Per mitjà d’un simple test, els metges d’atenció primària ja poden decidir què pacients amb símptomes d’infecció del tracte respiratori tenen colonització bacteriana i quins antibiòtics es poden administrar. Una nova troballa facilita la reducció de prescripció antibiótica, a més d’estalviar temps en les consultes i garantir que s’administra l’antibiòtic idoni, de forma molt precoç, només al pacient que ho necessita. El marcador específic descobert es diu procalcitonina (PCT). En pacients nounats, sobretot en bebès prematurs, és de vital importància el tractament d’una infecció respiratòria que, al seu torn, és sempre complicat i requereix una estreta vigilància. Segons els especialistes, la PCT és la millor prova per diagnosticar una sèpsia neonatal, fàcil de monitorar, sense costos elevats i amb millors resultats.
En la majoria dels casos, una febre elevada, l’emissió d’esputo, fins i tot la funció de marcadors com la proteïna C reactiva, proporcionen una idea bastant precisa al metge que una infecció pot no ser vírica, sinó bacteriana. Fins ara, no obstant això, no es disposava d’un marcador específic que servís per administrar menys antibiòtics i contenir la despesa sanitària o posar solució al problema de les resistències. Un estudi publicat en la revista “European Respiratory Journal” explica el descobriment de la procalcitonina (PCT) com a marcador específic d’una infecció i assegura que es podran reduir les taxes de prescripció antibiótica fins a gairebé un 40%.
“Fins avui”, explica el professor Tobias Welte, de la Universitat d’Hannover (Alemanya), “decidir si el pacient prenia o no antibiòtics davant un quadre de febre era més una qüestió d’art que de ciència”. En opinió d’aquest especialista, la PCT estalviarà temps en les consultes i garantirà la idoneïtat d’administrar o no una pauta antibiótica.
De símptomes a marcadors
La PCT és una precursora de l’hormona calcitonina, el nom de la qual deriva de la funció, compartida amb l’hormona paratiroide, de regular els nivells de calci i fòsfor en l’organisme. En una persona sana, els nivells de PCT es troben baixos, ja que el metabolisme del calci es regula a la perfecció a partir de la glàndula tiroide. No obstant això, es dona la circumstància que, enfront d’una infecció bacteriana, totes les cèl·lules comencen a produir PCT i aquesta hormona acaba per registrar valors molt elevats en sang.
En prematurs menors d’1.200 grams, la PCT permet diagnosticar a temps la sèpsia i iniciar una pauta que aconsegueixi la seva supervivència
“Aquesta situació ocorre només tres hores després de la infecció, amb el que el marcador ens permet intervenir de manera molt precoç”, assenyala Welte. El bec de la concentració es dona entre les 6 i les 12 hores següents. En la seva recerca, l’equip de Welte va examinar a 702 pacients amb un quadre d’infecció respiratòria, que van consultar a un total de 45 metges de família (atenció primària). En 550 pacients, es va optar per calibrar els nivells de PCT, amb un límit d’anormalitat per sobre de 0,25 ng/ml.
A les dues i a les quatre setmanes es reevaluó als pacients, amb independència que se’ls hagués tractat o no amb antibiòtics. Els resultats van confirmar una diferència abismal en l’evolució de les persones monitorades amb PCT i els qui no van passar per aquest procés. En el primer grup, va haver-hi menys pacients assignats a una pauta antibiótica que, a més, va resultar més eficaç per guarir la seva patologia pulmonar.
Sèpsia en nounats
En els pacients nounats, el tractament d’una infecció respiratòria és sempre complicat i requereix una estreta vigilància. “En l’actualitat”, assegura Welte, “la PCT és la millor prova per diagnosticar una sèpsia (infecció generalitzada) neonatal, fàcil de monitorar i sense costos elevats”. Afegeix que en casos de meningitis bacteriana és més específica, fins i tot, que l’estudi habitual i, “en casos de ferida, permet valorar de forma precoç la infecció bacteriana afegida i evitar l’ús profiláctico inadequat d’antimicrobianos”.
En prematurs menors d’1.200 grams, amb la PCT es diagnostica a temps la sèpsia i es comença a administrar una pauta d’antibiòtics que permeti la supervivència d’aquests bebès que, d’una altra forma, moririen. La sèpsia és la principal causa de mortalitat en la majoria d’unitats de vigilància intensiva pediàtrica i neonatals. Quan s’inicia un tractament antibiòtic apropiat, la mortalitat es redueix al mínim i el xoc sèptic (estat greu que es caracteritza per pressió arterial baixa i mantinguda, disminució de reg sanguini i oxigen en els diferents òrgans a conseqüència d’una infecció i la sèpsia secundària) i insuficiència orgànica múltiple disminueix més de la meitat.
La sèpsia és un procés complex. Sense marcadors específics, el pediatre està obligat a prendre una decisió a partir dels quatre signes d’inflamació que es donen tant en població adulta com en nens i que són: febre o hipotèrmia, freqüència respiratòria i freqüència cardíaca altes, i nivells de leucòcits (glòbuls blancs) en sang massa elevats o molt baixos. Aquests signes d’alarma, no obstant això, també sorgeixen davant infeccions provocades per virus, tant si afecten al sistema respiratori com a la resta de l’organisme. Això fa que molts facultatius s’inclinin per iniciar un tractament antibiòtic profiláctico, que resultaria innecessari.
Fins avui, es confiava en algunes proves de laboratori com el recompte de leucòcits (ajuden a combatre infeccions) i la proteïna C reactiva, encara que amb les limitacions de ser proves inespecífiques d’infecció bacteriana. Es coneixen altres marcadors de sèpsies, com el factor de necrosi tumoral, les interleucinas i l’interferón-gamma, però encara no s’utilitzen de manera habitual en la pràctica clínica.
La procalcitonina és una prohormona de la calcitonina, codificada segons el genoma humà pel gen Calc-1. Al seu torn, aquesta prohormona prové d’un precursor anomenat pre-procalcitonina (Pre-PCT). Tant la Pre-PCT com la PCT registren nivells indetectables en la sang de persones sanes, però amb la diferència que aquesta última augmenta quan es desenvolupen estats inflamatorios associats a infeccions sistèmiques greus, causades sobretot per bacteris, paràsits i fongs.
La PCT no s’indueix per la inflamació derivada d’infeccions víriques o d’etiologia no infecciosa. Els experts creuen que la PCT se sintetitza en el fetge en resposta a l’augment d’endotoxines (components naturals produït per bacteris) i de citocines (proteïnes que regulen la funció de les cèl·lules) pro-inflamatorias. No obstant això, les noves línies de recerca busquen altres enclavaments per a la seva obtenció, com algunes cèl·lules neuroendocrinas del pulmó i de l’intestí, o els monòcits, un tipus de glòbul blanc o leucòcit de gran grandària.
