Les possibilitats que darrere del mal de cap que pateixen els nens i adolescents troba una cosa greu, com un tumor o un aneurisma, són mínimes, però no per això cal descurar aquesta cefalea. La clau està en el fet que els petits, els seus pares i fins al seu entorn escolar sàpiguen actuar davant aquesta malaltia i aprenguin a controlar els seus símptomes. El diagnòstic precoç d’una migranya o una cefalea tensional resulta decisiu ja que, encara que aquestes molèsties no siguin al final gens greu, sí que són molt incapacitants i arriben a afectar l’activitat i la qualitat de vida del petit. A continuació, detallem les causes d’aquesta malaltia, com es diagnostica i quins tractaments són els més freqüents.
“Mamà, em dol molt el cap”. Probablement aquesta és una de les frases que més angoixa i nerviosisme desperta en la família, sobretot quan el nen la pronuncia de manera relativament habitual. Els especialistes són conscients de l’ansietat que aquesta molèstia causa en els progenitors, però confirmen que no hi ha motiu per a alarmar-se. Les possibilitats de què es tracti d’una cosa greu, com un aneurisma, un tumor o meningitis, són mínimes i aquests pensaments només generen una ansietat innecessària que s’acaba transmetent al nen, que ja té bastant amb bregar amb el dolor.
Segons l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària (AEPap):
- el 80% de les cefalees infantils són primàries, és a dir, que no hi ha un trastorn o malaltia que les causi. Les més comunes són les cefalees tensionals i les migranyes.
- i un 20% són secundàries, quan si es pot identificar la patologia que les produeix. Aquí estarien les cefalees que no revesteixen gravetat i que són les que més atenen els metges en consulta –per exemple, les que provenen per la febre d’infeccions típiques de la infància, com una faringitis, una otitis, sinusitis– i, per un altre, menys freqüents, les que si que presenten gravetat.
Així es busca l’origen del mal de cap
El cervell no té receptors del dolor; per tant, no dol. El que fa és interpretar els estímuls dolorosos, però no els sent per si mateix. El que ens dol són aquestes estructures adjacents que ho envolten, tant intracraneales (artèries cerebrals, nervis cranials i cervicals…) com extracraneales (cuir cabellut, oïda, músculs de la cara…). Per aquest motiu calgui descartar malalties greus que ho puguin estar causant. “Encara que la gran majoria de cefalees que veiem en consulta no tenen una causa orgànica, és important eliminar la possibilitat que aquest dolor sigui provocat per una cosa greu i que necessiti ser derivat urgentment a l’hospital”, explica Rebeca Palomo, pediatre d’Atenció Primària.
En el centre de salut es realitza una exploració física (es pren la temperatura, la tensió arterial i s’observa si hi ha signes d’infecció) i un e xamenneurològic, en el qual es comprova el nivell de consciència del nen, els reflexos, la força, si poden veure bé… “Normalment això ja ens serveix per a distingir si es tracta d’una cefalea primària o secundària i descartar una malaltia greu”, afegeix Colom. El següent pas és treballar al costat del menor i els seus progenitors en les característiques de la seva cefalea i trobar el tractament adequat.
Imatge: Yan Krukov
El diagnòstic precoç d’una migranya o una cefalea tensional resultarà decisiu, ja que, encara que aquestes molèsties no siguin finalment gens greu, sí que són molt incapacitants i arriben a afectar l’activitat i la qualitat de vida del petit, havent de faltar a classe o impedint-li participar en activitats esportives. Com assenyala Pablo Irimia, neuròleg i coordinador del grup d’estudi de cefalees de la Societat Espanyola de Neurologia, “encara que la migranya no es cura, el seu tractament ha de començar com més aviat millor. Se sap que els pacients que són diagnosticats i tractats de manera precoç tenen una millor evolució clínica i menor risc que es torni crònica, ja que amb el tractament s’aconsegueixen controlar els episodis i reduir la freqüència de les crisis”.
Com facilitar el diagnòstic de la cefalea infantil
Quan estem davant cefalees freqüents es recomana als pares i familiars que vagin anotant a casa les característiques del dolor i les circumstàncies i horaris en els quals apareix.
Què cal anotar?
- Data i hora del dia en la qual comença el dolor.
