Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Campaments per a majors: beneficis de tornar a la infància

Activitats que potenciïn l'autoestima en els majors i els facin sentir útils augmenten les seves ganes de viure i gaudir

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 11deNovembrede2011
Img senderismo Imatge: Mike Baird

Quantes vegades la frase “em sento com un xaval!” surt de boca d’una persona major. Tot adult conserva una part infantil que no hauria de reprimir. Des del nen interior, es gaudeix de la vida, els majors es diverteixen i són creatius. Els experts en psicologia aconsellen recrear-se en aquesta part infantil tota la vida i, en cas de no saber com fer-ho, és possible recórrer a una gran varietat d’activitats que ajuden a això. Els campaments per a majors són una opció nova i valorada de manera molt positiva. Una entitat cívica els ha organitzat per primera vegada a Osca i repetirà de nou en 2012.

Img
Imatge: Mike Baird

Els campaments per a majors són una invenció d’una entitat cívica, vinculada a l’Escola Pia de Catalunya. Després d’una àmplia experiència a organitzar campaments per a nens durant l’estiu, ha realitzat aquesta primera edició en l’alberg Jordi Turull, situat a la Vall de Pineta, en Bielsa (Osca). Aquesta experiència, realitzada al setembre de 2011, es repetirà en 2012. Pere Vilaseca, pedagog i director dels Campaments Jordi Turull, fa balanç de com han contribuït al benestar dels majors.

Considera que, si ben no es poden plantejar les mateixes activitats que pels més petits, tenen alguns elements en comú, com la possibilitat d’aprofitar la naturalesa i la muntanya. Les persones majors poden realitzar petites excursions adaptades a les seves possibilitats i en grup. “Algunes, que pensaven que no podien caminar més de 200 metres seguits, s’han sorprès de poder fer excursions lleugeres, acompanyades i mentre xerren amb altres persones. Aquesta relació amb la naturalesa és font de benestar i de salut. No és un tòpic, sinó una realitat. Posem l’èmfasi en què tinguin aquest contacte amb la naturalesa, amb activitats com el descobriment d’estels al no haver-hi contaminació lumínica ni atmosfèrica”, exposa Vilaseca.

Els majors tenen temps i dret a gaudir fora dels centres socials per a ancians

Una altra observació sorprenent és que també gaudeixen dels jocs de pistes, tipus gimcana. “És curiós com es desinhibeixen, perden la vergonya i es relacionen entre si”, comenta. No obstant això, aquests campaments de séniores tenen diferències substancials respecte a les infantils i els viatges organitzats. Una d’elles és que se’ls permet autogestionar el seu temps lliure. “Ells decideixen què desitgen realitzar, a partir d’una llista de possibles activitats, com a macramé, manualitats, anar a buscar piedrecillas per a un collage o troncs per tallar un xiulet o un bastó”, compte Vilaseca. Una altra diferència important és que “no se’ls dona tot fet”. Si decideixen fer una barbacoa, es propicia que siguin els protagonistes i es divideixin les tasques (encendre el foc, cuinar, posar la taula) “per elevar la seva autoestima i fer-los sentir útils”, afegeix. En definitiva, “aquests campaments són per sentir, tenir ganes de viure i compartir, alhora que poden passar-li-ho tan ben com els seus nets”, postil·la.

Majors que gaudeixen com un nen

Totes les orientacions de psicologia defensen que la personalitat es compon de tres parts -la del pare, la de l’adult i la del nen- i que les persones es desemboliquen amb una o una altra segons les diferents situacions a les quals s’enfronten. La parteix pare és la de la prudència, la que surt a escena en cuidar dels fills o d’un mateix, o la que porta a seguir els ensenyaments dels adults. La parteix adulta és la més equilibrada i àmplia de la personalitat, que es treu en el treball i permet adaptar-se a diferents circumstàncies. Finalment, “la part del nen és la que permet gaudir, riure’s de les coses, gastar bromes, ser creatius i originals”, explica Mónica Dosil Paret, psicòloga d’adults i coordinadora d’ISEP Clínic Castelldefels (Barcelona).

No obstant això, amb el pas dels anys, aquesta part infantil tendeix a disminuir. Alguns adults que de petits no van poder ser nens, perquè van haver d’assumir certes responsabilitats, tenen més dificultats per gaudir d’aquesta faceta de la personalitat. Poden ser persones més avorrides, serioses, introvertides i estàtiques. En canvi, les persones els pares de les quals els van permetre comportar-se com a nens, en la seva etapa adulta tendeixen a buscar més el gaudi i a ser més passionals. “Nostra parteix nena és la més atractiva de la personalitat. A qualsevol adult li agrada gaudir d’un somriure, d’alguna cosa divertit, és la part de les idees, de la diversió, de les bromes, de l’alegria”, explica Dosil.

UNA FACETA REPRIMIDA EN ELS MAJORS

Per desgràcia, en la societat actual, als adults no sempre se’ls permet ser com a nens. És alguna cosa que se censura. A la persona que es comporta així se li titlla d’eixelebrada i inestable, excepte els còmics que troben la forma de fer-la socialment acceptable. Per això, els adults que es concedeixen un temps per gaudir d’aquesta parteix nena sovint reformulen la realitat mitjançant la lògica. Si practiquen esport diuen que “és per conrear el cos o la ment”, encara que en realitat sigui per divertir-se i relaxar-se.

Ara bé, a mesura que l’adult envelleix, aquesta part lògica perd interès i tornen a cobrar més importància els sentits. Aquesta tendència explica que, quan una persona es jubila, busqui de nou entreteniments i activitats. Un producte molt bé pensat per ajudar a les persones majors a explotar la seva part nena són els campaments. És una idea original, positiva i que s’hauria de promocionar, igual que els campaments d’anglès per a nens.

“No hi ha gens d’ofensiu a proposar als majors fer senderisme i altres activitats adaptades, com compartir un menjar o un sopar. Tenen temps i dret a gaudir fora dels centres socials per a ancians. A més, per sobre dels 50 anys, hi ha moltes persones soles. Se sent molt la queixa ‘estic sol’. Aquestes persones no busquen lligar, sinó compartir un menjar, un sopar o un passeig amb vaixell”, destaca Dosil. En la seva opinió, aquestes activitats són una molt bona idea, “perquè els adults tenen aquesta faceta de la parteix nena, encara que reprimida. I aquesta és la faceta que ens connecta amb la vida. Les altres són responsabilitats”.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions