Centres i hospitals de dia

Els Centres i Hospitals de Dia són un servei assistencial on pacients amb diferents patologies físiques o psíquiques reben, en horari diürn, un tractament que poden continuar en el seu domicili sense necessitat de romandre ingressats en un centre sanitari.

Malgrat la seva finalitat comuna, existeixen diferències entre tots dos:

• Hospitals de dia: Es tracta d’un servei que compta amb una plantilla professional organitzada, para esment a individus les necessitats de cures dels quals es poden satisfer en un horari limitat d’atenció especialitzada durant el dia, però que no requereix internament. Es tracta d’una mena d’atenció que es troba a mig camí entre l’internament i una vida independent. A més, en moltes ocasions és una alternativa a les Unitats d’Internament Breu, per la qual cosa estan indicats especialment per a pacients que presenten patologies agudes.
• Centres de dia: Presenta diferències amb l’Hospital de Dia pel que fa al temps i a la intensitat del tractament. En aquests centres, que funcionen a manera de guarderies per a persones majors, a vegades aborden de manera intensiva tots els aspectes relacionats amb la rehabilitació i la resocialització de patologies psicosocials. Són, doncs, una alternativa a l’hospitalització dels pacients amb malalties cròniques i la seva gestió depèn dels organismes municipals.
• principals avantatges d’aquest sistema de gestió hospitalària, com indica Carmen Pavón, coordinadora i psicòloga del Complex Assistencial Benito Menni de Madrid, es troba la possibilitat d’oferir als pacients que necessiten tractaments crònics els mateixos serveis que tindrien si fossin hospitalitzats, però sense necessitat de conducta al seu internament. Aquesta alternativa disminueix tant els riscos inherents a l’ingrés per al pacient, com redueix els costos de l’assistència sanitària, pel menor ús dels recursos hostalers d’un hospital (llits?)

Els Centres i Hospitals de Dia suposen un pas intermedi entre l’hospitalització i el tractament ambulatori. Entre els seus avantatges destaquen la no separació del pacient del seu entorn habitual, la possibilitat de dur a terme amb cada pacient activitats d’informació, prevenció i sensibilització més difícils de realitzar en els serveis hospitalaris convencionals, cursos de formació del personal, grups socials i famílies, atenció més permanent i possibilitat de tractar de manera intensiva a un nombre major de pacients.

Entre els diferents centres existeix una gran varietat, tanta com patologies poden tractar-se, segons explica la doctora Fabiola Sáiz, geriatra i experta en Cures Pal·liatives. Així, hi ha Hospitals o Centres de Dia específics per a trastorns de l’alimentació com a anorèxia i bulímia, per a atendre necessitats psiquiàtriques, tractar trastorns infantils, per a malalts oncològics? “Les diferències entre els centres es poden observar tant en els recursos humans que s’empren, com en l’àrea de cobertura, els horaris?”, indica. No obstant això, com afirma també l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatría, existeixen una sèrie d’objectius comuns entre els Hospitals de Dia, a partir dels quals es poden definir els requisits mínims perquè un centre pugui tenir aquesta consideració:

• Els seus objectius: La meta dels Hospitals de Dia va des de la contenció d’una situació crítica per a un pacient fins al canvi en profunditat variable.
• Programes terapèutics a curt o mitjà termini que inclouen activitats psicoterapèutiques, sobretot teràpia de grup, amb tractaments intensius i amb temps limitat.
• Treball en equip
• El mitjà terapèutic és l’eina bàsica per als tractaments en aquests centres.
• Un horari mínim, que depèn de la patologia que es tracti en cada centre, però que ha d’estar subjecte a una normativa.
• El tipus de trastorn que s’atén, que és de caràcter sever.

Els recursos de personal que es consideren necessaris varien també en funció de la mena de patologia que es tracti en cada centre, així com els horaris i tipus de teràpia que ha d’aplicar-se. No obstant això, es considera imprescindible una determinada capacitació per a tot el personal que treballi en Centres i Hospitals de Dia. En el cas del Complex Assistencial Benito Menni, dirigit a l’atenció de persones majors, la seva coordinadora explica que compten amb cinc auxiliars de clínica experts en geriatria, un fisioterapeuta, i un mèdic internista que acudeix cinc hores setmanals per a realitzar una labor de suport, de seguiment de les històries i de la medicació de cada pacient.

Però, a més d’un currículum professional adaptat a les necessitats dels usuaris dels Centres i Hospitals de Dia, el més important per a treballar en aquesta mena de servei, segons indica Pavó i recalca l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatría, són la vocació i les habilitats personals.

Encara que en principi tota persona que presenti una patologia determinada pot ser atesa en un Centre o Hospital de Dia indicat per a la seva malaltia, la manera d’accés a aquests serveis depèn de cada comunitat autònoma. En el cas del Complex Assistencial Benito Menni, aquestes gestions no formen part de les atribucions del centre, sinó dels Serveis Socials o Sanitaris de la Comunitat de Madrid, segons adverteix Carmen Pavón.

Els objectius de la teràpia duta a terme en els centres de dia -indica Carmen Pavón- són “promoure l’autonomia dels usuaris i la recuperació de les seves capacitats físiques, psíquiques i socials, mantenint als pacients integrats en el seu nucli familiar”. Moltes d’aquestes activitats, sempre que la patologia del malalt ho permeti, es realitzen en grup, la qual cosa afavoreix les capacitats socials dels pacients. Les teràpies, que varien en funció de la mena de patologia que es tracti en cada centre hospitalari, coincideixen en una sèrie de punts que abordin de manera integral la problemàtica de cada usuari, i que resumeix la coordinadora i psicòloga del Complex Assistencial Benito Menni:

• Abordatge individual. Ha d’incloure entrevistes individuals, teràpies individuals i un tractament farmacològic personalitzat. És necessari conèixer a cada pacient, les seves necessitats i el seu entorn abans de decidir el tipus de tractament i teràpia que necessita.
• Abordatge grupal. En aquest, s’ha d’incloure la teràpia i activitats grupals.
• Abordatge familiar. Aquesta fase pot incloure entrevistes amb els familiars, teràpia familiar i grups d’informació a familiars.

El sistema d’hospitalització de dia no es per a aquí. En l’actualitat, s’està fent un pas més: l’Hospitalització a domicili o Teleassistència. Aquest sistema d’atenció sanitària suposa l’ús de l’habitatge dels pacients com el lloc alternatiu a l’hospital per a la seva convalescència. D’aquesta manera, un equip del servei hospitalari es desplaça fins al domicili del pacient per a realitzar la visita mèdica i seguir el procés del malalt fins al moment en què es concedeix l’alta. En aquest sistema el risc d’infecció és mínim o nul, i els costos són molt menors que l’hospitalització tradicional, i fins i tot que la de dia. A més, s’evita el desarrelament que, afectivament, suposa per a molta gent el veure’s internat en un hospital, fora del seu entorn familiar i social.