- Si és un inici brusc o va augmentant progressivament.
- La zona del cap en la qual se sent el dolor.
- Si creu que hi ha alguna cosa que ho ha desencadenat.
- Si és un dolor que impedeix fer la vida normal.
- Si durant el dolor molesta la llum o els sorolls.
- Si hi ha marejos, nàusees o vòmits.
- Què ho millora (el silenci, dormir…).
- Quant dura l’episodi.
- Si la medicació alleuja (i la dosi que ha pres).
Aquestes anotacions, juntament amb la següent sèrie de preguntes que tant el nen com els seus familiars hauran d’anar responent en consulta, serviran de gran ajuda a l’especialista a l’hora de donar amb el diagnòstic.
Preguntes clau per a diagnosticar el tipus de mal de cap en el nen
Amb quina freqüència li dol el cap?
Aquesta pregunta és important perquè la cefalea pot durar unes hores i desaparèixer (aguda) o ser crònica, és a dir, que dura diversos dies seguits. També pot aparèixer de sobte, però ja ni tan sols es recorda quan va succeir l’episodi anterior (episòdica), o ser un dolor reiterat, amb episodis de dolor que succeeixen de manera recurrent, separats entre si per períodes totalment lliures de símptomes.
La gran majoria de les cefalees agudes recurrents en nens i adolescents es corresponen amb la migranya i la cefalea de tipus tensional episòdica, mentre que les cefalees agudes que apareixen en un moment determinat en els nens normalment estan relacionades amb el desenvolupament d’una altra malaltia, un procés gripal, infecció…
Quina intensitat té el dolor?
La força amb la qual es manifesta aquest dolor dóna moltes pistes. Pot ser lleu, és a dir, que pot continuar anant al col·legi i realitzar les seves activitats normals, o tan intens que hagi de ficar-se en el llit. Les cefalees tensionals són un dolor moderat que permeten continuar amb la vida normal, però alguns episodis de migranyes poden deixar al nen en el llit i sense ganes de fer res.
També pot ser que aquest dolor sigui sempre de la mateixa intensitat (com les tensionals), és a dir, una molèstia més o menys sempre estable, o pot ser que aquest dolor vagi a més i que cada vegada que tenim un episodi és més fort que l’anterior. “Però una cefalea que desperti a la nit o que vagi pujant en intensitat i cada vegada sigui més forta i que el nen el descrigui com el pitjor dolor de la seva vida, necessita ser derivat a urgències, ja que potser pot tractar-se d’una cosa més seriosa, com una malaltia neurològica greu”, comenta Colom.
A quina hora li sol doldre?
La cefalea tensional, encara que generalment és un dolor constant, s’incrementa al final del dia, quan el nen està cansat. Igual ocorre amb les cefalees causades per un problema ocular, que solen ser vespertines després d’haver passat el dia forçant la vista. Els dolors causats per alguna malaltia greu solen començar al matí o despertar durant el somni, mentre que una migranya pot presentar-se a qualsevol hora.
Quant dura?
La cefalea tensional es pot prolongar durant dies; la migranya, durant unes hores o màxim un o dos dies.
On es localitza el dolor?
El dolor en tot el cap (holocraneal) és típic de la cefalea tensional, mentre que el de la migranya és en un costat, encara que en els nens és sovint bilateral. Un dolor localitzat en la boca o en la mandíbula dóna pistes que pot venir per una patologia o infecció bucodental. Normalment si el que subjeu és un problema de la vista, el dolor sol aparèixer al voltant dels ulls, encara que també un dolor frontal pot venir després d’un esforç visual prologat, després de passar molt de temps enfront de les pantalles.
Hi ha antecedents familiars?
Imatge: Andrea Piacquadio
La migranya és hereditària, per això és una pregunta important. “La migranya és una malaltia poligènica, és a dir, influeixen diversos gens per a determinar l’aparició de la malaltia. Si un dels progenitors pateix migranyes, la probabilitat que un dels seus fills també la tingui és d’un 50%. Quan són els dos pares els que la pateixen, la probabilitat que els seus fills també la sofreixin és d’aproximadament un 75%”, assenyala el neuròleg Pablo Irimia.
Pot haver-hi alguna cosa que hagi desencadenat la cefalea?
Les infeccions i la febre generen cefalees agudes. Les males postures, l’ansietat, l’estrès, la sobrecàrrega de tasques o la depressió són desencadenants freqüents de la cefalea tensional. Si el pediatre creu que pugui deure’s a una cosa emocional, es derivarà al nen al psicòleg.
Creus que alguna cosa que ha menjat o fet l’ha pogut desencadenar?
Ja no es dóna tan per assegut que menjar certs aliments, com a xocolata, fruita seca, carns condimentades o formatge, pugui desencadenar un episodi de migranya. Segons indica la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària (SEPEAP), la qual cosa la ciència ara mateix es qüestiona és si menjar xocolata o picant, per exemple, produeix migranya o el que vinguin de gust certs aliments és un símptoma premonitori de l’episodi o crisi de migranya. Per això es recomana no obsessionar-se amb el que es menja ni retirar els aliments sistemàticament, però sí que observar si existeix una clara relació amb l’aparició de l’episodi i amb un empitjorament del dolor.
S’acompanya d’altres símptomes?
“La majoria de les vegades les cefalees agudes que apareixen per primera vegada en els nens es deuen a infeccions de les vies respiratòries altes, com faringoamigdalitis, que cursen amb febre, i és aquest augment de la temperatura el que comporta una vasodilatació que desencadena el mal de cap. També la sinusitis pot ocasionar aquestes cefalees agudes, però això és alguna cosa que es detecta ràpidament perquè el dolor arriba carregat de molta mucositat”, aclareix la pediatra Rebeca Palomo.
La cefalea tensional s’acompanya moltes vegades d’ansietat, irritabilitat, trastorns del somni, rebutjo escolar i marejos inespecífics. La migranya, per part seva, de fonofobia o fotofòbia (no suportar el soroll ni la llum), nàusees i vòmits.
A més, una cefalea secundària causada per un trastorn o malaltia neurològica sol donar-se també amb visió doble, falta de control muscular i coordinació dels moviments (atàxia). Una cefalea aguda que vingui acompanyada d’un dolor intens en l’oïda probablement és a causa d’una otitis; si hi ha càries, possiblement és per una infecció bucodental, si el nen es queixa d’un dolor focalitzat en la mandíbula pot ser a causa del bruxisme o d’una dolenta mossegada i si ronca pot indicar que sigui l’apnea del somni la que l’hagi desencadenat.
Quins remeis o medicaments milloren la cefalea?
Les tensionals i les migranyes s’alleugen amb el silenci i el somni. Els analgèsics milloren les cefalees agudes produïdes per la febre i els processos infecciosos, però no serveixen massa en el cas de les cefalees tensionals.
Tractament per al mal de cap en els nens
A l’hora de prevenir la cefalea en nens i adolescents o reduir la seva freqüència, les mesures no farmacològiques es converteixen en l’opció idònia, sobretot perquè començar a dependre dels analgèsics des d’una edat tan primerenca al final pot tenir un efecte reboti i acabar sofrint migranya per abús de medicació.
“Per això, amb la intenció d’aprendre a manejar-les, s’intenta transmetre a tots els nens amb cefalees el valor d’un estil de vida saludable. Per a la migranya és especialment útil tenir horaris regulars, dormir les hores de somni corresponents, estar sempre ben hidratats i evitar el retard o saltar-se els menjars (tres al dia i a les mateixes hores)”, compte Irimia.
La principal mesura preventiva contra la cefalea tensional és evitar l’exposició a situacions que el nen i la seva família ja saben que solen desencadenar-la, com l’estrès excessiu o l’abús de tasques i deures. Altres accions són intentar millorar la postura i realitzar exercicis d’estirament i relaxació.
Quan arriba la crisi i es necessita un fàrmac per a calmar el dolor, la majoria dels quals s’utilitzen en adults poden usar-se també en nens. “Per a les crisis agudes de migranya es recomana la utilització d’antiinflamatoris (ibuprofeno) i, si no hi ha resposta, el metge prescriurà fàrmacs específics per a aquest tipus de dolor. En el cas de les cefalees tensionals, el tractament pot incloure antiinflamatoris (com ibuprofeno) i analgèsics (com a paracetamol)”, conclou el neuròleg.
