Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Carlos Macaya, cap del servei de cardiologia de l’Hospital Clínic Sant Carlos de Madrid i president de la Societat Espanyola de Cardiologia

La mort per malaltia cardiovascular és prevenible en gran mesura

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 03deOctubrede2009

Imatge: CONSUMER EROSKI

Més d’un 40% de les defuncions que es registren cada any a Espanya s’han de, de forma directa o indirecta, a una complicació cardiovascular. Aquest és un de les dades que es desprèn de l’Informe 2009 sobre la incidència de les malalties cardiovasculars al nostre país. El recentment triat president de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) i cap del servei de cardiologia de l’Hospital Clínic Sant Carlos de Madrid, Carlos Macaya, assegura no sentir-se sorprès per la xifra, encara que considera imprescindible actuar ja que, per primera vegada, es documenten de forma precisa les causes de mortalitat i ingressos hospitalaris.

S’acaba de presentar l’Informe 2009 sobre la incidència de les malalties cardiovasculars a Espanya, és la primera anàlisi epidemiològica de dimensions nacionals?

Si, i ens serveix als cardiòlegs per subratllar que prop de la meitat de les defuncions tenen el seu origen en alguna malaltia cardiovascular, sobretot, cardiopatia isquémica (causada per una mala funció de les artèries coronàries) o ictus.

Els sorprenen aquests resultats?

En línies generals, no. No obstant això, crida l’atenció que regions tan mediterrànies quant a cultura, gastronomia i hàbits, com Andalusia, Murcia o València, ostentin la taxa de malalties associades i mortalitat cardiovascular més elevada d’Espanya.

Aquí tenen un punt d’arrencada per a la recerca. S’aventura a donar una resposta a aquest interrogant?

No. Em preocupen més els resultats que les respostes. Es barregen diverses possibilitats, però l’important és actuar. Amb una perspectiva d’intervenció, aquest informe cobreix un buit important en l’especialitat i ens proporciona una imatge real de què ocorre. Si partim de les dades de 2007 de l’Institut Nacional d’Estadística (els últims publicats), és la primera vegada que documentem de forma tan precisa les causes de mortalitat i ingressos hospitalaris a Espanya.

Abordaran a partir d’ara la malaltia cardiovascular de forma diferent?

Tindrem la possibilitat d’identificar de manera clara si una determinada estratègia preventiva en una comunitat autònoma ha fet efecte en termes de mortalitat, o si un pla nacional aporta els beneficis esperats. Fins i tot podrem conèixer, en un futur proper, l’efecte que l’actual epidèmia de grip A pot tenir quant a un augment del nombre de defuncions per infart de miocardi, ja que la grip convencional s’associa amb una major taxa de mortalitat.

Els cardiòlegs europeus, no obstant això, consideren a Espanya com un país privilegiat quant a malalties cardiovasculars.

“A Europa, les malalties cardiovasculars són responsables del 42% de les defuncions”El biaix pot haver-se d’al fet que es fixen en estudis regionals, com el dut a terme a la província de Girona, que és una de les més privilegiades i amb menor índex de mortalitat. Som en general un país privilegiat, però la bonança cardiovascular no és uniforme; el benefici que ens atribueixen els col·legues europeus podria perdre’s si no s’escometen amb urgència i determinació mesurades locals de prevenció cardiovascular.

Reclamaran un esforç major per part de les administracions?

En efecte, la pressió funciona. S’ha confirmat com, mitjançant un esforç tremend per reduir els accidents de circulació, aquests han descendit. No obstant això, les mesures preventives per evitar malalties cardiovasculars es relaxen i no som capaces d’evitar 80.000 defuncions anuals causades per problemes del cor. No hem d’oblidar que, en gran mesura, la mort per malaltia cardiovascular és prevenible.

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any moren més persones per episodis cardiovasculars que per qualsevol altra causa.

Es calcula que en 2005 van morir per aquest motiu 17,5 milions de persones, un 30% de totes les morts registrades al món; 7,6 milions es van deure a la cardiopatia coronària i 5,7 milions, als ictus.

A Europa l’escenari és semblat?

A Europa, les malalties cardiovasculars són la primera causa de defunció entre homes i dones; són responsables del 42% de les defuncions.

Com s’albira el futur?

S’espera que aquestes malalties es converteixin en una epidèmia dins de 15 o 20 anys, i que causin més de 4,35 milions de defuncions anuals en els 52 estats membres de la Regió Europea de l’OMS; més de dos milions de morts en la Unió Europea. Un de cada vuit homes i una de cada 17 dones moriran abans dels 65 anys a conseqüència de dolències cardíaques que també són, per si no fos poc, la principal causa d’invalidesa i disminució en la qualitat de vida.

A més costen diners.

Les conseqüències de les malalties cardiovasculars no només es quantifiquen en termes de morbiditat i de mortalitat. El seu impacte econòmic directe i indirecte és creixent. Les dades extretes de l’European Cardiovascular Disease Statistics 2008 revelen que el cost global de les malalties cardiovasculars a Europa ascendeix a més de 192 bilions d’euros a l’any, és a dir, un cost total anual per càpita de 391 euros.

CIENTÍFICS CONTRA EL RISC

Al Congrés de les Malalties Cardiovasculars, celebrat recentment a Barcelona, Carlos Macaya va presidir la sessió “Cardio Actualitat 2009”. En ella van prendre parteix experts nacionals i estrangers, que van analitzar els últims avanços científics i van crear un fòrum de debat multidisciplinari sobre el tractament de la patologia cardiovascular i l’evidència científica.

El recentment triat president de la Societat Espanyola de Cardiologia i els especialistes reunits, entre els qui es trobaven Lars Ryden (Suècia) i Valentí Fuster (EUA), van analitzar els estudis més rellevants exposats durant els últims mesos als principals congressos internacionals. La sessió va concretar els temes de màxima discussió en cardiologia: arrítmies, insuficiència cardíaca, intervencionisme amb catèter, cardiopatia isquémica i perfils de risc cardiovascular.

A propòsit d’aquest últim punt, Macaya va concloure que els factors de risc responsables de la malaltia cardiovascular són el tabaquisme, la diabetis mellitus, la hipercolesterolemia i la hipertensió arterial, juntament amb factors no modificables com l’edat, el gènere i la genètica. Macaya va advocar per col·laborar de forma pluridisciplinaria per evitar els quatre primers factors, “ja que el seu control permet prevenir la malaltia”, i va alertar que gairebé set de cada deu pacients amb malaltia cardiovascular sofreixen una hipertensió de base.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions