els quals cal enfrontar-se a majors dificultats, un pot descobrir que la vida és bella. Pot semblar una paradoxa, però no ho és. Ho hem viscut amb la catàstrofe de la pandèmia. Som capaços de donar el millor de nosaltres mateixos quan ens ho posen difícil, i aquesta és una lliçó fonamental en la vida. De fet, un nen que el té tot regalat sol ser algú capritxós i insuportable en el caràcter, molt feble i amb molt poca capacitat per a afrontar el trauma.
En què resideix exactament la bellesa de viure? A què es refereix?
La bellesa de viure no està en el fet que la vida és meravellosa, sinó en què la vida és com és. Té coses molt dolentes, complexes, traumàtiques, que precisament fan que la persona que la viu sigui capaç de donar el millor de si mateixa. S’entén molt bé comparant l’amor humà amb una rosa. Fa olor molt bé, sí, i al mateix temps punxa. En l’amor, si ens quedem només en el que em dóna l’altre, és molt fàcil que arribi la frustració perquè, per un motiu o un altre, el que s’espera és possible que no es compleixi íntegrament.
En general, també per Nadal, ho passem malament per coses que no valen la pena?
En la consulta m’adono que hi ha persones que sofreixen molt per nimietats. Hi ha coses insignificants que ens lleven la pau sense cap justificació. És una constant del nostre temps. Estem en un món on prima el superficial. La gent diu que no és falsa perquè des del principi explica que no vol una relació de compromís i només pretén passar l’estona, però això ens deixa molt buits.
Ens falta educació emocional?
Hem de transmetre que gaudir no pot ser l’única cosa. Quan un ho té tot, el material perd importància, deixa de ser plaent. És alguna cosa a tenir en compte en els regals que els arriben als nens per Nadal. Vivim una època d’hipertròfia emocional en molts àmbits, per exemple, en l’educació. Si a un fill sol li dónes menjar el que li agrada, no li estàs fent un favor, al contrari, li estàs perjudicant perquè serà una persona capritxosa tota la vida. Cal advocar per estimar als fills amb bogeria i posar-li-ho difícil, estrènyer-los les rosques, assenyalar-los l’error, dir que s’enfrontin al que els costa. Aquesta és la clau de l’educació.
Els menjars familiars són per a moltes persones un moment per a exercitar el múscul de la paciència, però amb freqüència baixen la guàrdia i en la reunió se susciten discussions interminables que les converteixen en un infern. Per a afrontar aquesta situació Luis Gutiérrez Rojas aporta una primera idea: “Intentar no dramatitzar, les reunions familiars no són per a tant i dos no es barallen si un no vol”. Una bona estratègia sol ser no treure temes conflictius com la política o el futbol. “Introduir elements de tranquil·litat, de bon rotllo, d’energia positiva és relativament fàcil, i quan s’introdueix en una família, funciona”, explica Gutiérrez Rojas.Què fer quan en la reunió hi ha una persona especialment conflictiva obstinada a provocar? La recepta del psiquiatre de l’Hospital Clínic Sant Cecilio de Granada consisteix a tirar mà de la diplomàcia: “No cal entrar al drap a les seves provocacions, és la millor manera de desarmar-li”. Les persones més estables emocionalment són aquelles que controlen la seva impulsivitat i no perden la calma. “La solució està molt més en nosaltres del que pot semblar-nos”, apunta Gutiérrez Rojas.
