Cultura, educació o prejudicis són algunes de les raons per les quals, sovint, no es parla del sexe en l’ancianitat. Moltes persones majors ho callen o ho oculten, encara que algunes presumeixin de mantenir actives les seves relacions sexuals a una edat avançada. El 62% dels homes ancians enfront del 37% de les dones ancianes segueixen actius en la seva esfera sexual, segons l’Enquesta Nacional de Salut Sexual efectuada a 1.939 majors de 65 anys (1.118 dones i 821 homes), que s’ha fet pública amb motiu de la recent celebració del Dia Europeu de la Salut Sexual. La disfunció erèctil en els homes i els canvis hormonals en les dones, juntament amb la pèrdua de parella, són els factors físics i socials que influeixen en l’abandó de les relacions sexuals. No obstant això, són un component important de la qualitat de vida i no s’hauria de renunciar a elles, segons diversos estudis i experts. En l’ancianitat cal adaptar-se, aprendre a manifestar la sexualitat d’altres formes i acudir al metge per a resoldre problemes físics quan sigui necessari, compte en aquesta entrevista Carlos Verdejo, cap de secció de Geriatria de l’Hospital Clínic Sant Carles, professor associat de la Facultat de Medicina de la Universitat Complutense, de Madrid, i membre de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia (SEGG).
És difícil dir-ho amb precisió, ja que sobretot per motius culturals i educatius no se sol reconèixer, es tendeix a ocultar i no es manifesta o, a l’inrevés, en alguns casos es magnifica. No obstant això, segons dades de la recent Enquesta Nacional de Salut Sexual que hem realitzat a Espanya, prop de la meitat de les persones per sobre dels 65 anys continua activa en aquest vessant, més en el cas dels homes (62%) que en les dones ancianes (37%).
La diferència principal és com es manifesten. Les persones poden ser molt actives, però les relacions sexuals que mantenen són sovint precoito, per les limitacions físiques inherents a l’envelliment. Es practiquen altres activitats com les carícies, els petons o la masturbació, mentre que intentar la penetració no seria el patró estàndard, enfront del que ocorre en la població més jove. Les persones majors, a través de la sexualitat, busquen cobrir una faceta afectiva i emocional, i no tant el plaer dels més joves.
Els majors que rebutgen o claudiquen de la seva sexualitat perden qualitat de vidaEn els homes majors, el trastorn més freqüent és la disfunció erèctil, que impossibilita que s’aconsegueixi una erecció suficient per a realitzar la penetració. En la gran majoria hi ha un problema circulatori de base. Però, en l’actualitat, la disfunció erèctil es pot tractar de manera efectiva amb tractament farmacològic, entre altres. En les dones el més habitual és que disminueixi el desig sexual i que no vinguin de gust les relacions sexuals, sobretot, pels canvis locals en l’aparell genital que es produeixen en la menopausa, per la falta d’hormones. Si aquestes alteracions no s’aborden mitjançant un tractament amb estrògens, pot haver-hi dolor, dificultats davant la penetració, coïssor i, tot això, conduir a un rebuig i una disminució de les relacions sexuals.
Sí, la dispareunia és el dolor que la dona sent durant el coit, sobretot, amb la penetració.
Encara que depèn de les característiques de cadascun, s’estima que entre un 25% i un 30% d’homes té algun problema d’erecció. En homes diabètics o amb altres problemes vasculars, la taxa d’afectats, fins i tot, s’incrementa a un 50% o 60%. Entre les dones, tenen algun problema el 40% o 50%, per la influència o la falta d’hormones sexuals.
“Enviduar, estar separat o un mal estat de salut de la parella fan que moltes persones majors no puguin mantenir la seva activitat sexual”El sexe és un component de la qualitat de vida de les persones i, fins i tot, els majors que les rebutgen o claudiquen perden en qualitat de vida. És un factor que s’ha d’individualitzar i tractar quan la persona té desig sexual i ganes de mantenir relacions sexuals; en aquests casos, cal orientar-les i aconsellar-les. No tenen per què mantenir menys activitat sexual si no ho desitgen, ni acceptar el fet que no puguin tenir-la. Poden fer-ho i cal plantejar-li-ho amb total naturalitat i sencera llibertat.
La gran majoria de persones majors inactives ho són per malalties neurològiques, vasculars i el consum de molta medicació. Un altre factor que influeix és el social: la pèrdua de la parella, enviduar o estar separat i el mal estat de salut del company fan que moltes persones majors no disposin de parella per a mantenir la seva activitat sexual.
Pot ser que la persona tingui un mal estat de salut, estigui esgotada, que la seva esfera emocional i afectiva estigui alterada i que, a conseqüència, la seva activitat sexual es redueixi. Les persones amb millor estat de benestar psicològic i major estabilitat, d’alguna manera tenen garantida una major activitat sexual, encara que sempre cal valorar a cada persona de manera individual. No es pot generalitzar sobre aquest tema en els majors. També influeixen el component educatiu i el cultural.
“Les relacions sexuals que es mantenen en l’ancianitat són sovint precoitales”El lògic és que consultin primer al seu metge de capçalera, d’atenció primària, que és amb qui tenen més confiança i, a partir d’aquí, es faci un primer pas per a orientar el problema. Quan la persona és major, també pot ser que necessiti ser visitada per geriatres, sexòlegs, neuròlegs, ginecòlegs, a més de per el seu metge d’atenció primària.
El primer és entendre que l’organisme canvia conforme ens fem majors i que la sexualitat ha d’adaptar-se a aquests canvis. No es pot pretendre tenir un número similar a les que tenen els joves, ni que segueixin el mateix patró. Però, sobretot, no cal perdre de vista a la parella, ja que tots dos membres han d’adequar-se als canvis que sorgeixin amb l’envelliment, tant a nivell individual com de parella. Cal fomentar l’educació sexual sobre aquest tema, és a dir, explicar com pot ser el comportament d’una persona als 65 anys o als 75, quins canvis experimentarà i com pot ser el seu vessant sexual, que serà diferent a la que tenia anys enrere. Per a això, cal educació sanitària i un plantejament obert de la sexualitat. I no ocultar-ho.
“No s’ha de renunciar fàcilment a l’activitat sexual. Les persones han de gaudir-la, sempre que puguin, i plantejar qualsevol dubte que tinguin sobre això. Aquest és un problema important que hem de solucionar amb les persones majors”, explica Carlos Verdejo. La importància de no donar-se per vençut en aquesta faceta de la vida es deu al fet que “les relacions sexuals contribueixen al fet que es tingui una major qualitat de vida i un millor estat de salut. Hi ha un percentatge major de les persones ancianes que mantenen la seva activitat sexual, respecte a les que no ho fan, que tenen una qualitat de vida una mica millor”, informa aquest expert.
