Els factors psicoemocionals i l’estrès, en particular, formen part de moltes malalties dermatològiques, entre elles certes alopècies, que poden presentar-se de manera sobtada i de manera difusa o per plaques. El problema produeix un impacte negatiu en el pacient per l’alteració de la seva imatge corporal i pot contribuir a agreujar la seva ansietat. Per això, en determinats casos els especialistes consideren necessari incloure teràpies psicològiques en alguns tractaments. No obstant això, segons els dermatòlegs, la majoria de les calvicies per estrès s’autocorregeixen espontàniament en un termini que va dels tres als sis mesos.
TRASTORN PSICOSOMÀTIC
L’alopècia areata (per àrees) és un trastorn immunològic que causa pèrdua temporal del cabell. Existeix una altra caiguda del pèl intensa, l’efluvi telógeno, que es divideix al seu torn en diversos subtipus i que no es produeix per “plaques”, com normalment ho fa l’areata, sinó que és difusa i d’aparició sobtada. Tant les petites calbes com un pèl que de sobte es torna esclarissat, sempre que el diagnòstic del dermatòleg descarti un origen biològic, comparteixen la categoria de malalties psicosomàtiques i poden tenir a veure amb l’estrès .
Els trastorns psicosomàtics són malalties físiques causades, agreujades o reactivades per factors psicològics. José Luis González de Rivera, cap del Servei de Psiquiatria i Medicina Psicosomàtica de la Fundació Jiménez Díaz, afirma que normalment són trastorns passatgers en la mesura en què es deriven d’un estrès “situacional”, transitori, fruit de l’exigència d’un moment concret.
L’areata sol ser la forma més clara d’alopècia per estrès i la que els propis pacients millor relacionen amb situacions estressants, segons Antonio Rodríguez Pichardo, cap clínic del Servei de Dermatologia de l’Hospital Verge de la Macarena (Sevilla) i coordinador de l’Associació Espanyola de Dermatologia i Psiquiatria (AEDyP).
Però també existeix un estrès estructural, que podria resumir-se en “la forma que té una persona de prendre’s les coses de la vida”. Aquest tipus d’estrès crònic també pot tenir el seu origen -segons el psiquiatre González de Rivera- en un “conflicte no resolt”. En qualsevol cas, incideix en les emocions i aquestes al seu torn en el sistema nerviós, que pot modificar el funcionament hormonal i, per tant, la circulació i el sistema immunològic fins a ocasionar lesions de diferent tipus. Cada persona manifesta l’estrès amb certes tendències, des d’èczemes a mussols passant per pupes en la boca, continua aquest doctor. El coordinador de l’AEDyP el ratifica.
A més d’aquests dos tipus de calvicie, en les consultes dermatològiques es tracten moltes altres malalties que no tenen definida una base biològica, com la dishidrosis (reacció eczematosa), el vitíligo (despigmentación de zones de la pell) o la rosàcia (inflamació acneiforme). Segons dades aportades per l’Associació Europea de Dermatologia i Psiquiatria (ESDaP) i l’AEDyP, almenys un de cada quatre malalts que visiten les consultes dels dermatòlegs es troba afectat per desordres en el seu estat d’ànim. “Alguna cosa que no té per què ser vergonyant però que, no obstant això, encara en la nostra cultura està estigmatitzat fins al punt de dificultar a vegades el tractament”, es lamenta Rodríguez Pichardo.
El psiquiatre González de Rivera considera que “els pacients reconeixen la dimensió psicològica d’un problema cutani quan se’ls explica que l’organisme està unit i que la divisió entre cos i ment respon a un concepte fals, que les emocions influeixen contínuament en l’estat de salut i a l’inrevés”, aclareix.
ACTITUD TRANQUIL·LA PERÒ ACTIVA
Francisco Camacho, catedràtic de Dermatologia de la Facultat de Medicina de Sevilla i president de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereología, sense abundar en la diferenciació de les múltiples causes possibles -físiques, psíquiques o ambdues alhora- dels diferents tipus d’alopècia existents, adverteix que l’estrès pot agreujar totes elles. I pot incidir en moltes persones perquè, segons les seves dades:
- L’alopècia areata afecta al 0,1% de la població.
- El 50% dels homes majors de 25 anys sofreix alopècia androgenética (calvicie comuna, difusa, hereditària i que té a veure amb les hormones).
- El 19% de les dones majors de 40 anys pateix alopècia androgenética femenina.
No existeixen estadístiques sobre les calvicies originades o agreujades per l’estrès. “Seria impossible”, indica Rodríguez Pichardo, però el seu número segurament no és menyspreable. Atesos els consells aportats pels qualificats experts consultats, una persona amb una caiguda de cabell preocupant ha de procurar seguir aquestes indicacions:
- Intentar mantenir la calma. No concedir a la qüestió major importància de la qual té. “Les persones tenen una tendència natural a sofrir més del necessari, a preocupar-se doblement: primer pel problema en si i després per la preocupació que els causa, per la qual cosa pensaran els altres…”, assenyala el psiquiatre de la Fundació Jiménez Díaz.
- Acudir a un dermatòleg. La persona afectada i el seu perruquer són els primers a advertir la caiguda. Enrique Llongueras reconeix que els professionals de la perruqueria “poden aplicar locions o xampús que minorin la caiguda però que no estan capacitats per a donar un diagnòstic ni receptar, per això aconsellen la visita a l’especialista”. Un bon dermatòleg determinarà si la calvicie “és per una cosa, per una altra o per totes dues” mitjançant:
- L’exploració .
- La valoració mitjançant la conversa amb el pacient.
- Les anàlisis pertinents (hormonals, immunològics…).
- Si es descarten les causes biològiques (com per exemple la caiguda per una dieta hipocalórica, anèmia, disfuncions tiroidals, etc.), el metge especialista prescriurà un tractament sobretot vitamínic. Malgrat que aquest tipus d’alopècies es consideren transitòries, perquè es corregeixen espontàniament, el metge especialista recomanarà “els principis actius immediats que el cabell necessitarà en la seva fase de creixement (reserves de ferro etc.)”, explica el doctor Camacho. “Això ajudarà el pacient a sentir-se secundat i millor. A més, si el dermatòleg està preparat en Psiquiatria i veu una clara relació amb l’estrès, també pot prescriure ansiolítics i fins i tot antidepressius (si es tractés d’una depressió emmascarada) o recomanar la visita a un psiquiatre que serà qui estableixi una teràpia, que no forçosament ha de ser medicamentosa”, explica el doctor Rodríguez Pichardo.
MANEIG DE L’ESTRÈS
El cabell que cau se sol recuperar abans de sis mesos des de l’aparició d’una calvicie per estrès. Tots els dies creixen nous cabells mentre uns altres cauen. Es tracta d’un cicle que es renova ininterrompudament. Un pèl nou triga, més o menys, tres mesos a créixer en el mateix fol·licle en el qual s’ha produït la pèrdua. Per això, segons el professor Camacho, el dermatòleg normalment cita al pacient afectat per aquesta mena de “efluvi” (caiguda) per a dins de sis mesos, per a poder observar bé l’evolució.
Aquesta calvicie es corregeix sola i no cal donar-li més importància si la causa de l’estrès és clara i es va superant. Com a exemple, Rodríguez Pichardo assenyala un accident de cotxe, un acomiadament del treball… Però si el problema amaga un comportament psicològic que pot presentar un quadre patològic s’adverteix la necessitat d’incloure la teràpia psicològica en alguns tractaments.
És molt important la connexió de la dermatologia amb els factors psicoemocionals, perquè, molts d’ells i en particular l’estrès, estan involucrats no sols en aquestes alopècies sinó en moltes altres malalties cutànies. Els experts estan d’acord. Francisco Camacho reafirma la relació dels sistemes neurològic, immunològic, cutani i endocrí.
González de Rivera creu que, igual que una persona obesa ha de fer exercici físic i adoptar per sempre una alimentació saludable dins dels seus hàbits de vida, les persones amb alts nivells d’estrès, mala tolerància al mateix o aquelles a les quals els passa “de tot”, han d’intentar desenvolupar els seus propis recursos personals i posar-los en pràctica per a mantenir la calma. Per a fer-nos una idea, en el seu Institut de Psicoteràpia i Recerca Psicosomàtica s’imparteixen cursos de 16 hores de dues hores setmanals i altres intensius, en un cap de setmana.
Evitar l’impacte negatiu de l’estrès pot aconseguir-se, a més d’amb aquesta mena de psicoteràpia de suport i teràpies de conducta, mitjançant diverses tècniques de relaxació, des del ioga a la meditació passant per l’autorrelajación concentrativa, que ajuden en la disminució del nivell d’activitat del sistema nerviós central.
La calvicie per estrès es dóna en totes les edats i una mica més en dones que en homes. Aquestes malalties psicosomàtiques cada vegada es veuen més en les consultes, “tal vegada influeixi el ritme de vida estressant de la nostra societat però sobretot -segons el parer de Rodríguez Pichardo- perquè cada vegada són majors les exigències estètiques”. El nostre sistema sanitari públic, segons el cap clínic del Servei de Dermatologia de l’Hospital Verge de la Macarena, està cada vegada més preparat per a atendre aquests “símptomes fins”. Però més difícil que donar amb el professional adequat és encertar amb el mètode de control de l’estrès que millors resultats dóna en cada persona, afegeix.
Segons una enquesta realitzada per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) el 84% dels espanyols ha sofert alguna vegada en la seva vida la sensació d’estrès, principalment per problemes laborals (66%), familiars (50%) i de salut (31%).
